22/05/2017

Les Jornades d’Història recorden Pere Anguera

L'historiador català i professor de la URV va ser el motiu de les Jornades, en les quals van participar investigadors destacats

D'esquerra a dreta els historiadors Pere Gabriel i Borja de Riquer, de la UAB, i Joan Maria Tomàs de la URV.

La figura de Pere Anguera (Reus, 1953-2010), historiador i primer catedràtic d’Història Contemporània de la URV, va ser recordada en unes Jornades d’Història que van tenir lloc al Centre de Lectura de la ciutat, del 17 al 20 de maig. Gran renovador de la historiografia local i nacional, Anguera deixà una vasta obra entre llibres i articles. De personalitat molt completa, va ser mestre d’historiadors, erudit, bibliòman, editor i articulista.

Les Jornades, que van ser seguides per un públic nombrós i heterogeni (estudiants i ciutadania en general), volien ser una continuïtat del Congrés Internacional Pere Anguera, celebrat l’any 2011 en homenatge a la seva persona i a la seva tasca. A la trobada 2017 va haver-hi diàleg i treball conjunt d’estudiosos i especialistes a l’entorn d’uns grans temes que van constituir els principals eixos de la feina investigadora de Pere Anguera, i que s’inscriuen en les preocupacions fonamentals de la historiografia contemporaneïsta actual. Són els àmbits: Història local: cultura, política i identitat; Construcció d’identitats nacionals i mites, símbols i representació; Liberalisme i antiliberalisme. El carlisme; i El catalanisme i les relacions Catalunya-Espanya.

D’esquerra a dreta Xavier Ferré, Ramon Arnabat i Montserrat Duch, del grup de recerca de la URV ISOCAC.

Les sessions acadèmiques, coordinades per la historiadora Dra. Txell Ferré i la catedràtica d’Història Contemporània Montserrat Duch, van comptar amb les intervencions de destacats historiadors que van presentar les seves últimes investigacions: Carlos Forcadell (Universitat de Saragossa), que va ser col·lega i amic de Pere Anguera (“El historiador Pere Anguera: pasión y profesión”); Borja de Riquer (“Catalanitat, catalanisme i nacionalisme espanyol al segle XIX. Reflexions per a un debat constructiu”); Pere Gabriel (“Catalanitats i catalanismes dins el republicanisme federal del segle XIX. El cas de Rossend Arús i Arderiu”; i els membres del grup de recerca ISOCAC, Ideologies i Societat a la Catalunya Contemporània de la URV, la investigadora principal Montserrat Duch (“L’espoli franquista dels espais de sociabilitat catalana”); Ramon Arnabat i Xavier Ferré (“Un model català d’ateneisme”); Joan Maria Thomàs (“La no nació catalana dels falangistes”) i Antoni Gavaldà (“El fracàs de la col·lectivització agrària al camp com a model igualitari”).

Un dels objectius de les Jornades, en la línia d’augmentar la qualitat en la docència, va ser la de la participació de l’estudiantat d’Història Contemporània de la URV, que va tenir l’oportunitat d’escoltar en directe a historiadors de primera fila, recomanats en les bibliografies de les assignatures.

Documental sobre Pere Anguera i ruta d’història de Reus

El dissabte dia 20 de maig es va projectar a la Biblioteca Pere Anguera, on actualment cataloguen el fons de l’historiador, el documental Pere Anguera: tres segles, una veu.  Gira al voltant de la seva vida i obra, i el va fer la productora audiovisual Acid Factory  amb la participació de Reusdigital.cat i Canal Reus TV. La direcció del documental és de Natàlia Borbonès (autora del guió), David Fernàndez, Víctor Rubio i Vicenç Torrent. S’hi presenten els testimonis de més d’una trentena d’estudiosos i persones properes a Pere Anguera, i el documental repassa diferents etapes de la seva trajectòria en cinc capítols: la forja d’un historiador, l’historiador local, l’historiador del catalanisme polític i del carlisme, el lletraferit i l’adéu amb la història simbòlica.

Es va fer també la ruta “Llegir i caminar”, amb la lectura de fragments de la Història General de Reus, a càrrec de Carme Just i que va partir des de la biblioteca. La ruta va portar els assistents a diferents espais testimonis de la història de la ciutat. L’obra, de cinc volums, la va dirigir Pere Anguera i en el projecte hi van participar catorze autors, especialitzats en diferents períodes històrics: Jaume Massó, Ezequiel Gort, Carles Maristany, Jordi Andreu, Pere Anguera, Albert Arnavat, Maria Muiños, Jordi Tous, Josep M. Rosich, Joan Navais, Frederic Samarra, Montserrat Duch, Antoni Gavaldà i Magí Sunyer.

Les Jornades les van organitzar, en el marc de Reus 2017 Capital de la Cultura Catalana, el grup de recerca Ideologies i Societat a la Catalunya Contemporània (ISOCAC) de la URV i el Centre de Lectura, l’Ajuntament i les Biblioteques Municipals, amb la col·laboració del Departament d’Història i Història de l’Art i la Facultat de Lletres de la URV, de la Fundació Privada Reddis, de la Diputació de Tarragona i l’Institut Ramon Muntaner.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*