L'Organització Mundial de la Salut atribueix als espais verds beneficis pels humans com la reducció de l’estrès o la disminució de malalties cardiovasculars, alhora que mitiguen l'efecte illa de calor

L’Organització Mundial de Salut (OMS) va publicar l’estudi Green space and mortality in European cities: a health impact assessment study l’octubre del 2021. Segons aquesta investigació, els espais verds públics i oberts de les ciutats s’associen a nivells més elevats d’activitat física, interacció, cohesió social i recuperació psicològica, com ara la reducció de l’estrès i la recuperació de l’atenció. A més a més, també s’associen els espais verds a la millora de la salut, el benestar general i la reducció de les malalties cardiovasculars. Els parcs i espais verds més grans mitiguen exposicions perjudicials, com ara la contaminació atmosfèrica, el soroll i l’efecte d’illa de calor urbà, que és l’increment de la temperatura al centre de les àrees urbanes, en contrast amb la perifèria.  

L’OMS recomana que a les ciutats hi hagi entre 10 i 15 m² de superfície verda per habitant i que els habitants tinguin un espai verd a menys de 300 metres de casa seva, ja que aquests espais disminueixen la temperatura, purifiquen l’aire i fixen el CO₂. Per això, l’OMS insta a recuperar zones urbanes, convertint antigues zones industrials en parcs urbans, instaurant teulades verdes o jardins verticals, i reassignant espais viaris i d’aparcament a entorns verds i naturals i augmentar els arbres als carrers creant corredors verds i mini parcs. 

Espais verds i biodiversitat a la URV

En aquest escenari s’emmarquen les accions i tallers de la l’Àrea de medi ambient de l’Oficina de Compromís Social, que des del 2017 treballa per crear espais verds a la universitat que ajuden a mitigar l’efecte illa de calor alhora que afavoreixen la biodiversitat urbana. 

La més recent ha estat la instal·lació de caixes de fusta als arbres dels campus perquè les mallerengues puguin fer-hi els seus nius en el moment de reproducció. “La idea és facilitar que les aus tornin als nostres jardins i ens acompanyin en el dia a dia. Té un punt de romanticisme, però molts estudis reforcen la idea que els campus verds són psicològicament més sans pels seus estudiants”, argumenta Antonio de la Torre, tècnic de Medi Ambient de la URV i redactor del Pla de Sostenibilitat Ambiental i Acció Climàtica que va aprovar el Consell de Govern, que ha organitzat aquests tallers. 

Els ocells acostumen a aprofitar els forats dels arbres per fer els seus nius. Normalment ho fan en els arbres més vells dels boscos més madurs explica Àlex Benítez, de l’Associació Aurora, un Centre Especial de Treball especialitzat en la recuperació d’espais naturals que col·labora en d’aquest taller. El problema és que amb el canvi climàtic i l’increment del nombre d’incendis, cada vegada hi ha menys boscos madurs, i aquest escenari crea problemes pels ocells, que no troben racons per fer els seus nius. “Les caixes niu són un refugi pels ocells que no tenen llocs on reproduir-se”, afirma Benítez. 

Un cop acabada la temporada de reproducció es revisarà si aquestes caixes nius han funcionat i si les aus hi han trobat un lloc per niar i tornar a les ciutats. 

Evolució dels espais verds a la Universitat

Els espais verds troben un precedent en el mur verd que es va crear l’any 2012 a la façana oest de la Facultat d’Economia i Empresa. Aquest mur, a part de contribuir a la creació de zones verdes, protegeix els espais interiors de la radiació solar durant les tardes dels mesos calorosos i permet el pas de la llum natural durant els mesos més freds.  

L’any 2018 es va crear un jardí de papallones al campus Sescelades, davant l’entrada principal del CRAI amb una superfície de 150 m², dissenyat per promoure la presència i reproducció de pol·linitzadors al campus. Es tracta d’una proposta de renaturalització d’un espai urbà, que ara ha estat recollida al llibre Biodiversidad urbana: de los problemas socioambientales a la práctica educativa, publicat per la Universitat Autònoma de Madird (UAM). Antonio de la Torre i la professora del Departament de Bioquímica i Biotecnologia, Maite Novo, hi expliquen l’experiència d’aquest espai de la URV, amb plantes autòctones que atrauen una vintena d’espècies de papallones mediterrànies, els facilita la posta d’ous i afavoreix el creixement de les erugues. L’espai és, a més, l’escenari anual de la Fira de les Ciències, en què estudiants del grau en Educació Primària preparen activitats experimentals per a alumnes del cicle inicial de primària de tres escoles.

Més endavant es va crear el jardí de la biodiversitat de Bellissens, construït entre 2019 i 2021 i amb una superfície de 240 m², orientat a promoure la presència de pol·linitzadors i recuperar la colònia de sargantana ibèrica en regressió al campus (Podarcis hispanicus). En aquest jardí és previst que més endavant s’hi pugui recuperar la població d’eriçó al campus. Al campus de Reus també s’han fet actuacions de plantació d’arbres al perímetre del campus, emprant espècies resistents amb floració i fructificació d’interès per aus i pol·linitzadors. 

A més a més, hi ha hagut també modificacions de l’enjardinament del perímetre de l’edifici W0 de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia (FCEP), sobre una superfície agrupada de 400 m² i orientats a potenciar la presència de pol·linitzadors i sargantana ibèrica. 

Finalment aquesta setmana ha engegat la campanya “Posa-hi verd”, amb la ubicació de plantes als espais d’estudi del CRAI per fer-los més acollidors i promoure el verd als interiors.

Totes aquestes tasques s’inclouen dins el Pla de sostenibilitat ambiental i acció climàtica 2021-2030 que la Universitat ha posat en marxa amb la intenció de fer front als nous reptes que se’ns presenten com a societat. Els dos objectius principals d’aquest pla són, d’una banda, reduir un 60% les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle (GHG) l’any 2030 respecte de l’any 2005 i, d’altra banda, que un 10% de les zones verdes dels campus estiguin destinades a promoure la biodiversitat urbana.