Estudiants internacionals que s'han quedat a Tarragona i estudiants de la URV que no han tornat a casa fins al final de la seva estada a l'estranger expliquen com han viscut les setmanes de tancament per la COVID-19

El 2020 serà l’any de la pandèmia en la memòria col·lectiva. Cadascú ho recordarà de manera diferent en funció dels canvis que li hagi comportat i de com els hagi afrontat. És el cas de molts estudiants que eren, o encara són, lluny de casa fent una mobilitat internacional. Les universitats i institucions d’acollida i els companys han jugat un paper important per facilitar-los les coses i que l’experiència sigui, malgrat tot, positiva. De fet, així l’han viscut alguns dels estudiants de la URV que es trobaven fora i estudiants internacionals que han continuat els estudis a la URV.

Aurora Munegato és una estudiant de Filologia Hispànica de Milà, l’epicentre de la pandèmia a Itàlia, que aquest curs fa l’Erasmus a Tarragona. Primer li va tocar viure des de la distància el que passava a la seva ciutat: “Estava preocupada, sempre pendent de les notícies”, però per a ella els companys de pis, altres estudiants que fan l’Erasmus a la URV, han estat la clau. “Em van fer entendre que no ho podia controlar i m’he pogut centrar en seguir endavant”. Quan l’epidèmia va arribar a Espanya i es va decretar el tancament, Aurora va decidir quedar-se, i altra vegada les rutines amb els companys i el fet de poder continuar les classes de manera virtual han fet que pogués viure la situació millor del que s’imaginava. “Hem fet moltíssimes coses: ioga, pilates, entrenaments a casa, hem après a cuinar pa, pizza, plats típics d’altres cultures, fins i tot he après una mica de croata, hem celebrat molts aniversaris, Pàsqua i, sobretot, hem estudiat molt”, enumera.

Veure que la preocupació era compartida va ajudar molts estudiants internacionals a transitar per la incertesa. Ho explica Montse Domènech, psicòloga i professora del Departament de Psicologia de la URV que va conduir el webinar “Benestar emocional durant el confinament”, organitzat pel Centre Internacional de la URV per donar eines als estudiants. “És important reconèixer i acceptar que pots estar malament, però que pots trobar estratègies per resoldre-ho, com intentar pensar objectivament, tenir una rutina diària, fer exercici i tenir una dieta saludable i fins i tot fer petits arranjaments, com canviar la taula d’estudi de lloc perquè hi toqui més el sol”.

Estefania Arias, estudiant de la Universidad Autónoma de Occidente, Cali (Colombia) ara fent Comunicació Audiovisual a la URV, reconeix que viure lluny de casa en moments com aquest és “molt complicat, més encara quan se seguia estenent l’estat d’alarma i van tancar les fronteres de Colòmbia”. Però també va fer-hi front amb les companyes de pis. En aquest sentit, Domènech recomana cuidar la convivència “maximitzant el que és bo, subratllant més explícitament els èxits o el que està bé, i minimitzant o passant per alt el que no ens agrada dels altres”.

No tots els països van imposar les mateixes restriccions, i aquest va ser un dels motius que van dur l’Oscar Gil, estudiant d’ADE de la URV, a quedar-se al Cork Institute of Technology, Irlanda, on hi feia l’Erasmus. “Estava permès sortir a fer esport i, com a rutina, vam establir sortir a caminar cada dia, i ho valoràvem molt”, explica. Ell vivia en una residència d’estudiants i la incertesa els va fer reduir les activitats i el contacte, però va mantenir-lo amb el cercle més proper. Està agraït a la universitat d’acollida per fer-los “la vida mes senzilla”, amb gestos com la creació d’una petita botiga dins del campus per als estudiants internacionals, on podien proveir-se dels productes necessaris un dia a la setmana per 10 euros al mes.

Com l’Oscar Gil, la Sònia Adell, que està a punt d’acabar el grau de Bioquímica i Biologia Molecular, ja és a casa. Però poder marxar de Suïssa, on es trobava fent les practiques i el Treball de Fi de Grau en un dels laboratoris del Institute of Food, Nutrition and Health de la universitat Edigenössische Technische Hochsule de Zürich no va ser tan fàcil. Les diverses pròrrogues de l’estat d’alarma van coincidir amb la finalització del contracte de pràctiques, el de l’allotjament i del límit legal per residir a Suïssa sense visat, la qual cosa feia urgent haver de tornar. Malgrat el tancament de l’espai aeri, a través del consolat espanyol va assabentar-se de la possibilitat de tornar amb un autobús que feia parada en diverses ciutats suïsses. I així ho va fer. Ja a casa ha hagut de finalitzar el Treball de Fi de Grau amb un altre enfocament, perquè amb el tancament no va poder tornar a accedir al laboratori.

No obstant això, valora l’experiència com a positiva. Des del punt de vista de preparació professional perquè “amb el meu supervisor vam trobar una manera de seguir amb la investigació, utilitzant eines bioinformàtiques, de manera que vaig adquirir experiència al laboratori abans del confinament i experiència en treball amb simulació computacional”. I des del punt de vista personal, també. De fet, aconsella als estudiants que s’estan plantejant fer una estada de pràctiques a l’estranger que “no tinguin por de llançar-se perquè tot i que podria passar qualsevol cosa, com la situació amb què m’he trobat jo, podran aprofitar la experiència i treure’n un aprenentatge”.