Investigadors i investigadores de la URV responen preguntes clau sobre les conseqüències i els reptes de la major freqüència i intensitat de les onades de calor per als ecosistemes, les infraestructures, la salut, les activitats amb públic, el turisme i l'agricultura

Enric Aguilar, investigador del Departament de Geografia

Director de l’Institut Universitari de Recerca en Sostenibilitat, Canvi Climàtic i Transició Energètica de la URV, és expert en dades climàtiques.

Com afecta la pujada de temperatures el nivell del mar?

La pujada de les temperatures en el conjunt del planeta afectarà el nivell del mar a través de dos mecanismes. En primer lloc per la pèrdua d’aigua glaçada a l’aigua dels casquets continentals, que arriba a l’oceà i fa pujar el nivell del mar. Però el mecanisme principal és l’expansió tèrmica de l’aigua, que, com qualsevol líquid, augmenta de volum quan augmentar de temperatura. Les projeccions per a la regió de la Mediterrània per al 2050 parlen d’un increment de 23 o 24 centímetres si féssim molt bé els deures. Sinó, podrien ser 30 en el pitjor dels escenaris.

Quines conseqüències té?

Té un impacte evident sobre la pèrdua d’ecosistemes i sobre les infraestructures. I això és rellevant al nostre territori, on tenim un ecosistema natural i socioeconòmic realment sensible com és el Delta de l’Ebre. Qualsevol d’aquests escenaris suposa la pèrdua potencial de part del territori del Delta, que, a més de la pujada del nivell del mar, està afectat per la manca d’aportacions de sediments riu amunt i l’enfonsament per pes de la massa deltaica.

De 23 a 30 centímetres són molts per a les infraestructures situades prop del mar, com per exemple, carreteres com la T-340 al Delta, la B-10 i la ronda litoral a Barcelona. Així com també per a les infraestructures ferroviàries, com la línia Tarragona-Barcelona, o la del Masnou. Al manteniment nefast s’hi suma que es veuen compromeses per la pujada del nivell del mar. I també cal tenir en compte el rebassament dels dics dels ports i la pèrdua de terreny de les platges.

Hi ha un canvi de comportament en les tempestes que es formen?

No hem de pensar només en la pujada del nivell mitjà del mar sinó també en què passa amb episodis extrems, com va ser el temporal Glòria. La mateixa tempesta, que ja té tendència a portar les aigües terra endins, tendirà a fer més mal si el punt de partida del mar és més elevat.

---

Ferran Grau, investigador de la Unitat Predepartamental d’Arquitectura

Membre del Centre de Recerca Urbana del Camp de la URV, és especialista en adaptació arquitectònica i urbana en resposta als efectes del canvi climàtic.

Com es pot intervenir des del disseny arquitectònic i la planificació urbanística per mitigar els efectes de les temperatures altes?

Les conseqüències del que patim avui tenen un origen en els anys 60 i 70 principalment, quan sovint es va construir molt a prop del mar, en els àmbits de les lleres dels rius i rieres i en aiguamolls. Per tant, el primer que cal fer en intervenir sobre el que ja està fet és analitzar en quins llocs s’ha construït. Després segurament caldrà deconstruir o despavimentar i, a nivell arquitectònic, adequar aquestes arquitectures per reduir demandes energètiques, principalment aïllar molt els edificis o bé integrar sistemes passius de control climàtic.

I a l’hora de construir des de zero?

Quan hem de treballar en llocs de bell nou, el primer que hem de fer és estudiar-los molt bé, entendre, a nivell territorial, quina relació tenen amb les infraestructures i com hi arribem. Aleshores, si hem de construir de nou, cal fer-ho atenent els sistemes passius de control climàtic que redueixen la demanda energètica i no pavimentar el sòl o fer-lo el menys rígid possible. I sobretot, en el nostre clima és molt important la gestió de l’aigua, tant en els llocs construïts com els que farem de nou perquè té una influència molt gran a causa d’aquesta evolució del canvi climàtic.

---

Indira Paz, investigadora del Departament de Bioquímica i Biotecnologia

Membre del grup de recerca en Alimentació, Nutrició, Desenvolupament i Salut Mental, és especialista en la incidència de l’alimentació i l’estil de vida sobre la salut cardiometabòlica i la salut mental.

