Així ho revela l'estudi d'eines de pedra, les més antigues documentades a la Gorja d'Olduvai fins a la data, trobades en un nou jaciment

Un article publicat a la revista Nature Communications, que ha comptat amb la participació de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social)-CERCA, i l’Àrea de Prehistòria de la URV, demostra que els primers hominins que van habitar a Oldupai Gorge (el topònim Maasai per la reconeguda Gorja d’Olduvai, Tanzània), van explotar hàbitats i ecosistemes molt diversos fa ja 2 milions d’anys.

“Això s’ha sabut gràcies a la troballa d’un conjunt d’eines de pedra, les més antigues documentades a la Gorja d’Olduvai fins a la data”, observa Maria Soto, investigadora MIAS-UAM (Universitat Autònoma de Madrid) i col·laboradora de l’IPHES. “Una anàlisi multidisciplinària aplicada al registre divers del jaciment d’Ewass Oldupa (Geolocalitat 63) així ho ha revelat, essent al mateix temps, l’evidència d’ocupació humana més antiga d’aquest indret coneguda fins a dia d’avui”, afegeix Julio Mercader, director del projecte d’investigació i investigador associat a l’IPHES.

La Gorja d’Olduvai (Tanzània) és una zona de gran importància per a l’estudi de l’Evolució Humana ja que posseeix un ampli registre ecològic associat a ocupacions humanes per part diferents espècies de hominins. “Tot i ser un focus per a la investigació arqueològica mundial durant més d’un segle, el nou article representa una fita en correlacionar diferents dades paleoecològiques amb les activitats humanes”, destaca Mara Soto.

La investigació ha comptat amb la participació de diferents institucions africanes, americanes i europees, i culmina una anàlisi multidisciplinària de la indústria lítica, fauna, els isòtops de peces dentals i plantes, fitòlits, pol·len i carbons, entre d’altres evidències.

La seqüència geoarqueològica presentada en aquesta investigació prové de les excavacions recents realitzades durant els anys 2018-2019 en una àrea relativament inexplorada, l’oest de la conca Plio-Pleistocena de la Gorja d’Olduvai.

El registre d’Ewass Oldupa (que en llengua Maa, significa “Camí cap a la Gorja”) inclou les evidències culturals més antigues en aquest conjunt paleoantropològic de referència, un conjunt lític integrat per més de 500 eines, d’entre dos i 1,8 milions d’anys, que presenten característiques pròpies de l’Olduvaià inicial, amb abundants esferoides (còdols tallats que conformen boles de pedra), i en el qual es documenta l’ús de percussors durs i estratègies de reducció multifacial. Anàlisis geoquímiques de les eines, mitjançant Fluorescència de Raigs X, situen l’àrea de captació de les quarsites emprades com a matèria primera a 12 km del jaciment.

Una fauna diversa

Pamela Achieng Akuku, que realitza la seva tesi doctoral a la Universitat Rovira i Virgili (URV), dirigida per Julio Mercader, i amb una beca del Social Sciences and Humanities Research Council de Govern Canadenc, vinculada a l’IPHES-CERCA, i amb la codirecció de Palmira Saladié, investigadora de l’IPHES-CERCA i professora associada de  la URV, han estudiat les restes faunístiques d’Ewass Oldupa. Això ha permès identificar una associació faunística diversa en la qual han aparegut bòvids pertanyents a diferents famílies taxonòmiques, carnívors com les hienes i lleopards, i taxons aquàtics com tortugues, cocodrils o hipopòtams. També s’han registrat les restes d’un primat, en concret Theropithecus oswaldi, una espècie extinta pertanyent a la mateixa família que els Gelada que habiten actualment les terres altes d’Etiòpia. “Aquesta varietat -explica Pamela Achieng Akuku- ha permès inferir l’existència d’espais oberts amb mosaics arboris al voltant d’Ewass Oldupa, on van habitar els hominins arcaics de la Gorja d’Olduvai”.

Fins al moment no s’han recuperat fòssils d’hominins, encara que es van trobar restes d’Homo habilis en sediments més recents a l’Est i l’Oest de l’antic llac que va ocupar l’actual gorja. “Si els autors de la indústria recuperada van ser membres d’aquesta espècie, o del gènere Paranthropus, que van ocupar l’àrea durant el mateix període, roman com a incògnita de moment”, puntualitza Maria Soto.

Els conjunts recuperats s’associen al Plistocè inicial, en coherència a les unitats geològiques post-Naabi fins a la base de Bed II (entre fa 2 i 1,8 milions d’anys). La cronologia d’aquestes unitats és ben coneguda per treballs previs, i noves datacions, que s’estan duent a terme actualment, dels materials volcànics en què s’inclou les restes trobades.

Les diferents evidències analitzades en aquest estudi avalen que els grups olduvaians van mostrar capacitats adaptatives flexibles, habitant ecosistemes molt variables, des d’hàbitats fluvials en ambients volcànics, zones lacustres amb diferents episodis de transgressió/regressió, i àrees pròximes a cursos fluvials de petita entitat amb episodis intercalats de vulcanisme. Van saber desenvolupar-se en paisatges amb variacions dràstiques des de prats de falgueres a mosaics de boscos, amb freqüents incendis naturals, palmerars al costat de l’estany i estepes.

“La continuació dels treballs a Oldupai Gorge i l’aplicació d’investigacions transdisciplinàries demostren com els estudis sobre evolució humana encara deparen sorpreses i evidències per canviar els paradigmes científics”, alerta María Soto. Així aquesta investigació ha constatat, a més del que s’ha dit, com la capacitat d’adaptació, tot i la persistència tecnològica, va permetre l’explotació de multitud d’hàbitats a l’Àfrica, i posteriorment en la resta de continents.

Els participants en aquest estudi pertanyen a les Universitats de Calgary, Manitoba, McMaster i Toronto (Canadà), a la Universitat de Dar es Salaam i Iringa (Tanzània), al Ministeri de Recursos Naturals i Turisme (Tanzània), al Max Planck Institute for the Science of Human History (Alemanya), a l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social-CERCA, a la Universitat Rovira i Virgili i al Madrid Institute for Advanced Study-Universitat Autònoma de Madrid (Espanya). Totes aquestes institucions treballen amb la Comissió Tanzana per a la Ciència i la Tecnologia, la Divisió d’Antiguitats (MNRT), i sota l’esponsorització del Canadian Social Sciences and Humanities Research Council (Partnership program).

Referència bibliogràfica: Mercader, J., et al. (2021). “Earliest Olduvai hominins exploited unstable environments ~ 2 million years ago”. Nature Communications, https://doi.org/10.1038/s41467-020-20176-2