La mobilitat de tota la comunitat, la internacionalització del currículum i les aliances amb altres institucions fan de la URV una universitat més internacional, més oberta i més preparada

Cada vegada més persones de la comunitat URV participen en les activitats d’internacionalització, especialment les mobilitats, com ho reflecteixen les dades. Són experiències possibles gràcies, entre d’altres, als convenis de mobilitat, el pes dels projectes Erasmus i la implicació de la URV en una vintena de xarxes internacionals.

Així, al curs 2025-26 hi ha hagut més intercanvis internacionals que mai: 561 estudiants, 70 membres del personal docent i investigador i 22 del personal tècnic, de gestió i administració i serveis han fet una estada a l’estranger.

Marina Agut Saiz n’és una. Estudiant del doble grau en Educació Infantil i en Educació Primària amb menció d’Anglès, ha passat el primer semestre del curs fent les pràctiques en una escola de Vancouver (Canadà). A aquesta estudiant, l’experiència li ha aportat molts coneixements i habilitats: “M’ha ajudat a adquirir nou vocabulari, fluïdesa i, sobretot, confiança en mi mateixa. Veure altres realitats t’ajuda a millorar la teva tasca docent, a nodrir-te d’idees que potser no t’havies plantejat mai abans, a repensar com organitzaria un centre si fos directora. Ara tinc una visió més crítica del sistema educatiu espanyol, que m’ha fet entendre que no existeix una única manera correcta d’ensenyar.”

L’escola on ha fet les pràctiques dona molta importància al fet de cuidar els iguals, amb una sensibilitat especial pel que s’anomenen primeres nacions, que són els pobles originaris del Canadà i els seus descendents. Això també li ha donat una nova perspectiva i la constatació que “veure diferents formes d’educar i ensenyar els infants, com els valors i la cultura que es promouen en un país, poden arribar a condicionar els ciutadans”.

De fet, la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia és el centre amb més   estudiants de pràctiques internacionals. També per a la Facultat d’Economia i Empresa la internacionalització és estratègica, fins al punt que a través d’un acord amb la Fundació Privada Reddis complementen els ajuts de mobilitat amb beques per a estudiants del centre. Aquest curs s’han complert trenta anys de la col·laboració que ha becat 642 alumnes fins al moment.

Ariadna Vives, estudiant del doble grau en Administració i Direcció d’Empreses i Dret, ha participat aquest curs en un seminari i una conferència internacional d’estudiants de la Xarxa Internacional d’Universitats, una de les agrupacions en què la URV és membre veterana. Això li ha permès aprofundir en els seus interessos alhora que guanyava destresa en entorns multiculturals.

“En l’àmbit acadèmic, m’he endinsat en temes com ara la pau, el desarmament nuclear i la diplomàcia internacional, en especial gràcies a les conferències i la simulació de la sessió de l’ONU”, afirma. Aquesta vocació internacional l’ha dut també a ser ambaixadora UNICAT de la URV per promoure les oportunitats de pràctiques i ocupació que ofereixen les institucions europees entre l’estudiantat.

Ferran Mañé, professor del Departament d’Economia, ja fa set anys que participa en les activitats de la mateixa xarxa. Per a ell la xarxa “és una plataforma molt valuosa per establir contactes amb universitats d’arreu del món en un entorn altament col·laboratiu. Participar-hi permet obrir noves perspectives i establir col·laboracions que difícilment sorgirien en un context estrictament local”.

Tant és així que ha impulsat un projecte de recerca amb col·laboració i finançament internacional sobre la influència de les normes socioculturals en el comportament laboral de les dones. Els projectes Erasmus+ KA171 com a eina per  finançar i establir relacions amb institucions de fora de la UE és una de les accions que figuren al pla estratègic, de la mateixa manera que fomenta la participació en projectes Erasmus+KA2 per garantir la continuïtat de la gestió de projectes en el temps.

L’aliança Aurora, catalitzadora de projectes col·laboratius

La integració de la URV en l’aliança Aurora, amb l’objectiu de construir un multicampus d’universitats de nou països, té molt d’impacte pel canvi institucional que suposa.  Aquesta nova manera de fer implica activitats que tenen efectes sobre el dia a dia de la vida al campus, sobre la docència i sobre la recerca.