Com afecta l’augment de temperatures a la salut de les persones?

Amb l’increment de la freqüència de les onades de calor, el nostre cos haurà d’adaptar-se a mantenir la temperatura corporal d’una manera estable. I això augmenta el risc de deshidratació, cops de calor, esgotament físic i també alteracions en l’humor (més apàtics o més irritables).

Quins són els col·lectius de més risc?

Les persones que tenen alguna malaltia crònica, com ara diabetis o hipertensió, tenen més risc de patir aquestes conseqüències de la calor. També els infants, que s’obliden que han de beure aigua quan juguen, i els adults grans, perquè a mesura que envellim perdem la sensació de set, i quan apareix és perquè ja estem deshidratats.

Com hem d’hidratar-nos?

És important tenir recursos per hidratar-nos durant el dia perquè és preferible beure poca quantitat d’aigua però constantment. També podem utilitzar aliments rics en aigua: fruites com la síndria i el meló, o verdures com el cogombre, que ens ofereixen aigua i ens ajuden a mantenir-nos hidratats. Són preferibles aliments com ara sopes fredes, com el gaspatxo, que àpats abundants i alts en greix perquè costen més de digerir i, per tant, ens produeixen més calor.

I pel que fa a l’activitat física?

Per a les persones que volen fer activitat física és important recordar que és preferible fer-la a primera hora del matí o a última de la tarda, quan les temperatures hagin baixat una mica, mantenir-se hidratats i utilitzar roba lleugera per no produir calor excessiu.

---

Òscar Saladié, investigador del Departament de Geografia

Degà de la Facultat de Turisme i Geografia i membre del Grup d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics de la URV, lidera una nova línia de recerca sobre l’adaptació de les diades castelleres al canvi climàtic.

Com s’han d’adaptar les activitats amb públic a l’aire lliure, com ara els castells?

Totes les activitats a l’aire lliure estan condicionades per la meteorologia i, per tant, per l’augment de les temperatures a l’estiu, en bona part pel canvi climàtic, i una major freqüència i intensitat d’onades de calor. Per això, davant l’augment de la probabilitat d’una situació meteorològica adversa i la coincidència amb la celebració d’activitats com ara diades castelleres, els organitzadors han d’adaptar l’activitat a la nova realitat climàtica. Com? Per exemple modificant l’horari, si l’activitat té lloc a les hores centrals del dia, quan hi ha la temperatura més elevada, moure-la a les primeres hores del matí o a les últimes de la tarda.

Si això no és possible per motius socioculturals, una altra opció és generar més ombres i òbviament ha d’haver-hi un flux constant d’aigua, tant per als castellers com per al públic assistent. Es tracta de fer servir el sentit comú: no exposar-se excessivament al sol, hidratar-se, cobrir-se el cap… per reduir els riscos de situacions negatives des del punt de vista de la salut.

---

Anna Boqué, investigadora del Departament de Geografia

Membre del Centre en Canvi Climàtic de la URV, és experta en serveis climàtics i adaptació al canvi climàtic en diferents sectors.

Canvien les preferències de destinacions turístiques?

El canvi de temperatures global afecta el turisme perquè els turistes intenten buscar les millors condicions possibles, ja que és un moment per gaudir. Per tant, és lògic que una destinació turística que era òptima per al comfort propi ja no ho és tant en els mesos de juliol i agost. Per això pot ser que aquest canvi de temperatura faci que, d’una banda, els turistes busquin destinacions més fresques com ara els països del nord d’Europa o les zones del nord d’Espanya o de muntanya.

I de l’altra banda, l’altra opció per la que opten els turistes si tenen disponibilitat de vacances és intentar evitar juliol i agost, de manera que s’eixampla la temporada turística a la primavera i la tardor.

---

Míriam Lampreave, investigadora del Departament de Bioquímica i Biotecnologia

Membre del Grup de Recerca Vitivinicultura de la URV, és enginyera agrònoma especialista en vinya.

Com afecten les onades de calor als cultius?

Ara ja no parlem de pics sinó d’onades de calor amb temperatures que s’enfilen a 35 i 40 graus durant diversos dies. A això cal sumar-hi que, tot i que sense un quadre tèrmic tan alt, es van acumular tres anys de molta sequera, per tant, amb dèficit hídric. Les onades de calor afecten el fruit i la planta. A l’agricultor li interessa l’afectació qualitativa i quantitativa: com disminuirà la collita i quina qualitat tindrà. Però a la llarga, si aquest procés tèrmic s’allarga en el temps i es va repetint, pot arribar a causar la mort de les plantes.

