Un estudi liderat pel Servei de Pediatria de l’Hospital Joan XXIII, amb la participació de la URV, també detecta una reducció del 55% dels ingressos a l’UCI Pediàtrica

El VRS és la principal causa de bronquiolitis i una de les principals causes d’hospitalització en nadons durant els primers mesos de vida. Fins fa pocs anys, la prevenció es limitava als infants amb factors de risc, però amb la incorporació del nirsevimab al calendari d’immunització universal a Catalunya, aquesta protecció es va començar a oferir a tots els nadons menors de sis mesos durant la temporada de circulació del virus. L’administració massiva d’aquest anticòs ha reduït en més d’un 80% els ingressos hospitalaris per virus respiratori sincicial (VRS) en infants menors de sis mesos. 

Així ho demostra un estudi liderat per professionals del Servei de Pediatria de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, amb la participació de la Universitat Rovira i Virgili (URV), publicat a The Pediatric Infectious Disease Journal. La recerca també ha detectat una disminució de més del 55% dels ingressos a la Unitat de Cures Intensives Pediàtriques (UCIP). 

L’estudi ha analitzat 1.384 hospitalitzacions per infeccions respiratòries baixes agudes en infants menors de cinc anys registrades durant sis temporades epidèmiques del VRS, entre 2018 i 2025. Després de la introducció del nirsevimab, la taxa d’hospitalització per VRS va passar de 5,04 a 2,51 casos per cada 1.000 infants menors de cinc anys, mentre que els ingressos a l’UCI Pediàtrica per infeccions respiratòries van disminuir de 2,9 a 1,3 casos per cada 1.000 infants. 

“Els resultats confirmen que el nirsevimab està sent molt efectiu en els infants menors de sis mesos, que és precisament el grup d’edat més vulnerable i el que presenta formes més greus de la malaltia”, explica Esther Parada, pediatra de l’Hospital Joan XXIII, membre del grup de recerca PEDINUR de la URV i investigadora principal de l’estudi. 

El nirsevimab és un anticòs monoclonal dissenyat per reconèixer i bloquejar específicament el virus respiratori sincicial. Administrat als nadons, els proporciona directament una protecció que es manté durant diversos mesos, coincidint amb la temporada de major circulació del virus. No és, però, una vacuna: mentre que les vacunes estimulen el sistema immunitari perquè generi la seva pròpia resposta defensiva i memòria immunitària, el nirsevimab aporta directament els anticossos que neutralitzen el virus. 

Sense un augment d’altres infeccions respiratòries

Una de les qüestions que preocupava els professionals era si la disminució dels casos de VRS podria anar acompanyada d’un augment de les infeccions causades per altres virus respiratoris o d’una major gravetat dels casos en edats posteriors. “La nostra percepció clínica era que vèiem menys VRS, però teníem el dubte de si altres virus podrien estar ocupant aquest espai o si els infants que no havien passat la infecció durant els primers mesos la patirien de forma més greu més endavant”, explica Parada. 

Tanmateix, els resultats no han confirmat cap d’aquestes hipòtesis. Els investigadors no han detectat un increment dels ingressos causats per altres virus respiratoris i, de fet, han observat una disminució de les hospitalitzacions per infeccions respiratòries diferents del VRS. Tampoc s’ha detectat un augment de la gravetat ni del nombre d’hospitalitzacions en els infants que van rebre nirsevimab durant la seva primera temporada i es van exposar al virus l’any següent. “La immunització protegeix els nadons en el moment en què són més vulnerables, sense que això comporti conseqüències negatives en temporades posteriors”, assenyala la pediatra. 

Els autors destaquen que aquests resultats reforcen el paper del nirsevimab com una eina de prevenció de les formes greus de la infecció per VRS i aporten evidència sobre la seva efectivitat en la pràctica assistencial real. L’equip de Pediatria de l’Hospital Joan XXIII i el grup de recerca PEDINUR de la URV continuen treballant en nous projectes de recerca per estudiar l’evolució del VRS i l’aparició de possibles resistències al tractament preventiu. 

Referència: Parada-Ricart E, Lledó-Gras N, Aragonès-Zabalza D, Paima-Miguel C, Aparisi-Esteve A, Rodriguez-Hidalgo M, Zarauza-Pellejero G, Viñas-Fernández X, Albújar-Font MDM. Impact of Nirsevimab in Its Second Season on Respiratory Syncytial Virus and Non-RSV Admissions in Children Under 5. Pediatr Infect Dis J. 2026 maig 1;45(5):393-398. DOI: 10.1097/INF.0000000000005059.