Arqueòlegs del grup de recerca GRESEPIA de la URV i estudiants estan treballant, del 8 al 26 de juliol, a l’assentament per aprofundir en el seu coneixement i ampliar la investigació a altres zones del territori.

El grup de recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA), del Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha iniciat una nova campanya al jaciment de l’Antic d’Amposta, que durarà fins al 26 de juliol, amb l’objectiu principal d’avançar en el coneixement del sistema defensiu del jaciment i explorar nous àmbits. Les excavacions a l’Antic d’Amposta són possibles gràcies al conveni marc de col·laboració entre la URV i l’Ajuntament d’Amposta.

En aquesta nova campanya, l’equip encapçalat per Samuel Sardà Seuma, professor del Departament d’Història i Història de l’Art, i Marc Prades Painous, investigador post-doctoral, té com a objectiu principal resseguir de forma precisa la muralla o mur defensiu (UE 3500) documentat l’any passat a la superfície de la part central i baixa del jaciment de l’Antic (sector 3000). Aquesta estructura semi-ciclòpia recorre el flanc nord del turó i sembla tancar-lo completament, tot i que actualment només és visible de forma intermitent al llarg de 40 metres. “Continuarem amb els sondejos realitzats en un tram central d’aquesta potent estructura murària, per tal de confirmar-ne les seves característiques detallades i la seva cronologia inicial de construcció”, explica Sardà.

A més, es continuarà treballant en el barri ibèric documentat al sector 2000 per avançar en el coneixement de la seqüència d’ocupació, concretant, si és possible, la cronologia d’edificació de les fases d’hàbitat més antigues. En concret, es continuarà amb el rebaix dels nivells documentats a l’interior dels àmbits B0, B1 i B2, tres àmbits domèstics i de treball situats al costat oest del barri, que han proporcionat evidències lligades a la pesca i la metal·lúrgia del plom dels segles III-II aC.

També hi ha previst desenvolupar treballs de documentació gràfica i planimètrica al sector més elevat del turó (sector 1000) on, el 2021, es va documentar una singular plataforma empedrada a cel obert. En aquest sector, s’estan recollint dades sobre les relacions del cicle solar i lunar amb el paisatge proper,  en el marc d’un estudi arqueo-astronòmic de caràcter exploratori.

A més de les excavacions a l’Antic, aquesta campanya també ha inclòs la prospecció —inspecció visual i recollida de materials en superfície— de dues àrees especialment interessants a nivell arqueològic de l’entorn d’Amposta: Lo Tapà i l’Oriola. Pel que fa a Lo Tapà, prèviament s’havien recuperat materials ceràmics de la primera edat de ferro i la seva ubicació és rellevant perquè se situa en un punt molt proper a l’àrea on, l’any 1968, Francesc Esteve Gálvez i el seu equip de col·laboradors, van identificar i excavar la necròpolis del bronze final-primera edat del ferro de Mas Cabiscol-Finca Jornet. En l’actual prospecció, realitzada del 8 al 14 de juliol, l’objectiu ha estat determinar el potencial arqueològic d’ambdues zones per concretar les seves cronologies i valorar si presenten sectors susceptibles d’intervencions futures.

“La recuperació del patrimoni històric i arqueològic de la ciutat ha sigut una prioritat per al nostre equip de govern. Els últims quatre anys, gràcies a la col·laboració amb la URV, hem pogut descobrir el jaciment de l’Antic i fer troballes importants per entendre la nostra història més antiga”, ha destacat Adam Tomàs, alcalde d’Amposta.

Els treballs al jaciment de l’Antic s’emmarquen dins del projecte quadriennal de la Generalitat de Catalunya, Paleo-paisatge, poblament i canvi social: models d’ocupació territorial a l’antiga desembocadura de l’Ebre, que té com a objectiu no només l’excavació del jaciment, sinó també avançar en el coneixement general del poblament i del paleo-paisatge protohistòric de l’àrea més propera a l’antiga desembocadura de l’Ebre.

En aquest sentit, el GRESEPIA-URV ha començat a coordinar-se amb el Dr. Carles Ibàñez del Centre en Resiliència Climàtica-Eurecat i amb investigadors de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) per aportar dades complementàries que ajudin a comprendre l’evolució històrica del Delta de l’Ebre des d’una perspectiva interdisciplinar. Sardà detalla que “des de l’àmbit de l’estudi arqueològic del poblament protohistòric, es poden aportar dades interessants i complementàries a partir de l’estudi del pol·len i les espores fòssils (palinologia), així com de les restes dels peixos i mol·luscos (ictiofauna i malacofauna) que recuperem en assentaments com l’Antic”.

Els treballs arqueològics seran dirigits per Samuel Sardà Seuma i Marc Prades Painous, amb la participació d’altres investigadores i investigadors del grup de recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA); del Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili (URV), i de 10 alumnes del Grau d’Història i del Grau d’Història de l’Art i Arqueologia de la URV, inscrits al III Curs d’Arqueologia de l’Antic. Aquest any també hi participaran alguns alumnes del Màster d’Arqueologia Clàssica Aplicada de la URV.