Cada cop més estudiants recorren a l’àrea de Diversitats de la URV, que impulsa mesures de suport i accessibilitat per garantir la igualtat d’oportunitats.

Gairebé el 2% de l’estudiantat de la URV té un grau de discapacitat reconegut i només una petita part sol·licita adaptacions. Ara bé, el nombre de casos sense certificat oficial però amb diagnòstics és rellevant. La reestructuració de l’àrea de Diversitats el curs 2024-25 i el fet que cada vegada més estudiants la coneixen explica l’increment de persones ateses: 70 el curs 2023-24; 99, el 2024-25, i 151 de setembre a abril d’aquest curs 2025-26. Això és un augment del 50% en menys d’un any.

Belén Roda, responsable d’aquesta àrea de l’Oficina d’Igualtat i Compromís Social, explica que el punt d’inflexió és atribuïble precisament a la reorganització del servei i a les accions de sensibilització que duu a terme per arribar a tota la comunitat, com el programa que han preparat per al maig, el mes europeu de les diversitats, amb activitats en diferents campus i que es pot consultar a l’agenda.

El perfil de persones que atenen específicament des de Diversitats és polièdric, però la major part tenen condicions del neurodesenvolupament (23,84%, dislèxia; 20,53%, transtorn per deficit d’atenció, i 15,23%, trastorn de l’espectre autista). No obstant això, els darrers anys, i especialment aquest curs, hi ha hagut un augment del percentatge de persones ateses per qüestions relacionades amb la salut mental (10,10% el curs passat i 17,88% aquest 2025-26).

Les necessitats poden ser també diverses i quan requereixen adaptacions poden ser intervencions en instal·lacions i infraestructures, una reducció del nombre mínim de crèdits de què s’ha de matricular l’estudiant o ajustos raonables en les assignatures, com ara metodologies, avaluació o recursos disponibles.

La reestructuració de l’àrea de Diversitats marca, doncs, un abans i un després en l’atenció al col·lectiu d’estudiants amb diversitats. Més enllà de garantir drets, l’àrea contribueix a construir una universitat més humana, que reconeix la pluralitat dels seus membres.

Aquesta mirada transversal ha d’impregnar totes les polítiques universitàries, tal com preveu la Llei orgànica del sistema universitari (LOSU), que obliga totes les universitats a disposar de serveis específics d’atenció a la discapacitat i a implementar polítiques actives d’inclusió i antidiscriminació, des del disseny de les titulacions fins als serveis de suport pedagògic, psicològic o professional.

Ajustos curriculars

L’aplicació pràctica de les mesures varia segons la necessitat, des d’oferir temps extra per fer els exàmens i permetre avaluacions orals, fins a ajustar els terminis de lliurament o facilitar suports per a l’organització de tasques.

Eva Morcelle, estudiant de tercer de Medicina i amb la il·lusió de ser pediatra, té diagnosticat TDAH. Va obtenir un 13 a la selectivitat, una mostra del seu esforç i perseverança. “Soc molt hiperactiva i el cap em va a mil per hora. Em costa concentrar-me. Amb la medicació em trobo bé però no n’hi ha prou per tirar endavant els estudis”, explica. Li resulta difícil llegir i, per això, s’elabora els seus apunts adaptats.

“Com a adaptacions, tinc 25 minuts més als exàmens i els textos me’ls haurien de presentar amb lletra i interlineat més gran, però d’això últim no sempre se’n recorden els professors”. L’Eva creu que una mesura que ajudaria molt seria que el professorat compartís els apunts que utilitzen per fer classe en format PDF o presentacions. Destaca també que els professors coneixen les seves necessitats des que comença el quadrimestre, però considera que la sensibilització hauria d’arribar a més persones.

I aquesta és la feina en la que s’està concentrant el personal de l’àrea de Diversitats. De fet, més que centrar els esforços en fer ajustos individualitzats en funció del diagnòstic de l’estudiant, les universitats com la URV treballen a partir dels principis del Disseny Universal per a l’Aprenentatge. És a dir, dissenyar un currículum d’ensenyaments accessible per a tot l’alumnat, sense barreres d’aprenentatge, de manera que no siguin necessàries adaptacions individuals posteriors.

Per això, aquest curs, l’àrea de Diversitats i l’Institut de Ciències de l’Educació de la URV han començat a treballar conjuntament per formar el professorat i engegar properament un curs virtual d’autoaprenentatge sobre el Disseny Universal per a l’Aprenentatge i la inclusivitat a les aules.

De fet, a la URV ja hi ha un equip de professores que són especialistes en educació inclusiva, com Núria Voltas, Paula Hidalgo i Tània Molero, que, amb el suport de l’àrea d’Accessibilitat Digital del Servei de Recursos Educatius, imparteixen una formació específica sobre estudiantat amb dislèxia, TDAH i TEA al professorat de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia.

La mediació de la tecnologia

Perquè l’educació sigui accessible a tothom pot requerir a vegades l’accés a tecnologia, com és el cas de la Jade Campos, que té sordesa bilateral profunda (46% de discapacitat reconeguda) i cursa el grau en Infermeria. Gràcies als implants coclears pot seguir les classes, ja que els professors porten micròfon i els implants se sincronitzen a través del Bluetooth.

En arribar a segon, però, es va haver d’enfrontar a una gran barrera per seguir les classes pràctiques: es va adonar que no podia fer servir l’estetoscopi, una eina fonamental per a l’auscultació i imprescindible en dia a dia de la infermeria.