En l’àmbit investigador, l’aliança promou cada any la convocatòria Aurora Incentive Research Collaboration per afavorir la recerca col·laborativa, interdisciplinària i orientada als objectius de desenvolupament sostenible. En l’edició de 2025, la URV ha estat una de les universitats amb més participació en la convocatòria i ha rebut finançament per a set projectes. Ara ja suma  dotze programes actius que lidera o en què participa en aquest ecosistema europeu de col·laboració científica.

Mabel Gracia i Sandra Contreras van ser les primeres investigadores de la URV a participar en dos dels consorcis de recerca de l’aliança a través de la primera convocatòria, que es va fer l’any 2024. Gracia forma part del  projecte NUTRIAGE24, que  des d’una perspectiva comparativa analitza com els factors socials, culturals i nutricionals influeixen en un envelliment saludable a la República Txeca, Islàndia i Espanya. “Més que crear una col·laboració des de zero, aquesta convocatòria ens ha permès consolidar una xarxa de treball iniciada fa cinc anys entre la URV i la Universitat Palacky  d’Olomuc, a la qual s’ha incorporat la Universitat d’Islàndia”, diu Gracia, i això els ha dut a “reforçar la col·laboració científica, desenvolupar metodologies compartides, publicar conjuntament i crear una base molt sòlida per impulsar nous projectes internacionals”.

De fet, un dels objectius de NUTRIAGE24 és “generar un consorci estable que permeti optar a convocatòries competitives internacionals, especialment europees, per ampliar la recerca sobre alimentació, envelliment i desigualtats socials, i presentar conjuntament noves propostes de recerca”, conclou Gracia.

Contreras treballa amb investigadors de les universitats d’Islàndia, Duisburg-Essen i Amsterdam en l’ús de tecnologies de membranes (microfiltració, ultrafiltració) en sistemes de tractament descentralitzats per eliminar microcontaminants en aigües residuals, especialment microfibres i PFAS, les anomenades substàncies químiques eternes presents en molts objectes quotidians. Ja han presentat l’informe de seguiment i publicaran els resultats del projecte en un article conjunt. Contreras explica que si bé el finançament limita l’abast del projecte, els ha servit per “establir nous contactes que podrien derivar en una proposta de projecte conjunt” en altres convocatòries competitives.

Per a Salvador Anton, investigador del Departament de Geografia, la convocatòria “és fonamental perquè ens ajuda a treballar en conjunt, a posar en comú mètodes i aproximacions diverses des d’una perspectiva disciplinària i facilita la creació d’espais de recerca compartits amb els agents implicats en el desenvolupament de l’activitat, des dels usuaris fins als operadors”. Anton lidera un dels projectes de la darrera convocatòria, EUROPARKS, que integren quatre universitats més de l’aliança per crear una xarxa transdisciplinària d’investigadors i agents interessats en la sostenibilitat de la indústria dels parcs temàtics. Els cinc socis estudien el paper de les atraccions temàtiques i els parcs en les pautes d’ús del temps lliure de la població europea i com es poden potenciar pràctiques sostenibles en aquest context.

Anna Ardévol, investigadora del Departament de Bioquímica i Biotecnologia, també lidera un dels finançats en la convocatòria de 2025, BLOOM-DIGEST. Juntament amb investigadors de la Universitat de Nàpols Frederic II i de la Universitat Palacky d’Olomuc, pretén relacionar els components bioactius de les flors que s’usen per a finalitats culinàries amb la seva microbiota pròpia i la senyalització intestinal, alhora que volen comprovar si aquests dos components resulten afectats pel mateix procés digestiu.

Per a Ardévol, la convocatòria estableix la primera pedra per a noves col·laboracions científiques: “Intentarem evolucionar cap a relacions futures, però cal anar pas a pas”.

