Una recerca de la URV posa èmfasi en l’amistat creadora com a instrument per conviure amb diversitat ideològica en una recerca aplicada al procés independentista català

Com el tipus d’amistat que s’estableix amb els altres pot condicionar la gestió dels conflictes? El debat polític sobre la situació a Catalunya és un bon exemple per analitzar com i per què han sobreviscut —o no— les amistats quan entre els seus integrants hi havia divergència de posicionaments polítics. Prenent com a referència aquesta situació de discrepància en el cas de Catalunya, un grup investigador de la URV ha demostrat que mentre que l’amistat instrumental és molt fràgil davant la diversitats d’opcions polítiques, l’amistat creadora el diàleg està per sobre d’aquestes ideologies i permet superar les discussions sense que la relació se’n vegi ressentida. Aquesta és la conclusió principal de l’estudi, publicat a la revista científica Journal of Social and Personal Relationships.

L’amistat instrumental és la que es genera per un interès, una amistat utilitarista creada a partir d’un interès polític, social, etc. Quan l’interès ja s’ha acomplert, l’amistat instrumental desapareix. Es tracta d’amistats molt fràgils i superficials. En canvi l’amistat creadora neix del desinterès, es genera des de la base del respecte a les diferències polítiques, religioses, culturals, de formes de vida i troba la riquesa en la base del respecte, el diàleg i l’entesa. És, per tant, una amistat profunda i sòlida que permet superar desavinences o desacords.

Per dur a terme la recerca es van analitzar les converses i interaccions en diferents grups de whatsapp a partir d’entrevistes en profunditat realitzades a persones amb diverses posicions polítiques i d’edats i perfils professionals variats. Quan el tema sobre el procés català va sortir a debat, en la majoria de casos el grup va acabar per trencar-se,  algun dels integrants va marxar o va sortir expulsat, segons apunta la recerca. També s’ha evidenciat que la majoria dels grups que van acceptar no parlar del tema van continuar sense cap ruptura, i aquells grups que s’han mantingut incorporant-hi el debat polític va ser perquè les persones que es formaven tenien la mateixa ideologia. Només en un petit percentatge el respecte per les diferents opcions polítiques va fer que el grup es mantingués, tot i que parlessin del tema, indiquen les conclusions.

“Hem observat la diferència entre aquelles relacions que han estat capaces de mantenir-se des del respecte i les que, en canvi, han optat per silenciar les postures o trencar els vincles”, explica Carme Garcia, un de les investigadores que han participat en aquesta recerca juntament amb Oriol Ríos —tots dos del Departament de Pedagogia de la URV—  i Mar Joanpere i Teresa Morlà, del Departament de Gestió d’Empreses. L’objectiu de l’estudi, que s’ha fet en el marc del projecte de recerca IMPACT-EV, finançat per la Comissió Europea, ha estat aportar elements que contribueixin a enfortir els vincles d’amistat per poder oferir solucions al distanciament social que poden donar-se amb aquest tipus d’aplicacions.

Amb l’anàlisi de les interaccions a través dels grups de whatsapp “hem pogut comprendre millor la influència de diversos canals de comunicació impersonals”, apunta Mar Joanpere. La recerca es va centrar a analitzar quines interaccions dificulten el respecte i l’entesa amb la diversitat de posicionaments i també aquelles relacions que contribueixen a fomentar i crear vincles d’amistat capaços de superar divergències polítiques. “Hem evidenciat que mentre que l’amistat instrumental és molt fràgil davant la diversitat d’opcions polítiques, l’amistat creadora està per sobre d’aquesta diferència”, argumenta Oriol Ríos.

En alguns dels casos estudiats es va observar la incapacitat de les persones que participaven en les converses per establir un diàleg, ja que l’entorn comunicatiu els impulsava a reduir la seva capacitat argumentativa. “Aquesta situació s’ha vist agreujada amb la difusió de missatges falsos o d’informació no contrastada a través dels canals de whatsapp. Assumint, d’altra banda, que tothom donava suport a la independència de Catalunya, són dos elements que han contribuït a la polarització”, explica Mar Joanpere.

En les converses examinades durant l’estudi es van observar diverses estratègies com el silenci per evitar situacions incòmodes o confrontacions, per tal de mantenir les connexions familiars i d’amistat. Segons els resultats la recerca, algunes persones,  davant de possibles situacions de confrontació, prefereixen mantenir-se callades per por que els seus punts de vista no siguin respectats, una raó per la qual diverses persones entrevistades han deixat de participar en espais en què abans sí que ho feien.

Per desenvolupar la recerca, els investigadors es van basar en la teoria sobre la comunitat societal, del sociòleg Talcott Parsons, que pren la diversitat com a base de la convivència. “Hem enfocat el nostre estudi des d’una perspectiva excloent cap a una perspectiva transformadora, analitzant, en primer lloc, aquelles interaccions que dificulten el respecte i l’entesa amb la diversitat de posicionaments i, en segon lloc, aquelles que contribueixen a fomentar i crear vincles d’amistat capaços de superar divergències polítiques i d’altres contextos”, explica la investigadora Teresa Morlà.

Referència bibliogràfica: Creative friendship and political diversity in Catalonia. C. Garcia Yeste; M. Joanpere; O. Rios-González; T. Morla-Folch. Journal of Social and Personal Relationships. DOI: 10.1177/0265407520916827journals.sagepub.com/home/sp