08/02/2019

“Els ciutadans necessiten una subscripció vitalícia per accedir al coneixement de la universitat”

L'alt funcionari de la Comissió Europea, Xavier Prats, és investit doctor honoris causa per la URV

Un moment de la investidura de Xavier Prats com a doctor honoris causa per la URV.

Xavier Prats ha treballat durant anys al cor de les institucions europees com a responsable polític dels àmbits educatiu i cultural, i, en una darrera etapa, de la salut pública. Ha contribuït, doncs, a la construcció europea en unes àrees amb gran transcendència per als ciutadans europeus, que han vist com les dones han assolit més drets dels que tenien en un món encara marcat per la desigualtat de gènere i on tots, homes i dones, accedeixen de manera equitativa a l’educació superior. Aquest sentit de deure públic és el que ha remarcat Francesc Xavier Grau, padrí del doctor honoris causa en la laudatio de l’acte d’investidura d’avui: “Necessitem constructors com Xavier Prats, que sàpiguen fer evolucionar la societat, les institucions, les universitats”.

És per aquest compromís amb la construcció de la Unió Europea que Xavier Prats ha fet un al·legat dels valors sobre els quals s’ha bastit el projecte d’integració europea i especialment sobre el poder transformador de l’educació. Basant-se en les fites que ha assolit Europa a nivell educatiu, Prats ha esbossat com serà l’educació del futur: “No serà la mena d’educació que coneixem”, sinó més col·laborativa i interdisciplinària del que ho és ara.

Un moment del discurs de Xavier Prats durant l’acte d’investidura com a doctor honoris causa.

D’una banda, perquè cal que els estudiants combinin la ciència, les humanitats i les arts, tant per desenvolupar els productes que necessitarem en el futur com per afrontar la diversitat. I de l’altra banda, perquè caldrà que els estudiants s’adaptin al canvi permanent, per la qual cosa el paper del professorat no ha de ser de transmissor d’informació, sinó que ha d’inculcar el pensament crític i el pensament estratègic per combinar diferents informacions, entendre altres disciplines i distingir l’important de l’efímer.

La Universitat té, doncs, un rol important en la transformació de l’educació i ha reclamat per a les institucions de recerca i de l’educació superior tenir “una veu en el debat públic més present i més àmplia” per desfer la paradoxa en la que es troba immersa la societat actual: “Alhora que la ciència i la tecnologia avancen a passos de gegant, creix l’escepticisme envers la ciència”. Ho demostra l’augment de la desconfiança en les vacunes i l’extensió de l’homeopatia.

És en aquest context d’escepticisme, d’incertesa i de canvi que la universitat ha d’oferir a la societat un servei fonamental, i Prats proposa que sigui de per vida: “Per què atorgar només un títol quan el que necessiten els ciutadans és una subscripció vitalícia per tenir accés al coneixement que ofereix la universitat?”.

Per al doctor honoris causa, enfortir la universitat passa per dotar-la de més autonomia, més inversions i restar-li obstacles administratius. A canvi, les universitats “han de ser més transparents i responsables a l’hora de retre comptes”.

Xavier Prats, doctor honoris causa per la URV.

Prats s’ha mostrat preocupat per la “fragilitat” del projecte europeu en aquest moment de la història, amb l’auge dels populismes, però també és valedor de la seva importància. Per això ha dipositat en la Universitat, i en l’educació en general, l’esperança per transformar la societat i d’acomplir el propòsit urgent de “defensar la llibertat intel·lectual, d’expressió i democràtica”. És essencial, doncs, recuperar els valors socials sobre els quals es va construir la idea d’Europa: “Es pot tornar a fer”, ha assegurat.

D’això depèn, ha dit parafrasejant el discurs d’Amin Maalouf en la investidura com a doctor honoris causa de la URV, l’èxit o el fracàs del projecte europeu, que “determinarà si l’aventura humana troba el camí del progrés”.

Prats ha tancat el seu discurs recordant la lluita de dones com Maria Helena Maseras, la primera estudiant que va accedir a una facultat de Medicina com a estudiant després de moltes traves fa 150 anys, si bé reconeix que encara queda camí per recórrer per arribar a la igualtat efectiva entre homes i dones. En aquesta línia, la rectora de la URV, María José Figueras, ha assegurat que la Universitat, com la societat, ha de ser més igualitària, i en aquesta lluita han de trobar-s’hi no només les dones sinó també els homes.

Xavier Prats és actualment assessor especial de Teach For All, una organització global sense ànim de lucre que té la missió d’ampliar oportunitats educatives arreu del món. Està present en 48 països, en els quals ha arribat a deu milions de joves. Bona part de la seva carrera professional l’ha desenvolupada a la Comissió Europea, on, fins a setembre de 2018 va ocupar diversos càrrecs: director general de Salut Pública i Seguretat Alimentària entre 2015 i 2018, per tant, responsable de la normativa i dels programes de salut i seguretat alimentària de la Unió Europea; director general d’Educació i Cultura de la CE entre 2011 i 2015, ocupant-se de la normativa cultural, educativa, de la juventut i de l’esport, incloent els programes Erasmus, Marie Curie i Creative Europe. També va ser director de Treball del 2007 al 2010, i portaveu adjunt del president Jacques Delors, entre d’altres.

Nascut a Tarragona, va llicenciar-se en Sociologia per la Universidad Complutense de Madrid, i va fer la carrera de Cooperació de Desenvolupament del Centre Internacional des Hautes Études Méditerranéennes de París i la carrera d’Estudis Europeus del College of Europe de Bruges, Bèlgica.

Aquest és el discurs de Xavier Prats.

Aquest és el discurs de la rectora, María José Figueras.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*