Concedides ajudes a sis iniciatives que tenen l’objectiu d’ajudar al desenvolupament de zones desafavorides, com han fet dues estudiants de fisioteràpia al Nepal

La URV Solidària, l’entitat que coordina els projectes de cooperació internacional pel desenvolupament liderats per membres de la comunitat universitària, ha concedit ajudes a sis noves iniciatives, les més ben puntuades de les que es van presentar a l’última Convocatòria de Projectes de Cooperació. L’assignació, d’entre 5.000 i 12.000 euros, cobreix bona part del pressupost i els facilita la realització d’unes tasques que porten la solidaritat i l’expertesa de diferents àmbits de la URV a les zones més desafavorides del món, sempre en col·laboració amb ONGs.

Entre els projectes que s’han beneficiat de les ajudes de la URV Solidària, n’hi ha dos que estan relacionats amb l’alimentació. Des del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques, a través de la ONG Nutrició sense Fronteres amb la qual col·labora la URV, es porta a terme a Gàmbia un projecte de formació per a la conservació i transformació d’aliments per incrementar els mecanismes de resiliència i fer front a la inseguretat alimentària. I, al Senegal, el Departament de Medicina i Cirurgia col·labora en la instal·lació d’una pasteuritzadora per facilitar la ingesta de làctics, especialment en infants i dones embarassades en una regió ramadera en què bona part de la producció de llet es malmet per la manca d’infraestructura agroalimentària.

L’alfabetització de les dones d’Udaipur, a l’Índia, a través de les TIC, combinada amb estratègies de capacitació laboral i emprenedoria, és l’objectiu d’un projecte en què participa el Departament de Dret Públic. Com les dones, els adolescents i els infants són col·lectius especialment vulnerables en moltes regions del món, i per això la resta de projectes que compten amb les ajudes de la URV Solidària els tenen com a protagonistes, sempre al voltant de l’educació i la formació.

Al Perú es col·labora, des del Departament de Dret Públic, en un projecte d’intercanvi formatiu de metodologies docents transformadores per promoure l’educació inclusiva i emocional de nois i noies d’una casa d’acollida de Cuzco; al Marroc es fa l’acompanyament, l’orientació i la inserció laboral d’adolescents i joves que han abandonat el circuit escolar regular a través del programa Segona Oportunitat-Nova Generació, que compta amb la col·laboració del Departament de Pedagogia, i a Tanzània es porta a terme, amb la participació del Departament de Gestió d’Empreses, una iniciativa d’acompanyament educatiu i desenvolupament comunitari dirigit a la població infantil en situació de vulnerabilitat.

“M’ha ajudat a créixer personalment”

Són projectes solidaris sobre el terreny que de seguida recullen fruits i que, a més, acostumen a servir de gran aprenentatge per als mateixos cooperants. És el cas de les estudiants del grau de Fisioteràpia de la URV Vera Peiró i Maria Albaigès, que han participat darrerament en un voluntariat internacional mitjançant el programa Col·labora de la URV Solidària. Concretament, han pres part, durant dos mesos, en un projecte de formació en una escola d’educació especial del Nepal, amb nens i nenes amb discapacitat intel·lectual, que porta a terme la ONG Familia de Hetauda.

La seva tasca ha consistit sobretot en formar les fisioterapeutes locals en diferents continguts, com ara l’anatomia, la fisioteràpia respiratòria, el sistema múscul-esquelètic…, tant teòrics com pràctics. Per a totes dues, l’experiència ha estat molt positiva. Segons la Maria Albaigès, que buscava ajudar un país menys desenvolupat i, al mateix temps, enriquir-se amb una altra cultura i gent nova, l’estada li ha obert els ulls i la ment: “M’ha fet valorar les petites coses del meu dia a dia, i m’ha permès descobrir una societat que no hauria conegut i a la qual li he agafat estima. Sobretot, m’ha aportat més seguretat en mi mateixa i m’ha ajudat a créixer personalment, ja que moltes coses les havia de fer sola i havia d’espavilar-me.”

“Soc més valenta del que creia”

Per a la Maria, el millor ha sigut el tracte amb els nens i nenes de l’escola, “molt agraïts, amb molta energia i ganes de gaudir”, una opinió similar a la de la Vera Peiró, satisfeta per tot l’amor que ha donat i rebut i per haver après que, malgrat les diferències entre les persones i les cultures, amb tots els defectes de cadascú, cal estimar-se i ajudar-se els uns als altres. “És la manera de créixer i de fer una nova i millor versió de nosaltres mateixos”, afirma.

Ella, però, no amaga que ha estat una experiència amb moments durs, lluny de casa i en un entorn diferent, però en global està molt contenta d’haver emprès una aventura en què buscava superar un moment personal complicat i redescobrir-se a si mateixa. “Aquest viatge m’ha fet adonar que soc més valenta del que creia, més forta del que aparento i més intel·ligent del que mai hagués pensat.”