A més a més, aquesta línia d’Aurora finança estades curtes de recerca per a investigadors novells. És el cas d’Eduard Mir, estudiant del programa de doctorat en Estudis Humanístics al Grup de Recerca en Lingüística Matemàtica, que podrà fer una estada acadèmica de tres mesos en una universitat estrangera, un requisit indispensable per obtenir la menció internacional en finalitzar la tesi. “La possibilitat de fer una estada o de participar en un projecte amb persones de procedència diversa expertes en el meu àmbit d’investigació em permetrà enriquir significativament el meu procés d’aprenentatge”, afirma.

En l’àmbit formatiu, l’escola temàtica FASSV-JUSTICE, liderada per Víctor Merino, se centrarà a crear un espai de formació i debat sobre la violència estructural i sistemàtica en col·lectius especialment vulnerables, amb participació d’estudiants de diverses universitats europees. Segons Merino, aquest finançament suposa “la possibilitat de contactar, conèixer i treballar amb grups de recerca i investigadors d’altres universitats europees que tracten temes relacionats amb la recerca del nostre grup”, i representa una oportunitat per ampliar la xarxa de col·laboració, sobretot entre investigadors novells.

Víctor Merino destaca també l’impacte social del projecte, que aquesta setmana ha reunit investigadors novells de diferents països a Tarragona: “Volem identificar els punts forts i febles de les respostes institucionals davant les violències estructurals per extrapolar bones pràctiques i corregir disfuncions, amb una mirada crítica i orientada a la protecció efectiva dels drets de les víctimes.”

Precisament el tercer dels tres eixos del Pla estratègic d’internacionalització tracta sobre la cooperació acadèmica i científica institucional, amb accions que contribueixen a consolidar la URV com a centre amb presència internacional sòlida i capacitat de generar recerca d’impacte global.

Les darreres dades disponibles certifiquen que més de la meitat de les publicacions del personal investigador de la Universitat es fan amb col·laboració internacional. L’any 2025 un 53% de les publicacions havien tingut participació d’institucions de 118 països. Les regions que més destaquen són la Unió Europea, amb França (198), Alemanya (182) i Itàlia (129); l’Àsia, amb la Xina (117) al capdavant; el Regne Unit (139); els EUA (200) i el Canadà (51), i l’Amèrica Llatina, amb el Brasil (77) al capdavant, seguit de Xile (36), Mèxic (32), l’Argentina (30), i Colòmbia (27).

Formació amb visió internacional

La internacionalització del currículum reforça la dimensió global de la Universitat i amplia les competències de la comunitat per treballar en entorns internacionals i multiculturals. Una part important dels esforços d’internacionalització es destina a ampliar i diversificar les oportunitats formatives amb component global per a l’estudiantat i el personal de la Universitat. La URV, a més, ha adquirit expertesa en àmbits de coneixement que també es posen a disposició de la comunitat internacional a través de diferents propostes acadèmiques.

En aquesta línia, en els darrers anys  ha reforçat la docència internacional amb  la metodologia COIL (Collaborative Online International Learning) que promou l’aprenentatge intercultural mitjançant la col·laboració en línia dins del context d’un curs entre professorat i estudiants de diferents països.

Així, per exemple, els estudiants de l’assignatura en anglès Globalization, Culture and Society, de la Facultat de Lletres, treballen en activitats conjuntes amb els dels Estudis de Comerç Internacional de la Universitat de París 12 Vall de Marne, que al seu torn també forma part de l’aliança Aurora. Col·laborant els uns amb els altres, aprenen a proposar solucions a casos d’estudi en què els aspectes socials i identitaris i la perspectiva mediambiental s’incorporen als objectius empresarials o institucionals de diversos sectors com ara l’agroalimentari o el turisme. Enric Castelló, que imparteix l’assignatura, valora com el resultat enriqueix l’experiència de l’estudiantat: , valora com el resultat enriqueix l’experiència de l’estudiantat: “L’enllaç entre Tarragona i París permet que els estudiants adquireixin un perfil internacional i amb visió global. Els equips són complementaris i mentre el nostre estudiantat aporta una perspectiva cultural i expertesa en comunicació, els parisencs hi contribueixen amb les estratègies pròpies de l’àmbit empresarial.”

