Set il·lustracions i els articles divulgatius que les acompanyen relacionen moments centrals de la festa major amb disciplines com la química, l'arquitectura, la fisioteràpia, la història, l'enginyeria, l'antropologia i la pedagogia

Per què el castell de focs segueix les mateixes lleis físiques que un coet espacial? Què fa que portar un gegant durant hores exigeixi una preparació esportiva real? Aquestes són algunes de les preguntes que respon “La ciència se’n va de festa“, el projecte de divulgació científica de la Unitat de Comunicació i Divulgació de la Ciència de la Universitat Rovira i Virgili (URV) que, després de l’edició de l’any passat centrada en les festes de Santa Tecla de Tarragona, enguany s’ha desenvolupat a partir de les festes de la Cinta de Tortosa. La iniciativa té per objectiu fer divulgació de la ciència des de diferents vessants, buscant el seu vincle amb un dels actes més multitudinaris, participatius i esperats del calendari: la festa major.

Per fer realitat el projecte s’han dissenyat set cartells il·lustrats, cadascun associat a un article divulgatiu que es pot consultar a la pàgina web del projecte. Els textos mostren com disciplines tan diverses com la química, l’enginyeria mecànica, la fisioteràpia, l’arquitectura, la història, l’antropologia i la pedagogia poden ajudar a entendre, des d’un punt de vista diferent, alguns moments representatius de les festes de la Cinta.

Des de la química es descobreix què hi ha darrere de cada espurna dels correfocs: la composició de la pólvora negra i el paper de les sals metàl·liques -d’estronci, sodi, bari o coure, entre d’altres- en els colors que s’hi veuen. L’enginyeria mecànica, per la seva banda, explica quines lleis de la física regeixen el vol dels coets pirotècnics del castell de focs que tanca la festa la nit del 7 de setembre a la riba de l’Ebre, els mateixos principis que governen els vehicles espacials.

La fisioteràpia analitza com es pot portar els gegants i les figures del bestiari tortosí sense patir lesions -com el dolor lumbar o les tendinopaties- durant les cercaviles, amb estratègies de prevenció basades en l’entrenament de força i resistència. Des del punt de vista arquitectònic, es pot descobrir com l’espai gòtic de la catedral i la capella barroca de la Mare de Déu de la Cinta esdevenen escenari de la festivitat, especialment durant l’entrada de la relíquia de la Santa Cinta, un dels moments centrals de la festa.

També s’hi troben els detalls de l’orde de l’Atxa, una distinció honorífica de caràcter hereditari, concedida exclusivament a dones i vinculada a un episodi de defensa de la ciutat al segle XII, que encara avui es fa present quan l’Ajuntament de Tortosa en lliura les insígnies a la reina, la reina infantil, les pubilles i les pubilletes durant l’acte de proclamació.

Des de l’antropologia s’explica de quina manera les festes de la Cinta -instituïdes oficialment l’any 1508 i celebrades el primer diumenge de setembre des de 1867- construeixen identitat i cohesió social. L’article també repassa com el programa festiu ha anat incorporant canvis socials, com la proclamació, des de 2024, de l’hereu major i l’hereu infantil juntament amb la reina i la reina infantil.

Des de la pedagogia i l’educació musical s’explica, finalment, la trajectòria del pasdoble “Tortosa”, compost per Joan Monclús i Monclús, interpretat cada any després del pregó de les festes de la Cinta i declarat himne oficial de la ciutat l’any 2019.

Exposició de cartells

En el marc del projecte s’han organitzat algunes activitats paral·leles, com l’exposició dels cartells il·lustrats, obra del dissenyador Marc Volpini, que s’ha inaugurat aquest dijous 20 d’agost, a les 11.00 h, a la Plaça del Mercat de Tortosa, i que es podrà visitar fins al 10 de setembre. Els cartells incorporen un codi QR a través dels quals es pot accedir a un article divulgatiu que amplia la informació sobre cada disciplina associada a la festa, i que han elaborat investigadores i investigadors de la URV.

El pasdoble que va esdevenir himne

També s’ha programat, ja en plena celebració de la festa major, la xerrada “Tortosa, el pasdoble que va esdevenir himne”, a càrrec de Joan Francesc Vidal Arasa, el 31 d’agost a les 19.00 h a l’Aula Didàctica del Museu de Tortosa. El professor del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV al Campus Terres de l’Ebre explicarà com una composició de Joan Monclús, nascuda de la música de banda, la jota i el folklore tortosí, va acabar convertint-se en himne oficial de Tortosa. La sessió repassarà l’origen del pasdoble, la seva presència a la ciutat, i explicarà com la peça passa d’un caràcter fosc i marcial a una part final lluminosa i festiva, fins a esdevenir un cant d’afirmació col·lectiva amb què la ciutat es reconeix a si mateixa..

Més enllà de les festes de la Cinta

Amb els cartells il·lustrats d’aquesta edició es confeccionarà un calendari per a l’any 2027, que es distribuirà als centres d’educació primària i secundària de Tortosa i a la Biblioteca Pública, amb l’objectiu de mantenir vius els continguts científics més enllà del calendari festiu. El calendari s’oferirà també en format braille a les persones que ho sol·licitin.

El projecte “La ciència se’n va de festa” compta amb el suport de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), del Ministeri de Ciència i Universitats, i la col·laboració de l’Ajuntament de Tortosa.