“Em vaig quedar parada. No ho esperava, no ho havia previst. No funcionava i no sentia res ”, explica. En va parlar amb la coordinadora del grau i van traslladar-ho a la unitat d’Accessibilitat Digital del Servei de Recursos Educatius, que, en coordinació amb l’àrea de Diversitats, li va posar a disposició un estetoscopi digital.

Aquest aparell converteix els sons en senyals electrònics i es poden analitzar i compartir a través d’una aplicació mòbil, que l’estudiant pot escoltar directament als seus implants. “Va ser emocionant provar l’aparell per primer cop. Vaig recuperar i em vaig posar al nivell dels meus companys”, explica satisfeta.

Sense barreres físiques

La URV treballa perquè les barreres d’accés als equipaments puguin eliminar-se. Entre les estudiants que han viscut aquest procés hi ha la Verónica Gutiérrez, de Treball Social, amb ceguesa total, que recorda amb claredat els inicis a la Universitat: “El primer dia estava molt espantada. Havia anat diverses vegades acompanyada al campus Catalunya per conèixer l’espai però és molt gran i em faltaven referències per situar-me. Aquesta qüestió es va allargar durant el primer any”. Però gràcies a les reunions amb la coordinadora de grau i al suport de Diversitats, es van instal·lar bandes podotàctils al campus per facilitar l’orientació.

“És un avenç important, l’àrea de Diversitats fa bona feina, estan molt pendents. Però des de la meva perspectiva les coses avancen molt lentament, massa”, explica.

Poc a poc es van fent actuacions de millora: la disponibilitat de cadires de rodes a tots els campus, l’incorporació de rampes a les instal·lacions, com ara l’I-Center, el canvi de sistemes d’obertura o l’adquisició de materials com vàries taules elevables, que són especialment útils per a persones amb mobilitat reduïda.

Una de les usuàries és la Hanane Riyani, psicòloga i estudiant del Màster en Psicologia General Sanitària: “disposar d’aquesta taula no és només una qüestió de comoditat, és una qüestió d’accessibilitat real perquè em permet estudiar amb autonomia, adaptar l’espai a les meves necessitats i, sobretot, estar en igualtat de condicions amb la resta d’estudiants. Perquè si l’entorn s’adapta, la discapacitat deixa de ser una barrera, i això no només millora el rendiment acadèmic, també la sensació de formar part d’aquest espai”.

El CRAI va ser el primer servei de la Universitat a implementar millores que afavorissin l’accés al coneixement de totes les persones amb independència de si tenien condicions específiques. Montse Olivé, cap de secció de Gestió de Serveis als Usuaris, explica que fins al 2018 anaven resolent les peticions dels usuaris a mesura que les rebien, però van adonar-se que això no era suficient i van crear un equip de treball per donar una resposta homogènia i unificada als vuit CRAI de campus.

“Primer vam enfocar-nos sobretot en garantir l’accés físic al CRAI, però era necessari que tothom pogués accedir als recursos documentals i als serveisque oferim des del CRAI”. Un altre moment de canvi es va produir quan un grup d’estudiants del programa Inserlab van treballar al CRAI i van comprovar que calia fer un pas més, cap a l’accessibilitat cognitiva. Per això van substituir la cartelleria i van documentar els procediments i instruccions de manera més visual, entre d’altres actuacions. Tots els recursos es troben recollits a la guia del CRAI inclusiu i, tal i com han recollit en el Pla estratègic del CRAI 2024-27, tenen en compte els principis d’igualtat, inclusió i respecte a la diversitat en tot allò que fan.

Sense barreres digitals

L’accessibilitat, però, no és completa si no són accessibles també la documentació i els serveis digitals. “Utilitzem recursos digitals en tot moment – apunta Tàrek Lutfi, responsable d’Accessibilitat Digital del Servei de Recursos Educatius -, per això, de la mateixa manera que no se’ns fa estrany veure una rampa en un edifici, tampoc hauria de ser-ho l’accessibilitat digital”.

Això és tot el conjunt de pràctiques de disseny i desenvolupament que fan possible que webs, aplicacions i continguts digitals siguin utilitzables i comprensibles per tothom: ús de títols que estructurin, tipografia llegible amb un cos suficient, un bon contrast o subtítols al material audiovisual.

Verónica Gutiérrez és una de les persones que fa ús de les eines de lectura immersiva, per això el programari ha de ser compatible. Per exemple, apunta el programa de matriculació com a punt de millora: “Hi ha un temps limitat i no està adaptat a les aplicacions que fem servir les persones amb ceguesa”, així com també incideix en la necessitat que el professorat creï activitats i recursos digitals accessibles al Campus Virtual, un entorn cada vegada més accessible.

Poc a poc, doncs, es duen a terme les actuacions que han de revertir la discriminació i l’àrea d’Accessibilitat Digital és una referència i suport tant per al cos docent i el personal de gestió com per a l’estudiantat. Així, als primers ofereix formació, revisió i proposta de millores de recursos de l’aula virtual i per als segons acompanyament en l’ús d’eines digitals, sessions de sensibilització, també en assignatures específiques, i adquisició de tecnologies i productes de suport. És el cas de l’estetoscopi que utilitza la Jade Campos, ratolins ergonòmics, o ordinadors amb programari per a persones amb diversitat.

“Sempre hi ha coses a fer i no ets mai del tot inclusiu”, apunta Montse Olivé. I és que “una universitat inclusiva és aquella que pensa des del principi en la diversitat, no la que s’adapta després -diu Hanane Riyani- perquè la inclusió no és un afegit, sinó la base perquè totes les persones puguin formar part de la comunitat universitària”.