El programa de Doctorats Industrials de la URV ofereix l’oportunitat de desenvolupar la tesi mentre es treballa en una empresa, fent que l’estudiant adquireixi l’experiència d’un entorn laboral real i competències molt valorades i, alhora, ajudi a la competitivitat del teixit empresarial i al progrés tecnològic i social del territori

L’Ivan Hortigüela sempre ha buscat que els seus treballs acadèmics no es quedin a l’escriptori de l’ordinador i que tinguin impacte social. Quan va fer el treball de fi del grau de Dret, en què va estudiar la responsabilitat civil derivada dels delictes ambientals, ho va fer en el marc del Programa Aprenentatge Servei, en què el seu projecte revertia en una entitat sense ànim de lucre, el Grup de Defensa del Ter. El TFG li va servir per comprovar que el dret ambiental era l’àmbit al qual volia continuar encaminant la trajectòria formativa per dedicar-s’hi professionalment. Per això va fer, també a la URV, el màster en Dret Ambiental, durant el qual, de fet, va continuar aplicant la recerca del TFG, sobretot en el marc de l’assignatura Clínica Jurídica Ambiental, també amb un elevat component de transferència social. I, ara que fa el doctorat, també cerca, tal i com explica ell mateix, “desenvolupar coneixements i eines mitjançant l’activitat de recerca que siguin beneficiosos per al teixit empresarial de Catalunya”.

El programa no es limita a les àrees tradicionalment “industrials”, com ara les ciències i les enginyeries, sinó que també compren àmbits com la salut, les ciències socials, les arts i les humanitats

I és que Hortigüela desenvolupa la tesi dins el programa de Doctorats Industrials de la URV. Es tracta d’una estratègia de la Generalitat de Catalunya, a través de l’AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris de Recerca) i en col·laboració amb les universitats públiques i privades, que té per objectius contribuir a la competitivitat i internacionalització de les empreses del país, retenir talent i situar l’estudiantat de doctorat en condicions de desenvolupar projectes d’R+D+I en una empresa. És a dir, la recerca que desenvolupen durant la tesi la porten a terme mentre treballen en una empresa, que amplia les línies de negoci gràcies als avenços obtinguts per l’estudiant, el qual, al seu torn, viu una època d’aprenentatge intens entre l’experiència d’estar en un entorn de treball real i els cursos de formació que ha d’anar fent durant el doctorat.

En el cas de l’Ivan, l’objecte d’estudi és el tràfic il·legal de residus plàstics, en concret el desenvolupament d’eines jurídiques que serveixin per prevenir la comissió d’aquestes irregularitats. I el realitza mentre treballa a l’empresa Insta, una consultoria jurídica tarragonina especialitzada en dret ambiental. De fet, Hortigüela ja va començar a treballar a Insta després d’haver acabat el màster -el seu TFM ja va tractar la mateixa temàtica que la tesi- i l’oportunitat de fer el doctorat industrial li va arribar un cop a l’empresa, tal i com explica la Maria Marquès, professora del Departament de Dret Públic i la seva directora de tesi. De fet, també va ser la responsable del seu TFG i el seu TFM. “Ell sempre havia manifestat la voluntat de continuar formant-se, tot i que ja estava treballant en una empresa. Al departament tenim molt present el programa de Doctorats Industrials, per al qual ens van fer un curs específic per promoure’l en l’àmbit del dret, i sempre busquem oportunitats. Així, vam veure que el cas de l’Ivan hi encaixava perfectament i vam parlar amb el responsable de l’empresa per explorar la possibilitat de treure aquesta plaça de doctorat industrial. I així ho vam fer.” És, però, una convocatòria pública per part de la Generalitat, de manera que s’hi pot presentar tothom.

Tot i que hi havia més candidats, Hortigüela va guanyar la plaça. Així, tot i que continuava a la mateixa empresa, ara ho feia centrant-se exclusivament en la recerca del seu objecte d’estudi. La Maria Marquès recorda que les empreses de sectors més tecnològics tenen departaments de recerca i innovació, la qual cosa no passa en àmbits com el dret, en què la recerca, que de fet no és considerada com a tal pel sistema, és més informal i centrada a preparar casos determinats. “El programa de Doctorats Industrials permet a aquestes empreses dedicar temps i recursos a generar coneixement d’una manera molt més profunditzada per tenir eines que després poden aplicar”, afirma Marquès.

