Amb el nom de RESCOP, científics d’Europa, Àsia, Austràlia i Amèrica, entre els que hi ha el grup de recerca TecnaTox de la URV, busquen respostes a la possible relació entre la influència de la progressió de la pandèmia i la presència de partícules materials a l’aire

Observacions epidemiològiques que s’han fet a Itàlia, Xina i els Estats Units mostren que la progressió del brot de la COVID-19 és més greu en aquelles àrees caracteritzades per tenir uns nivells més alts de partícules materials (PM) que són contaminants mediambientals importants quan s’estudien els riscos sobre la salut. La pregunta que es fan ara els investigadors és si la contaminació de l’aire pot influir en la progressió de l’epidèmia de la COVID-19. Científics d’Europa, els Estats Units, Àsia, Austràlia i Amèrica de Sud estan buscant una resposta basada en l’evidència científica del fenomen i han creat RESCOP (Grup de Recerca sobre la COVID-19 i partícules materials) un grup operatiu internacional d’investigadors que han acceptat la proposta de la Societat Italiana de Medicina Ambiental (SIMA) per provar la presència de SARS-CoV-2 a les partícules materials a l’aire de les ciutats més afectades per la pandèmia, mentre aquesta encara està en curs.

En aquests moments s’estan realitzant proves independents a Madrid, Barcelona, ​​Brussel·les, Londres, Nova York, Milà, Bèrgam i Nàpols. Diversos científics seguiran les petjades del coronavirus investigant les partícules PM10 i PM2.5. Les PM10 són partícules sòlides o líquides de pols, cendres, sutge, partícules metàl·liques, ciment o pol·len, disperses en l’atmosfera, d’un diàmetre que varia entre els 2,5 i els 10 micròmetres (1 micròmetre correspon la mil·lèsima part d’1 mil·límetre). Les PM2.5, són partícules d’un diàmetre de 2.5 micròmetres, o inferior. Poden incloure substàncies químiques orgàniques, pols i metalls, entre altres. Aquestes partícules poden provenir del trànsit, indústries diverses, crema de fustes, i altres activitats. Amb les mostres, es realitzaran estudis en laboratoris de virologia al centre de recerca internacional de les Nacions Unides sobre Enginyeria Genètica i Biotecnologia (ICGEB) i al Centre Severo Ochoa de Biologia Molecular a Madrid.

Alessandro Miani, president de SIMA i professor de Prevenció Ambiental de la Universitat de Milà, s’ha mostrat satisfet per la resposta de la comunitat investigadora internacional: “Amb la publicació del primer treball científic sobre el possible vincle entre la contaminació de l’aire i la COVID -19, i el posterior anunci sobre la detecció del genoma del coronavirus en material particulat a Bèrgam, la iniciativa ha estat rebuda amb entusiasme per molts científics de tot el món”.

Per part de la URV, el grup de recerca TecnATox s’unirà a aquesta iniciativa internacional. José L. Domingo, toxicòleg ambiental de la Universitat Rovira i Virgili, apunta que la contaminació de l’aire “podria influir en la transmissió i severitat de la COVID-19, a incrementar la susceptibilitat de la infecció viral i a augmentar el risc per complicacions cardiovasculars, malaltia pulmonar obstructiva crònica, així com altres afeccions respiratòries que augmenten la gravetat de les infeccions virals, especialment en persones d’edat avançada”.

Una aliança mundial

 Entre els qui ja s’hi han adherit, destaquen investigadors del Centre de Meta-Recerques innovadores de la Universitat de Stanford, a Califòrnia, i el Centre Global de recerca de la contaminació de l’aire a l’Imperial College, de Londres. També van acceptar el repte des dels Estats Units a través d’investigadors de l’Escola de Salut Pública de Harvard T.H., la Universitat de Columbia, l’Hospital Mount Sinai de Nova York i l’Institut de Medi Ambient i Sostenibilitat d’UCLA, a Los Ángeles. La Universitat de Rio Grande Do Norte al Brasil, la Universitat Global a Sydney (Austràlia), la d’Oxford, la Universitat de Nagasaki i de Kumamoto i la Universitat de Dali, a la província de Yunnan (Xina), són alguns dels centres que hi aportaran investigadores i investigadors. Estan àmpliament representats els científics de diferents universitats i centres de recerca italians.

La Universitat Complutense de Madrid, que va organitzar la reunió de l’OMS sobre Salut i Canvi Climàtic durant l’última COP 25, el passat mes de desembre, s’ha unit al grup de recerca amb biòlegs moleculars, on també hi ha membres de l’Institut de Salut Global de Barcelona.