Així mateix, la URV treballa en xarxa per estendre la metodologia COIL a altres contextos. Aquest curs ha finalitzat el projecte europeu Capacity Building INSSPIRE, que promou la innovació curricular per  millorar sistemes alimentaris que s’adaptin  al canvi climàtic a l’Àfrica. El Centre Internacional ha liderat un dels paquets de treball dedicat a la cooperació interuniversitària i a la metodologia COIL, que ha facilitat noves formes d’aprenentatge compartit i intercanvi de bones pràctiques entre universitats. També ha enriquit els plans d’estudis de les universitats participants de Kenya i Uganda.

A més a més, el personal de la URV ha col·laborat en la publicació d’un manual sobre la implementació d’aquest tipus d’aprenentatge en la docència universitària, i diversos docents de diferents àmbits treballen utilitzant aquesta metodologia en sis projectes.

Els anys de pandèmia van afavorir especialment la implementació de projectes COIL i, si bé han disminuït, la qualitat dels que es duen a terme i la participació institucional en projectes col·laboratius refermen la feina feta al llarg dels anys.

En paral·lel, els programes intensius combinats (BIP) Erasmus+,  de formació d’estudiants o personal que combinen mobilitat física curta i treball virtual, continuen guanyant solidesa i reafirmen la posició de la Universitat en diferents camps. Fins a 132 estudiants i personal de les institucions acadèmiques europees i de la mateixa URV han pogut aprofundir en bones pràctiques del seu àmbit de coneixement aquest curs amb la participació en algun dels cinc programes coorganitzats pel Centre Internacional, professorat i unitats de la URV. 

La formació relacionada amb els programes de doctorat ja és distintiva de la URV. Impulsats per l’Escola de Doctorat, aquest curs s’han fet els BIP Get the most of your PhD (Aprofita al Màxim el Doctorat) i Good practices in PhD supervision (Bones Pràctiques en la Supervisió del Doctorat), orientats a reforçar la qualitat de la recerca doctoral i la supervisió acadèmica, respectivament.

Cal sumar-hi el BIP International Training for Education PhD Students (Formació Internacional per a Doctorands d’Educació), del Departament de Pedagogia, adreçat específicament a estudiants que es troben en una fase intermèdia del doctorat. El programa apostava pel desenvolupament de competències de recerca i pel creixement acadèmic en un entorn internacional.

Des d’una altra perspectiva, el BIP per a estudiants Linguistic Diversity, Interculturality and European Identity (Diversitat Lingüística, Interculturalitat i Identitat Europea) ha posat el focus en el plurilingüisme i la diversitat lingüística en l’educació superior com a elements clau per construir una identitat europea compartida. L’ha coordinat Lídia Gallego, professora del Departament d’Estudis Anglesos i Alemanys, després d’haver participat en quatre BIP de l’aliança Aurora.

Per a Gallego, la gestió del multilingüisme a la Universitat, a més, afavoreix el desenvolupament del pensament crític en exposar-los a múltiples perspectives i realitats globals, contribueix a la construcció de la seva identitat i del seu sentiment de pertinença, i fomenta el desenvolupament d’una ciutadania europea més oberta, inclusiva i compromesa

L’expertesa de la URV també s’ofereix a través dels programes Study Abroad, una combinació de formació acadèmica certificada i de visites culturals adreçada exclusivament a universitats internacionals que porten els seus estudiants a fer una estada a la URV. Una de les universitats recurrents del programa Study Abroad és la United University de l’Índia. Els alumnes segueixen sessions teòriques i pràctiques centrades en aspectes de l’enginyeria informàtica, aquest curs amb especial interès en la comprensió dels principis fonamentals de la intel·ligència artificial i l’aplicació en casos reals. Així mateix, participen en sessions de llengua catalana i castellana, pensades per facilitar-los l’adaptació cultural i lingüística durant la seva estada a Catalunya, i han fet visites culturals per descobrir el patrimoni històric i artístic del territori. Estudiants d’Enginyeria Química de la Northeastern University (Estats Units), una altra habitual dels Study Abroad, també han fet estada a la Universitat, que els ha organitzat visites tècniques en empreses del sector.

