L’estudi d’altres regions del coneixement permet identificar casos de bones pràctiques en altres àrees. En aquesta edició es presenta el cas de Màlaga com a exemple innovador a l'Estat

En aquesta secció descobrim territoris identificables amb el concepte de regió del coneixement desenvolupat durant els darrers anys a Europa. Aquesta breu anàlisi ens permet, d’una banda, conèixer aspectes generals i específics que ajuden a configurar una regió del coneixement i, d’una altra, identificar algunes possibles passes a seguir per part de la Catalunya Sud en aquesta orientació. A més, s’intenta identificar conceptes i variables comunes entre les diferents regions del coneixement.

En el número previ es va presentar la regió de Twente, per la seva configuració com a regió del coneixement i, més concretament, per les característiques del seu sistema de governança regional. En aquest número es proposa un apropament a Màlaga, com a exemple d’interès en el context espanyol.

Consideracions econòmiques i sectorials

La província de Màlaga (demarcació administrativa NUTS3 en terminologia de la Unió Europea) compta amb 7.308 quilòmetres quadrats i amb 1.453.000 habitants. D’aquests, 569.000 s’agrupen en la capital provincial (1.218.000 considerant el conjunt de l’àrea metropolitana, la cinquena de l’Estat, que agrupa el 74,76% de la població provincial).

Al mateix temps, Màlaga representa un 3,12% de la població i el 2,27% del PIB estatal. És un territori amb una elevada terciarització (més del 80% del PIB en els serveis).

Sistema educatiu universitari

El nucli principal és la Universitat de Màlaga (UMA), amb 35.000 estudiants i una distribució de procedències del 65% provinents de la mateixa província, el 14% de la resta d’Andalusia (principalment de Còrdova), el 16% de la resta de l’Estat i el 5% d’altres països. El sistema universitari es complementa amb un seguit de centres de formació superior no adscrits a l’UMA especialitzats en turisme (Escola Superior de Turisme Costa del Sol), màrqueting (ESIC) o audiovisuals (SchoolTraining) i amb l’American College de Marbella, on els estudiants poden completar estudis universitaris en centres dels Estats Units.

Les principals línies de treball que defineix el Plan Estratégico de la Universidad de Málaga 2013-2016 són l’excel·lència en educació, recerca i transferència del coneixement, el compromís amb el capital humà, la sostenibilitat, el desenvolupament social i econòmic i la responsabilitat social. Les seves especialitzacions són: sector aeroespacial, biotecnologia per a una societat saludable, comunicacions i mobilitat, energia i medi ambient, turisme i desenvolupament territorial, i transport.

La implicació territorial del sistema universitari de l’UMA no se centra únicament a l’àrea urbana de Màlaga. Destaquen dues escoles universitàries adscrites (Infermeria a Ronda i Magisteri a Antequera), i centres de recerca als municipis de Churriana (medi ambient) i Campanillas (biotecnologia).

La participació activa de la Universitat al territori també es reflecteix en el projecte Plaza.UMA (Ciencia para la Sociedad), on, en col·laboració amb la Diputació de Màlaga, s’estableix un diàleg entre l’UMA i la societat per tal de donar resposta a les necessitats socials i territorials (on la Universitat hi aporta el coneixement).

El sistema de coneixement malagueny s’articula en bona part amb el Campus de Excelencia Internacional Andalucía Tech (CEI), en col·laboració amb la Universitat de Sevilla (US) i el sector empresarial. El projecte s’estructura en tres pilars: l’agregació, l’especialització i la internacionalització. Concretament, cal destacar els 150 agents agregats al projecte (provinents d’organismes públics, parcs i centres tecnològics i empreses), les sis àrees d’especialització docent i investigadora existents i la captació de talent internacional.

Figura 1. Estructura de governança del Campus d’Excel·lència Internacional (CEI) Andalusia Tech.

Recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I)

El sistema de recerca, desenvolupament i innovació de Màlaga té diferents nodes dins d’una estructura clarament vinculada amb estratègies basades en el coneixement. La mateixa UMA, mitjançant el I Plan Propio de Investigación y Transferencia, va crear l’Oficina de Transferència dels Resultats de la Investigació (OTRI) com a instrument essencial sobre el qual desenvolupar transferència de coneixement al teixit empresarial i social de la província.

A banda de la dimensió empresarial, destaquen també els diferents centres tecnològics que desenvolupen recerca o transferència tecnològica, com Habitec i el Centro Andaluz de Innovación y Tecnologías de la Información y las Comunicaciones (CITIC).

Un altre element vertebrador del sistema és el Parque Tecnológico de Andalucía (PTA), desenvolupat entre  l’Ajuntament de Màlaga i la Junta d’Andalusia. Es tracta d’un espai  administrat per representants del Govern estatal, l’Ajuntament de Màlaga, la Junta d’Andalusia, l’UMA i Unicaja, on es localitzen pimes i empreses amb fort component d’R+D+I. Ha rebut 790,5 milions d’euros des que es va crear (1992), 613 dels quals procedeixen de l’empresa privada. Altres dades que n’expliquen la importància són les prop de 600 empreses instal·lades (amb un 32,37% d’empreses vinculades a les TIC), els 16.774 treballadors o els 1.625 milions d’euros facturats el 2016.

