Una pràctica docent del grau en Nutrició Humana i Dietètica apropa l’estudiantat a diferents realitats culturals i socials per entendre com l’origen, el gènere o la classe social condicionen l’alimentació

La formació dels futurs nutricionistes va molt més enllà d’entendre les propietats dels aliments o elaborar dietes equilibrades. Entendre els hàbits culturals, socials i econòmics que condicionen l’alimentació és també un coneixement clau per exercir la professió en una societat cada vegada més diversa. Amb aquest objectiu, el grau en Nutrició Humana i Dietètica de la Universitat Rovira i Virgili impulsa una pràctica docent innovadora que ha estat reconeguda per l’Institut de Ciències de l’Educació de la URV (ICE) com una bona pràctica.

“Diversitat dels comportaments alimentaris: similituds i diferències segons origen ètnic, gènere, edat i classe social” s’emmarca en l’assignatura de primer curs d’Història i Antropologia de l’Alimentació i entronca amb els continguts de l’assignatura Aliments. El projecte està coordinat per Cristina Rey Reñones, del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques, i compta amb la participació del professorat Aitor Balmaseda, Meritxell Rojo i Carmen Portilla.

Més de 80 estudiants de primer curs han participat enguany en aquesta experiència docent, basada en metodologies actives i en la recerca qualitativa. L’alumnat treballa en grups reduïts i entrevista persones d’orígens culturals diversos per analitzar com factors com l’edat, el gènere o el nivell socioeconòmic condicionen les pràctiques alimentàries.

Segons explica el professor Aitor Balmaseda Rubina, “vivim en un món plural i multicultural” i això obliga els futurs professionals de la nutrició a entendre els aliments no només des del punt de vista nutricional, sinó també cultural. Balmaseda destaca que conèixer diferents estils d’alimentació permet elaborar recomanacions molt més personalitzades i adaptades a cada pacient. “Cal entendre, per exemple, quin paper té el pa a l’Orient Mitjà o quins aliments poden substituir-ne la funció dins d’una dieta”, assenyala.

La pràctica ha combinat sessions teòriques, seminaris i treball de camp. En una primera fase, els estudiants van investigar una cultura concreta i van preparar entrevistes semiestructurades basades en evidència científica. Posteriorment, van fer entrevistes individuals a persones d’aquell context cultural i, finalment, van compartir els resultats amb altres grups per comparar similituds i diferències entre cultures.

L’objectiu és que l’alumnat desenvolupi competències transversals com la interculturalitat, la comunicació i el treball en equip, alhora que aprèn a interpretar dades qualitatives amb rigor acadèmic. La iniciativa també busca fomentar una mirada crítica i empàtica davant la diversitat alimentària i social.

Els estudiants van presentar el resultat dels treballs en format de pòster científic dins l’assignatura d’Aliments. Els projectes millor valorats van ser els dedicats al cuscús i el Magrib; el biltong de Sud-àfrica; el gurgur i l’Orient Mitjà; l’arròs blanc a Àsia i el pa integral a Europa. Aquests treballs van ser seleccionats posteriorment per participar en unes jornades acadèmiques.

La bona pràctica neix de la necessitat de complementar les classes magistrals amb experiències vivencials que apropin l’alumnat a la realitat social i cultural del seu entorn. En un context marcat pels fluxos migratoris i la globalització alimentària, la iniciativa pretén formar professionals més oberts, respectuosos i capaços d’adaptar la seva pràctica clínica a persones de diferents contextos culturals.

A més, aquesta metodologia tindrà continuïtat durant el segon curs del grau a través de l’assignatura de Ciència i Tecnologia dels Aliments, impartida per Carmen Portilla, consolidant així una línia de treball transversal dins els estudis de Nutrició Humana i Dietètica de la URV.