Les investigadores avaluen l’impacte del model nòrdic Barnahus implementat de forma pilot a Tarragona per estendre’l a la resta de l’Estat i formen els futurs magistrats sobre els mecanismes per reduir la victimització secundària dels nens i nenes

De les prop de 5.900 denúncies per abús sexual en infants que cada any es produeixen a l’Estat espanyol, menys del 10% dels casos presenten evidència física i menys del 5% és conclusiva, segons dades de l’organització Save the Children. Aquest fet se suma a la dificultat dels nens i nenes per relatar el que ha succeït i a la revictimització que pot suposar el procés de denúncia del cas. Amb l’objectiu de protegir els drets de la infància i l’adolescència i millorar l’atenció en el sistema de justícia penal, la URV lidera el projecte “Impacte del model Barnahus en la protecció dels drets dels infants víctimes d’abús sexual en el sistema de justícia penal”, amb la participació de la UOC, Save the Children i la Xarxa Promise Barnahus, finançat per l’entitat internacional OAK Foundation.

Des de l’any 2020 s’ha desplegat a Tarragona el projecte pilot del model Barnahus, un referent als països nòrdics per a la intervenció amb menors víctimes d’abús sexual, que s’ha d’estendre a la resta de l’Estat. Les investigadores de l’àmbit del Dret dissenyaran una eina d’avaluació per als processos penals que evidenciï, entre altres qüestions, els canvis que ha pogut suposar la implantació d’aquest model, que s’espera que siguin l’increment de la confiança en el testimoni del menor, l’increment de les taxes de persecució, sentència i condemna i la reducció del nombre d’intervencions sobre el menor i el temps del procés.

Aquesta metodologia oferirà indicadors per fer canvis efectius en la legislació i en la pràctica dels professionals per poder prevenir la revictimització dels menors. A més de la implementació en l’àmbit local, esdevindrà un protocol que pot ser utilitzat en altres regions i països.

A més a més, al llarg del projecte es faran activitats de sensibilització, capacitació i formació sobre la justícia penal adaptada a la infància i els mecanismes per a reduir la victimització secundària per als professionals de l’àmbit judicial, com són jutges i fiscals, però també de l’àmbit de l’advocacia, la policia, la medicina forense i el treball social, que són clau en aquest objectiu. La primera d’aquestes formacions, organitzada per Save the Children, ha tingut lloc a la Barnahus de Tarragona aquest 16 i 17 de novembre, en què una jutgessa d’Islàndia, experta en el tema, ha fet la primera sessió adreçada als futurs jutges i jutgesses de l’Escola Judicial del Consell General del Poder Judicial.

El model Barnahus

El canvi de model, que s’ha implementat de forma pilot a Tarragona per primera vegada a l’Estat i al sud d’Europa, respon a les conseqüències negatives que els circuits de l’actual sistema de justícia té per als menors que són víctimes d’abusos. Save the Children, entitat sòcia en aquest projecte, en fa una diagnosi: la intervenció en el procés de diferents agents fa que siguin necessàries múltiples entrevistes en diferents espais i per diferents motius; el temps d’espera per al judici oral, que potser de mesos a anys, posa la vida del nen o nena entre parèntesi, i hi ha una falta de serveis mèdics i terapèutics apropiats per a les víctimes i les famílies.

Tot plegat condueix a la victimització secundària de l’infant perquè fa que experimenti una i un altra vegada emocions negatives i acaba tenint una sensació de descrèdit, a més que el temps transcorregut, el nombre d’exploracions, el ressò mediàtic i la vulnerabilitat de la víctima poden contaminar el record dels fets.

El model Barnahus (Casa dels Infants en suec) aplega sota un mateix sostre, a nivell conceptual i també físic, tots els agents i processos que tenen lloc un cop s’ha produït una denúncia per abús sexual a un infant. Es tracta d’un espai amigable per al nen, on se li fa des de l’exploració, a l’entrevista, la valoració i el seguiment, en que han de treballar coordinats tots els agents implicats amb independència del servei al qual pertanyin.

L’experiència dels països on s’ha implementat, com ara Suècia, Noruega i Dinamarca, diu que facilita el relat de l’infant en la fase d’investigació perquè posa les condicions i l’espai adequat, fomenta una prova de qualitat, evita les dilacions, es basa en protocols basats en l’evidència i la gravació en vídeo del testimoni del nen li evita l’exposició durant el judici oral.

L’equip investigador de la URV l’integren Núria Torres, que lidera el projecte, Elisabet Cerrato, Roser Casanova, Víctor Merino, Àlex Moreno, Eva Zafra, África Cruz, Sonia Pujol, Stephanie Ascencio Serrato.