El grup tarragoní coordina els treballs arqueològics de 5 jaciments: El Mirador, Gran Dolina, Galería, Sima del Elefante i Cueva Fantasma

Des de l’1 de juliol té lloc la campanya anual d’excavacions a Atapuerca (Burgos), que enguany ha tornat a ampliar la xifra de participants a 120 durant 30 dies. La reducció que es va fer l’any passat per la pandèmia ja ha estat superada, tot i que no s’arribarà encara a la durada anterior de dies d’excavació ni al numero de membres habituals. L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) hi prenen part amb 52 persones que excaven a Gran Dolina, Galería, Sima del Elefante, Cueva Fantasma i El Mirador, 5 dels 11 jaciments en actiu de la Sierra de Atapuerca que, a més, estan coordinats per membres d’aquests dos centres de Tarragona.

La campanya, que es perllongarà fins al 28 de juliol, s’ha presentat avui en roda de premsa celebrada a la Sierra de Atapuerca amb la presència del director general de Patrimoni Cultural de la Junta de Castilla y León, Gumersindo Bueno Benito, i els codirectors de les excavacions Juan Luis Arsuaga, José María Bermúdez de Castro y Eudald Carbonell (IPHES-CERCA i URV). Els treballs de camp que es realitzaran a la Sima del Elefante tenen dos objectius principals: continuar l’excavació en extensió del nivell 7 i prosseguir amb el sondeig de dos metres quadrats que es va iniciar l’any 2018, per tal de localitzar la base de la cavitat. Per aconseguir el primer objectiu, durant la campanya de l’any 2020 es van eliminar grans blocs i es va regularitzar la superfície, amb la finalitat de col·locar una estructura -ara ja instal·lada- que permeti l’excavació segura d’un nivell com el 7, que té una inclinació notable; així que aquesta campanya es podrà dur a terme l’excavació en extensió d’aquest nivell tan extremadament ric i antic.

A Galeria es reprenen els treballs, després d’haver-se de suspendre el 2020 a causa de la pandèmia. Enguany es pretén continuar amb l’excavació del tram inferior de la Unitat GIIIa en tots els sectors del jaciment i resseguir la concentració de fòssils que van començar a aparèixer a la fi de la campanya de 2019, i que corresponen al nivell TG10A. Aquest tram de la seqüència és un dels més rics des del punt de vista arqueològic, i està datat al voltant dels 300.000 anys. Segons les excavacions antigues, aquest nivell es caracteritza per una preservació excepcional de restes de fauna, associades a indústria lítica axeliana.

En el tram superior de Gran Dolina es continua treballant en el sediment encrostat i parcialment erosionat de les unitats TD8/9 i TD8, en una superfície d’uns 35m2 oberta durant la campanya de 2020. La principal fita d’enguany és aclarir la relació estratigràfica amb les unitats subjacents (TD7 i TD6) i desvetllar el contingut arqueopaleontològic de TD8, especialment, atès que es tracta d’una unitat sedimentària de gran interès científic. Representa una cronologia relativament desconeguda a Europa: un lapse temporal situat entre les intenses ocupacions documentades en la unitat TD6 (amb uns 900.000 anys d’antiguitat) i les que es corresponen amb el gran impacte registrat a la Sierra de Atapuerca en moments molt posteriors (TD10), fa uns 450.000 anys.

L’excavació del tram inferior de Gran Dolina (unitat TD4) també es reprendrà aquest any, després de l’aturada de l’any passat per la Covid-19. Els treballs se centren en l’excavació dels sediments vermellosos procedents de l’exterior de la cova i en els quals previsiblement es trobaran més restes d’ungulats i carnívors, especialment cèrvids i úrsids (Ursus dolinensis). Aquestes restes aportaran informació sobre la fauna del Plistocè inferior d’Euràsia i la seva ecologia. La microfauna servirà per obtenir informació sobre les condicions ambientals existents fa 1 milió d’anys. Tot i que els indicis de presència humana en aquesta unitat són esporàdics, no es descarta la possibilitat que es puguin trobar peces d’indústria lítica, cosa molt important per explorar la relació entre les ocupacions humanes de TD4, TD6 i TE9 i investigar el caràcter continu o discontinu del poblament humà d’Europa en el Plistocè inferior.

A Cueva Fantasma la intervenció arqueològica aprofundirà en el sector d’entrada a la cavitat (CF) i en la gran àrea interior de la Sala Fantasma (SF). En el primer cas es prosseguirà el sondeig estratigràfic, per tal de caracteritzar en vertical la seqüència arqueopaleontològica de la cavitat, que enguany s’enllaçarà amb la seqüència descoberta a la Sala Fantasma. Aquí se seguirà avançant en l’excavació en extensió de l’excepcional nivell arqueopaleontològic que es preserva.

A la Cueva El Mirador es continuarà l’excavació en els sectors 100 i 200, en nivells del Neolític corresponents a la fase d’ús de la cavitat com cova cleda. En concret, al sector 200 s’excavaran nivells amb una edat aproximada d’uns 5.700 anys, mentre que al sector 100 es farà sobre nivells del Neolític antic, d’uns 6.700 anys d’antiguitat, que aportaran informació rellevant sobre el procés d’implantació de la ramaderia a la Península Ibèrica.

A banda dels jaciments coordinats per l’IPHES-CERCA i la URV, l’Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA) també excavarà a La Paredeja i a Cueva Mayor, concretament a la Sima de los Huesos, a la Sala de los Cíclopes, al Portalón i a Galería de las Estatuas Interior i Exterior. Simultàniament a l’excavació, en totes les campanyes es du a terme el rentat de sediment que s’extreu dels jaciments en els quals hi treballa l’EIA. Aquesta activitat serveix per recuperar la microfauna de la Sierra de Atapuerca, els petits fòssils de mamífers, aus, rèptils i peixos dels jaciments. Es realitza al riu Arlanzón al seu pas per Ibeas de Juarros.

A la campanya hi prenen part membres de centres d’investigació que pertanyen al Proyecto Atapuerca. Així, a més de l’IPHES-CERCA i de la URV, hi trobem personal del Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana de Burgos (CENIEH), Universidad de Burgos (UBU), Centro Mixto Universidad Complutense de Madrid–Instituto de Salud Carlos III de Evolución y Comportamiento Humano (UCM-ISCIII), Universidad Alcalá de Henares (UAH) i Universidad de Zaragoza (UNIZAR).

La Fundación Atapuerca i l’EIA han tingut en compte els aspectes relacionats amb la seguretat i amb l’organització administrativa i documental. S’ha revisat l’avaluació de llocs de treball, el pla de prevenció, el pla de contingència per prevenir la COVID-19 i s’ha contractat novament a una persona com a tècnica de prevenció de riscos laborals que desenvolupa les seves funcions en els jaciments durant la campanya. Com en anteriors ocasions, bona part de l’equip de gestió de la Fundación Atapuerca es dedicarà a l’organització, a la logística i a la comunicació, així com a tasques de divulgació relacionades amb les excavacions.

A més dels patrocinadors habituals, s’han signat nous convenis de col·laboració amb entitats que prestaran el seu suport a la campanya.