Notes de premsa 01/06/2020

L’adaptació a la nova realitat i el sentit comú, les claus per fer front a la petjada psicològica de la COVID-19

Els psicòlegs Jaume Descarrega i Jorge Dueñas protagonitzen la segona conversa virtual del cicle Desconfinats. Una mirada al món que vindrà, sobre les incògnites de l’era postpandèmia

La importància de tenir cura de la ment és essencial sempre, però ho ha estat especialment durant aquests mesos de confinament. El psicòleg Jaume Descarrega, professor de la URV i vocal de la junta de govern del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC) ha estat un dels dos experts que han participat en la segona edició del cicle “Desconfinats. Una mirada al món que vindrà” que s’ha dedicat a la petjada psicològica de la pandèmia. Aquesta situació ha permès veure la necessitat de tenir en compte la salut del nostre cos, “però també a manera individual i social la cura de la nostra ment” ha apuntat Descarrega. Les demandes més habituals d’aquests mesos han estat relacionades amb la por i l’angoixa “de poder perdre la salut i inclús la vida”. També s’han despertat les preocupacions pel distanciament amb els altres, sobretot per no poder acompanyar en la malaltia i en la mort. Això ha generat situacions de dol i de pèrdua. Han estat recurrents les qüestions relacionades amb la incertesa pel futur que vindrà, què succeirà a curt o mitjà termini. I per últim ha destacat un gruix de consultes relacionades amb les dificultats de convivència durant aquest confinament, que s’han agreujat si ja hi havia dificultats anteriors.

Aquesta pandèmia ha mostrat la fragilitat i necessitat de l’altre, però també ha demostrat la capacitat d’adaptació. “Des que va iniciar l’alerta ens hem hagut d’anar adaptant” apunta Descarrega que considera que no es tracta d’acostumar-se perquè això voldria dir “quedar-se passiu” mentre que aquesta situació “ha implicat adaptar-se a cada moment”. El psicòleg ha parlat de la imaginació i la creativitat: “És important buscar maneres que ens permetin fer aquest procés d’adaptació i a relativitzar per anar veient com avança la situació en cada moment”. Considera que qui superi les crisis “se supera a ell mateix i per això es necessita imaginació”. Per això ha volgut destacar també la importància de “no psicopatologitzar símptomes que es poden considerar normals en alertes sanitàries com la que hem viscut” i que es deuen a la necessitat de poder verbalitzar, “posant paraules a emocions pensaments i sentiments”. Considera que s’ha de poder acceptar el suport familiar i professional quan sigui necessari, “no restringint només els tractaments a nivell farmacològic”.

Jaume Descarrega (a l’esquerra) i Jorge Dueñas, durant un moment de la xerrada.

Pel que fa a la tornada a les escoles explica que, en aquest cas, l’escenari que s’obre és el del sentit comú que s’ha d’imposar “a l’excés de por  paralitzant». Cal que la situació s’adapti a cada infant i que tots, grans i petits, iniciïn el procés de “desescalada mental i emocional” prèvia al futur que  es presenta incert. “Ara ens toca aplanar la corba de l’estrès” i recuperar aquesta altra normalitat, ha conclòs.

El psicòleg considera que la pandèmia també ha comportat aspectes positius com ara la recuperació dels espais de trobada familiars, de compartir més temps amb els fills.

Els efectes de les primeres setmanes de confinament

De la seva banda l’investigador Jorge Dueñas, membre del grup de recerca Desenvolupament psicològic, psicomotricitat i intervenció en contextos educatius, ha explicat els resultats d’un estudi que han dut a terme per saber com ha afectat el confinament a l’estat psicològic i social de les persones. Els investigadors han rebut 2.500 respostes a l’enquesta que van fer durant el primer mes de confinament. Els primers resultats corroboren el que ha comentat Jaume Descarrega, que la clau d’una bona salut mental durant el confinament és l’adaptació “i aquesta depèn de diversos factors” apunta l’investigador. L’estudi conclou que les persones amb més estabilitat emocional i resiliència, amb una bona gestió de l’estrès i una actitud positiva, són les que han portat millor no sortir de casa, tot i que també hi ha ajudat el fet de tenir unes rutines marcades i una bona convivència.

El treball també apunta que hi ha altres variables que afecten l’adaptació al confinament, com la parella o els fills. De fet, “les persones casades que conviuen amb la seva parella presenten una millor adaptació que els solters o que les persones que tenen parella però no viuen junts”. Segons Dueñas, les persones amb fills tenen una major resistència al confinament i això és encara més patent en el cas de les persones amb fills que s’han independitzat. D’altra banda, les persones que creuen en la ciència i en el sistema de salut i tenen la certesa que la quarantena és el millor sistema per aturar la pandèmia, “suporten millor mentalment el confinament”, encara que aquesta variable no és tan rellevant com el fet de mantenir unes rutines estables o gaudir d’un bon ambient familiar.

També han investigat com ha influït el confinament en el comportament diari. Amb els primers resultats sobre la taula han detectat “una tendència de falta de concentració de la població i dificultat per prendre decisions. A més, en general, també ha augmentat la falta d’autoestima i l’estrès”. Això ha fet que cada vegada siguin més comuns problemes com l’insomni, la depressió o l’angoixa, i que moltes persones “sentin que tenen menys estratègies per fe fer front a les dificultats diàries”. Els que porten pitjor el confinament constaten que els costa sentir-se raonablement feliços, estan constantment en tensió, se senten superats ràpidament i tenen dificultats per gaudir de les activitats del dia a dia. Dels seus resultats en sorgeix que majoritàriament les dones se senten “especialment vulnerables” i tenen uns nivells més elevats de por i angoixa principalment per les incògnites de futur i per la cura a les terceres persones de les quals es responsabilitzen.

Aquestes dades poden servir als professionals de l’atenció psicològica i social, incloent els docents a establir eines que permetin acompanyar emocionalment a les persones en el retorn a la “normalitat”.

Podeu seguir aquí tota la xerrada.

Sessions en línia sobre la postpandèmia

La conversa amb Jaume Descarrega i Jorge Dueñas ha estat la segona d’aquesta sèrie, que vol portar a debat quin serà el futur immediat que s’obre després de l’emergència sanitària global provocada per la COVID-19. Els efectes de la pandèmia ja han provocat canvis en l’economia, les dinàmiques laborals o en les relacions socials, i marcaran un abans i un després en molts àmbits. Aquest vol ser l’objecte de debat del cicle, i per això es convidarà investigadores i investigadors de la Universitat per tal que en parlin i responguin les preguntes dels assistents.

Les sessions d’una durada màxima d’una hora, es faran de forma virtual a través de la plataforma Microsoft Teams i són obertes al públic. Només caldrà connectar-se des de qualsevol dispositiu a l’enllaç que es farà públic uns dies abans de cada sessió. Les sessions s’organitzen des del Campus Extens de la URV i la Unitat de Comunicació de la Ciència, Comciència en col·laboració amb la Diputació de Tarragona. La darrera s’ha fet aquest dijous, 28 de maig i la propera serà el dijous vinent, 10 de juny.