D’això, però, en fa ja cinc anys, perquè l’Ivan Hortigüela ja ha arribat, per fi, a la recta final del procés. Ja va presentar la tesi doctoral i ara només li falta la defensa, que farà properament. “Ha sigut llarg perquè és un tema complex i van apareixent moltes novetats, però això ha fet que el producte final sigui innovador i actualitzat. És molt satisfactori veure que tot aquest esforç arriba a bon port”, afirma Hortigüela, que valora l’oportunitat de fer recerca que ha tingut, sobretot pel fet de conèixer “el dia a dia d’una consultoria jurídica on s’aplica el dret ambiental i es posa al servei de la ciutadania i del medi ambient”.

La Maria Marquès, que ha seguit molt de prop gran part de la trajectòria acadèmica de l’Ivan, destaca la gran solidesa intel·lectual que ha guanyat durant tots aquests anys, la formació transversal que ha rebut durant el doctorat industrial, en què s’imparteixen cursos, per exemple, sobre emprenedoria i desenvolupament de projectes, i, en definitiva, les eines de què disposa per afrontar el context empresarial. Però per a ella, i per tant per al departament i per a la mateixa Universitat, també ha estat una experiència enriquidora, ja que la supervisió de la tesi li ha representat “l’oportunitat de veure quines són actualment les qüestions importants en el dret ambiental i com s’afronten”. I, sobretot, tal i com afirma, l’impacte social no s’ha ni de treballar des de la Universitat perquè és directe, inherent al doctorat industrial. “Des del minut zero el doctorand està donant respostes als reptes reals”, afirma.

Dimensió pràctica

El cas de l’Anna Mas és diferent al de l’Ivan. Enginyera química per la UPC i especialitzada en processos químics, mentre buscava feina va veure una oferta que li va cridar l’atenció. Greenova, una fundació que desenvolupa projectes per lluitar contra l’escalfament global, convocava una plaça per un projecte concret per crear un dispositiu per capturar diòxid de carboni de l’aire per purificar-lo. Va motivar-la la dimensió pràctica, l’aplicabilitat concreta de la convocatòria, i s’hi va presentar. Després va saber que, a més, aquella plaça era en realitat una beca que anava lligada a un doctorat industrial de la URV. De fet, no s’havia plantejat mai seriosament fer un doctorat, però se li presentava l’oportunitat perfecta per llançar-s’hi. Va superar el procés de selecció i va iniciar una enriquidora experiència de quatre anys, a la qual va posar punt i final el maig passat després de defensar la tesi amb èxit.

“El millor ha estat treballar en un projecte col·laboratiu, en què a més de Greenova hi ha participat Eurecat, on he treballat físicament, i el grup de recerca MEMTEC (Materials Membrane and Encapsulation Technology), del qual he format part. Cadascú hi ha aportat la seva expertesa: la URV els coneixements, Eurecat la transferència i Greenova la necessitat i la possibilitat de comercialitzar el resultat final del projecte”, explica l’Anna, satisfeta per haver pogut “aplicar els resultats de la recerca en situacions reals” i haver pogut veure com es treballa tot el procés des de diferents àmbits.

L’Anna Mas, que ha tingut Ricard Garcia Valls com a director de la tesi per part de la URV, considera “un privilegi” haver pogut fer el doctorat tot treballant en una empresa, amb millors condicions laborals que la majoria de doctorands i amb la motivació constant de l’aplicabilitat de la recerca. Per a l’empresa, tenir un treballador com l’Anna, acabada de formar, amb coneixements actualitzats i, a més, totalment centrada en un projecte perquè també té la motivació de la tesi, li és molt productiu. En aquest cas, l’estada de l’Anna a l’empresa s’ha completat amb la patent de l’instrument desenvolupat, amb la idea d’acabar-lo d’ultimar per comercialitzar-lo. Quan arribi el moment, és probable que tornin a contactar-la, però de moment se centra en buscar un altre projecte motivador, que no li hauria de ser difícil de trobar gràcies al currículum acadèmic i professional que ha engrossit en poc temps. Espera que les empreses apostin pel coneixement que els pot aportar un perfil com el seu per continuar contribuint en un sector, el de la descarbonització, cada vegada amb més importància en l’entorn industrial i, per tant, amb més demanda.

