Així s'han obtingut noves i interessants dades sobre com era l'entorn de les primeres poblacions humanes d'Europa en aquell període

Un equip científic i transdisciplinari, que ha comptat amb la participació de dos membres de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha analitzat mitjançant tècniques d’intel·ligència artificial restes d’animals que van viure fa 1,5 milions d’anys en un nou jaciment paleontològic de Venta Micena a Orce (Granada), Venta Micena 4. la investigació s’ha donat a conèixer amb un article a la revista internacional Scientific Reports. El treball s’emmarca en el projecte d’investigació ProyectORCE, que coordina el professor Juan M. Jiménez Arenas de la Universitat de Granada (UGR).

Jordi Agustí, investigador ICREA de l’IPHES-CERCA i professor associat de la URV, va ser el descobridor del jaciment de Venta Micena l’any 1976, juntament amb el paleontòleg Josep Gibert, i és el responsable de l’àmbit dels micromamífers del ProyectORCE, mentre que Hugo Blain, investigador de l’IPHES-CERCA, ho és pel que fa a la paleoecologia.

Gràcies a la Intel·ligència Artificial l’equip ha pogut reconstruir els diferents episodis d’activitat en el jaciment, que no eren visibles a simple vista. S’ha aconseguit utilitzant un mètode anomenat Deep Machine Learning, que és una forma d ‘ “ensenyar” a l’ordinador a identificar patrons mitjançant algoritmes matemàtics. Aquesta tècnica només s’havia aplicat un cop abans en un jaciment espanyol, i mai en llocs de cronologia comparable a Venta Micena 4. Gràcies a ella s’ha pogut saber que els ossos i dents fòssils que conté aquest lloc es van dipositar en, al menys, dos moments diferents separats en el temps, el que s’ha anomenat dues  “paleosuperficies”.

L’entorn de Venta Micena es coneix des dels anys 70 de segle passat. No obstant això, tot i ser considerat com un dels jaciments paleontològics més rics i interessants de tota Europa, totes les investigacions fins a la data s’havien centrat només en la zona anomenada Corte 3, un cau de Pachycrocuta brevirostris on aquesta hiena gegant criava als seus cadells i s’alimentava de trossos de cadàvers carronyejats en altres llocs.

No obstant això, poc se sabia d’altres zones de Venta Micena, on podia o no haver-hi evidències d’activitat humana. Així es va descobrir Venta Micena 4, un nou punt que s’ha vingut excavant des de 2005 i del qual, per primera vegada, es comencen a publicar dades.

Segons aquest nou treball, Venta Micena 4 estaria situat en les proximitats d’una bassa o llacuna d’aigua dolça, a la qual els animals acudirien a beure i, en el cas dels carnívors, a alimentar-se. Per això, en el jaciment abunden les evidències d’ossos menjats per altres animals: marques de mossegades, ossos trencats per mossegades, etc. No obstant això, també apareixen moltes restes completes i, fins i tot, en “connexió anatòmica”, és a dir, amb parts senceres del cos encara unides entre si, com costellams de mamut o potes senceres de rinoceront. I és que els animals que van passejar per Venta Micena 4 fa 1,5 milions d’anys eren molts, i molt variats: elefants, bisons, cérvols, cavalls, hipopòtams, tigres de dents de sabre, hienes o gossos salvatges, entre d’altres.

Tota aquesta fauna estava també present en els altres dos grans jaciments d’Orce (Barranco León i Fuente Nueva 3, lleugerament més moderns que Venta Micena 4) acompanyant els éssers humans, els primers representants del gènere Homo a Europa. Aquestes poblacions, carronyeres i recol·lectores que no coneixien l’ús de foc ni la caça, posseïen una tecnologia molt avançada al seu temps.

No obstant això, fins ara no s’han trobat evidències de la seva presència a Venta Micena 4. Per què a Barranco León i Fuente Nueva 3 si, i en els jaciments de Venta Micena no? La resposta està probablement relacionada amb el clima i en què Venta Micena és una mica més antic que Barranco León i Fuente Nueva 3. A Venta Micena, el medi ambient era una mica més àrid i obert, menys idoni per als homínids. No obstant això, Venta Micena 4 continua sent un jaciment clau per entendre el context d’aquest primer poblament humà d’Europa.

En el futur, nous estudis podran respondre a noves preguntes que sorgeixen sobre Venta Micena 4, per exemple: quins carnívors concrets van intervenir en la formació del jaciment ?, el comportament dels animals en aquest jaciment va canviar al llarg del temps?, és possible que en el famós Corte 3 també hi hagi diversos escenaris i històries que no s’hagin identificat fins a la data? Noves excavacions i investigacions han d’aportar dades al respecte.

El Projecte General de Recerca “Primeres ocupacions humanes i context paleoecològic a partir dels dipòsits plioplistocens de la cuenca Guadix-Baza. Zona arqueològica de la cuenca d’Orce (Granada, Espanya)”(BC.03.032 / 17) està finançat per la Conselleria de Cultura de la Junta d’Andalusia i coordinat per la Universitat de Granada. Però en l’estudi que ara s’ha fet públic, a més dels ja esmentats, han col·laborat altres organismes: la Unitat d’Excel·lència “Archaeometrical Studies: Inside the Artefacts&Ecofacts” de la UGR, el grup TIDOP de l’Escola Politècnica Superior d’Àvila i el Centre d’Assistència a la Investigació (CAI) de Arqueometria i Anàlisi Arqueològic de la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​la Universitat de Saragossa i la Universitat d’Hèlsinki.

Referència bibliogràfica:

Luzón, Carmen; Courtenay Lloyd A .; Yravedra, José; Saarinen, Juha; Blain Hugues-Alexandre; De Miguel, Daniel; Viranta, Suvi; Azanza, Beatriz; Rodríguez-Alba, Juan José; Herranz-Rodrigo, Dario; Serrano-Ramos, Alexia; Solano, José A .; Oms, Oriol; Agustí, Jordi; Fortelius, Mikael; Jiménez Arenas, Juan Manuel (2021) Taphonomic and spatial analyses from the Early pléistocène site of Venta Micena 4 (Orce, Guadix-Baza Basin, southern Spain). Scientific Reports 11, 13977 (2021). https://doi.org/10.1038/s41598-021-93261-1