A això cal afegir que els canvis cap a un clima amb temperatures més elevades i una menor humitat han agreujat l’impacte de les plagues i les malalties i n’han afavorit l’aparició de noves en zones on no es donaven els requisits òptims per al seu desenvolupament. És el cas del mosquit verd i l’oïdi de la vinya, que han incrementat la seva severitat, així com la mosca de l’olivera i diverses malalties fúngiques en cultius hortícoles.

I, específicament, a la vinya?

La vinya, que és una planta que resisteix a la sequera, té unes estratègies que ja utilitza per combatre aquestes situacions. Ara bé, quan la situació és molt extrema, arriba un moment en què ja no pot lluitar o adaptar-se i comença un procés d’afectació a tots els nivells. És el que està succeint perquè ja portem diversos anys en aquesta situació.

Algunes de les varietats ja comencen a estar molt malmeses perquè la planta para la seva activitat i inverteix tots els seus recursos en intentar sobreviure quan les temperatures són molt altes. Això fa que no creixi, el raïm no maduri ni augmenti de pes i, conseqüentment, tenim un raïm poc madur, poca producció i unes qualitats no acceptables.

Quines eines tenen els viticultors per fer front a aquesta situació?

Una opció és portar les vinyes a zones més fredes. De fet, de vinya n’havia hagut a tot Catalunya, també en zones de muntanya. S’estan tornant a plantar vinyes i s’està produint una recuperació de zones abandonades, per tant, s’ha d’anar cap aquí. I les zones que estan patint i que hauran d’arrencar o abandonar la vinya són algunes zones baixes del Priorat, el Montsant i el Penedès. No obstant això, no tota la vinya que tenim a Catalunya es pot portar al Pirineu perquè és una viticultura heroica; el conreu d’alta muntanya és molt més complicat i no hi cabrien totes les hectàrees de vinya que tenim en pla.

Una altra opció és canviar varietats; les més adaptades són les autòctones, com ara la Garnatxa o el Xarel·lo, en canvi les varietats forànies, més primerenques, aromàtiques i fresques com Chardonnay, Pinot o Gewürztraminer, no són capaces de viure aquí amb aquestes condicions tèrmiques. Per tant, és una estratègia substituir les varietats que han començat a patir.

Fins i tot es podria plantejar la substitució de cultius actuals per espècies pròpies de zones tropicals, com el mango, l’alvocat, el nesprer, la papaia o la xirimoia. Tanmateix, molts d’aquests cultius presenten unes exigències hídriques superiors a les dels cultius mediterranis de secà. Atès que el clima tropical és més plujós que el mediterrani semisec, la seva viabilitat sense disponibilitat de reg pot resultar limitada.

Una quarta opció és regar, perquè l’aigua és un refrigerant: si la planta té aigua, encara que les temperatures siguin molt altes, transpiren i poden mantenir la seva temperatura per sota de les condicions límit i activar tot el procés de maduració. A la Terra Alta, per exemple, que és una zona complicada a nivell tèrmic, tenen aigua, i al Penedès i al Priorat han començat a posar reg. El problema és que a Catalunya no hi ha prou aigua per regar tota la superfície de vinyes, de manera que tampoc és la solució definitiva.

L’altra estratègia és el maneig del sòl: intentar que es perdi la menor quantitat possible de l’aigua de reg i de pluja perquè pugui aprofitar-la la planta. Això és perquè amb les altes temperatures l’aigua del sòl s’evapora molt fàcilment. No obstant, amb cobertes vegetals, encoixinaments (mulching, en anglès) i tipus de llaurat podem evitar que l’aigua s’evapori, de manera que la poca que tenim la planta l’utilitzi al cent per cent.

Són mesures extrapolables als cultius de secà, mediterranis. En qualsevol cas, aquí ha d’haver-hi una estratègia de país per intentar reflexionar sobre la millor solució a cada lloc i treballar en aquesta línia segons la zona i les varietats. Perquè no hi ha una única solució ni es pot solucionar de la mateixa manera.