Ha analitzat les estratègies narratives i estètiques més utilitzades pels documentalistes per explicar la Guerra Civil i la repressió franquista

Laia Quílez, professora i directora del Deparament d’Estudis de la Comunicació de la URV, ha estat titular de la Càtedra Mercè Rodoreda d’Estudis Catalans a la Universitat de la Ciutat de Nova York (CUNY). La Càtedra Mercè Rodoreda d’Estudis Catalans forma part del Doctorat “Programa de Cultures Llatinoamericanes, Ibèriques i Llatines” al Centre de Postgrau de la City University of New York (CUNY). Creada l’any 2003 i finançada per l’Institut Ramon Llull, la Càtedra Mercè Rodoreda ofereix cada semestre un curs de literatura i cultura catalanes, i un curs de sociolingüística catalana, alternativament.

En aquesta ocasió Laia Quílez ha impartit un seminari sobre el cinema documental com un espai obert a la creativitat i a l’exploració de noves formes i narracions que serveixen per conformar records polièdrics i veus heterogènies. Més concretament, Quílez investiga les estratègies narratives i estètiques més utilitzades pels documentalistes per explicar la Guerra Civil i la repressió franquista, especialment de les dues útlimes dècades. En aquest període s’han produït un conjunt de pel·lícules de no ficció que advoquen per la recuperació del passat traumàtic de la Guerra Civil i de la repressió franquista, que, sovint, fan que personatges, realitats i aspectes apareguin com a cultures singulars d’aquesta geografia.

Al llarg de les sessions, i a través de la reflexió sobre els conceptes de memòria oficial, memòria col·lectiva, post-memòria o contra-memòria, entre d’altres, així com a través de l’anàlisi de fragments dels més representatius del corpus, Laia Quílez ha intentat cartografiar les estratègies narratives i estètiques més utilitzades pels documentalistes per explicar i reivindicar records d’un passat recent que encara impregnen el nostre present. El seminari va finalitzar amb una conferència oberta al públic el passat divendres 21 d’abril: “Resistencias en femenino: género y (pos)memorias en el cine documental catalán sobre la guerra civil y el franquismo”.

Laia Quílez Esteve és professora i directora del Departament d’Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili i membre del grup de recerca ASTERISC. És llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona, i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona. La seva tesi doctoral tractava sobre la post-memòria i el cinema documental argentí, i l’any 2017, va coeditar el llibre Posmemoria de la guerra civil i el franquismo: Narrativas audiovisuales y producciones culturales en el siglo XXI (Editorial Comares).