Des d’aquest curs, a més, són una novetat  les microcredencials, uns cursos breus i flexibles per millorar les competències i les habilitats professionals que la Universitat dissenya conjuntament amb els sectors professionals.

L’experiència del màster Erasmus Mundus en Transicions i Innovacions en Enoturisme (Wintour) ha permès oferir dues d’aquestes microcredencials en línia a públic internacional. S’hi han inscrit 64 estudiants i professionals, que han ampliat coneixements sobre la gestió d’experiències d’enoturisme i han adquirit habilitats especialitzades en la gestió digital dels negocis d’aquest sector.

Més competència lingüística

La diversitat lingüística no és només una característica de les universitats contemporànies, sinó també una eina fonamental per promoure la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i una internacionalització més justa i inclusiva.

Reforçar la competència lingüística en terceres llengües de la comunitat URV és un dels objectius del pla estratègic, amb l’anglès com a llengua de comunicació i projecció internacional. La unitat encarregada de proveir el coneixement i l’acreditació al personal i l’estudiantat de la Universitat és el Servei Lingüístic i de Publicacions, que aquest curs acadèmic ha ofert 13 cursos de diferents modalitats d’anglès, francès i italià als quals s’hi han inscrit 123 persones.

L’ensenyament i la pràctica de terceres llengües  surt de les aules, presencials o virtuals, per esdevenir un vehicle que connecta la comunitat URV i guanyar confiança a l’hora de parlar. Així, a l’Espai d’Aprenentatge de Llengües, un servei gratuït dins del CRAI, s’hi practiquen els idiomes de manera més aplicada a les situacions reals de comunicació.

“És un espai molt interessant per aprendre, perquè la professora proposa un tema i els alumnes en parlem des del nostre punt de vista”, explica Cristina Basora, que és personal del CRAI i assisteix als grups de conversa d’italià i francès. Els grups de conversa apleguen personal i estudiants que milloren l’ús espontani i la fluïdesa de l’anglès, l’italià,  el francès i el català.

Com la Gianella González: “Participar al grup de conversa em serveix per practicar l’anglès almenys una vegada per setmana i refrescar la memòria perquè no és la llengua que utilitzo en el meu dia a dia.” Les persones que volen també poden participar en els tàndems, un programa que posa en contacte dues persones interessades a practicar llengües diferents.

A mesura que la Universitat acull més persones d’altres països, les necessitats comunicatives del personal de les unitats que hi estan en contacte incrementen. És el cas de l’Esteve Gaurdiola, que treballa a la consergeria de l’ETSE i l’ETSQ. “Tenim una gran presència d’estudiants i professorat internacional i tenia la necessitat de comunicar-m’hi amb més fluïdesa i seguretat en les situacions de feina que així ho requereixen”, apunta.

Per això el Servei Lingüístic i de Publicacions imparteix formacions a mida a través de la formació del PTGAS. Aquest curs s’ha ofert una formació específica justament per al personal de les consergeries, basada en situacions quotidianes per ser solvents i comunicar-se de manera fluida amb tothom en el seu dia a dia. Ana Andreu, conserge al campus Sescelades, especifica que li ha estat útil per mantenir “petites converses formals i col·loquials com ara donar direccions de serveis del campus, direccions de despatxos i els números de telèfon de professors, per exemple”.

Guardiola assegura haver “après molt vocabulari específic de l’àmbit universitari i he adquirit recursos per resoldre les situacions habituals quan tractes amb estudiants o professors que venen de fora i encara no s’expressen en català o espanyol.”

Tot plegat forma part de la direcció en què ha d’avançar la institució per incorporar la dimensió internacional en la vida quotidiana de tota la comunitat universitària i enfortir la internacionalització de la Universitat. Per això, ara farà un any que es va dotar d’un nou Pla estratègic d’internacionalització, el quart des que va entrar en vigor el primer, l’any 2009. Aquest pla subratlla precisament la implicació de totes les estructures perquè la internacionalització impregni totes les capes de l’activitat universitària.