Un dels projectes amb més dimensió i recorregut en aquesta àrea és l’estratègia smart city de Màlaga, basada en l’aplicació de la tecnologia als serveis públics, accions a l’àmbit de la sostenibilitat energètica i aplicacions tecnològiques per a la gestió de la mobilitat i els espais públics, entre d’altres.

Finalment, l’àmbit de l’emprenedoria destaca pels múltiples elements de suport, com ara les diverses incubadores o el projecte Open for Business Málaga (orientat a la internacionalització).

Tots aquests referents vinculats amb el coneixement són els que donen com a resultat la identificació de Màlaga com un referent estatal en innovació tecnològica.

Governança

El sistema de governança de Màlaga —amb una projecció que cobreix bàsicament la província— s’estructura a partir d’una xarxa de diferents agents cooperant, sense un lideratge únic.

Un dels agents principals és la Diputació de Màlaga, que implanta les principals polítiques i estratègies territorials en col·laboració amb la resta d’actors. També amb abast provincial trobem la Fundación MADECA, amb presència de la mateixa Diputació i de l’Ajuntament de Màlaga, la Junta d’Andalusia, l’UMA, el PTA, la Cambra de Comerç de Màlaga, la Confederació d’Empresaris de Màlaga, CCOO i grups d’acció local (Gudalteba, Antequera) i de desenvolupament rural (Axarquía, Serranía de Ronda, Valle del Guadalhorce o Sierra de las Nieves) com a exemples més destacats.

Cal apuntar que MADECA és l’entitat responsable de dissenyar, gestionar i impulsar accions per al desenvolupament socioeconòmic de la província de Màlaga, englobades sobretot en el pla anomenat Málaga Estrategia Territorial Avanzada (META). Aquest treballa les línies estratègiques de sostenibilitat,  innovació i emprenedoria, creixement econòmic i productiu, educació i societat, principalment.

La implicació de l’Ajuntament, per la seva banda, es reflecteix també en la Fundación CIEDES, formada, a més, per representants de l’ens provincial, de la Junta d’Andalusia, de l’UMA, del PTA, de la Cambra de Comerç de Màlaga, de la Confederació d’Empresaris de Màlaga, de CCOO o el port, entre d’altres. CIEDES s’encarrega de desenvolupar la planificació estratègica de l’àrea metropolitana dins del Plan Estratégico de Málaga.

Per la seva banda, Promálaga és l’empresa de l’Ajuntament de Màlaga encarregada de la gestió i la promoció empresarial. Desenvolupa documents d’informació territorial com Málaga para invertir.

Finalment, el Club Málaga Valley és un pool d’agents format pels presidents i líders del sector de la societat de la informació. Tenen més 200 membres, entre els quals Telefónica, Endesa, Oracle, Orange, Vodafone, Microsoft, Vocento, Nokia o IBM. Té com a objectiu dissenyar polítiques i línies d’acció per tal de convertir Màlaga en un referent europeu tecnològic i de captació de talent. En l’actualitat aquest club continua tenint el suport municipal i se centra principalment a donar suport i realitzar tasques comunicatives d’esdeveniments tecnològics a la província.

Comparativa amb la Catalunya Sud

El sistema universitari té elements en comú amb Catalunya Sud, com per exemple el paper regional de les dues institucions existents i els respectius projectes de campus d’excel·lència internacional.

Els aspectes sectorials també presenten semblances, com la important terciarització (amb un important paper del turisme litoral) o l’existència d’un espai interior predominantment rural i agrari. Igualment, observem paral·lelismes en infraestructures de comunicació (port, aeroport, alta velocitat ferroviària i corredor viari litoral).

En matèria d’R+D+I també es poden trobar aspectes comuns, com les estratègies i el model de desenvolupament regional basat en el coneixement, l’existència d’oficines de transferència tecnològica i un conjunt de centres de recerca basats en els respectius sectors d’especialització.

Des del punt de vista de la gestió pública, és evident, d’altra banda, que es tracta a grans trets de dues demarcacions provincials, amb les respectives diputacions, fet que en principi defineix unes competències força similars (reforçades a més pel paper dels municipis).

Tot i això, s’observen algunes diferències interessants, com el fet que en el cas de Màlaga el campus d’excel·lència es desenvolupa entre l’UMA i l’US, oferint una oferta d’estudis més complerta, graus conjunts i col·laboració entre entitats per tal de potenciar un ecosistema de coneixement i innovació.

També hi ha diferències en l’àmbit de la governança. Per exemple, a Màlaga hi ha un paper significatiu de dues fundacions (CIEDES i MADECA)  que aglutinen agents públics i privats per impulsar estratègies d’abast provincial i metropolità respectivament, amb una elevada intercomplementarietat. En ambdues orientacions estratègiques hi ha alguns dels elements que afavoreixen la transició de l’àrea a l’economia i la societat del coneixement. Catalunya Sud no disposa d’un ens que jugui un rol comparable.

Una altra diferència és la voluntat activa de captació de talent que s’aprecia en el cas andalús, associada a estratègies de màrqueting territorial de projecció internacional (novament amb la col·laboració del teixit empresarial).

En conclusió, es disposa de nous elements d’interès per a la Catalunya Sud, en matèries d’R+D+I, internacionalització, agregació, governança i estratègia urbana i territorial. Ingredients, tots ells, habituals i necessaris en les diferents regions del coneixement.

Antonio Calero López i Josep Maria Piñol Alabart

Membres del grup de suport de la Càtedra Universitat i Regió del Coneixement