El que encara té camí per recórrer en el procés de la tesi doctoral és l’Eudald Tuxans. Com l’Ivan Hortigüela, ja treballava a l’empresa quan li van proposar iniciar el doctorat industrial. Enginyer en Sistemes Biològics i màster en Enginyeria Ambiental per la UPC, va entrar a treballar el maig de 2023 com a enginyer de R+D al departament d’innovació, sobretot desenvolupant les instal·lacions pilot del que prèviament s’ha treballat i validat al laboratori. Estava centrat, sobretot, en dos projectes amb la col·laboració del grup de recerca AMIC (Aplicacions Mediambientals i Industrials de la Catàlisi) de la URV: el VAL2H2, que té l’objectiu de desenvolupar tecnologies per convertir residus orgànics, sobretot restes de poda, en bioetanol i hidrogen, i el Despoliplast, en què les tecnologies a desenvolupar han de produir combustibles additius a partir de residus plàstics, als quals se’ls dona una segona vida. “No tenia al cap fer un doctorat, tampoc industrial, però entre les tres parts, l’empresa, la Universitat i jo mateix, vam veure que les peces encaixaven i que es podia aprofitar l’oportunitat que brinda aquest tipus de programa”, explica l’Eudald.

Així, després de crear-se la plaça per part de la Generalitat i guanyar-la, va passar a treballar com a doctorand industrial, fent la mateixa feina i complementant-la amb els cursos propis del doctorat: “Al final, la feina que faig ara no canvia gaire respecte la que feia abans. Això sí, estic plenament centrat en aquests dos projectes, que són en els que baso l’objecte del meu estudi, i faig formacions sobre gestió de projectes, emprenedoria, patents… que m’aniran molt bé pel meu futur professional.”

Francesc Medina, investigador del grup AMIC de la URV, dirigeix la tesi i Teresa de la Torre, responsable de R+D en el departament d’Innovació, és la seva supervisora dins de Sorigué. Tots els doctorands industrials tenen un director de tesi i un tutor a l’empresa, que fan un seguiment de la feina i informes dels avenços en la recerca. Teresa de la Torre explica que Sorigué, i ella mateixa en una empresa anterior, ja han tingut en altres ocasions doctorands industrials. “És molt beneficiós perquè tenim un treballador amb un compromís molt gran amb la feina i que, a més, es va formant mentre treballa, de manera que el seu lloc de treball guanya vàlua”, explica De la Torre.

De moment, a l’Eudald encara li queden un parell d’anys més -el finançament de la beca és fins el 2027- i és conscient que aviat haurà de començar a traduir la seva recerca a negre sobre blanc. De moment, està molt content amb com està compaginant feina i formació, ja que aquesta dualitat està incrementant el seu creixement professional.

Un model d’èxit

Aquests casos són la demostració que el programa de Doctorats Industrials és “un model d’èxit sòlid i útil tant per a les universitats com per al teixit empresarial i social del territori”, tal i com el defineix María Ángel Lanuza, directora de l’Escola de Doctorat de la URV. “Al llarg dels anys, el programa ha anat creixent tant en nombre de projectes com en diversitat de sectors”, explica Lanuza, que recorda que el programa no es limita a les àrees que es podrien considerar tradicionalment industrials, com ara les ciències i les enginyeries, sinó que també comprenen àmbits com les de la salut, les ciències socials i les arts i humanitats, i destaca que les tesis doctorals industrials de la URV arriben en gran mesura a les PIMES i, per tant, no només les grans empreses en són beneficiàries.

Malgrat la consolidació del programa, Lanuza assegura que es continua treballant per donar resposta “a les noves necessitats de les empreses per a l’enfortiment econòmic i social a través de la innovació”. Segons ella, els doctorats industrials representen perfectament la transferència de coneixement i la innovació que estan entre els principis bàsics de la Universitat, sobretot per la seva naturalesa col·laborativa entre el món acadèmic i el productiu. “Els doctorands adquireixen competències molt valorades al mercat laboral, combinant la formació investigadora amb l’experiència en entorns reals d’empreses o d’institucions”, afirma. I, per sobre de tot, i tal i com coincideixen tots els implicats, el programa té un impacte directe en la competitivitat empresarial i en el desenvolupament tecnològic i social del territori.