El Campus Terres de l'Ebre de la URV ha format, durant dues dècades, professionals de la salut, de l'educació i de l'empresa, i ha reforçat el vincle de les Terres de l'Ebre amb el coneixement i la innovació

Hi ha una pregunta que Josep Pallarès, rector de la Universitat Rovira i Virgili, formula amb la certesa de qui ja en sap la resposta: el desenvolupament de les Terres de l’Ebre hauria estat el mateix sense la Rovira i Virgili? “La resposta és que no”, diu. “No hauria sigut de cap de les maneres igual.” Vint anys de campus universitari al territori avalen aquesta afirmació amb una solidesa que va molt més enllà de les estadístiques de matrícula.

El 20 de maig de 2005, el Claustre de la URV aprovava la creació del Campus Terres de l’Ebre com a estructura integrada i plenament universitària, amb seu a Tortosa. Era el punt d’arribada d’un procés llarg i el punt de partida d’una transformació que, dues dècades més tard, ha canviat la vida de milers de persones. Avui, el campus acull més de 900 estudiants en sis titulacions i ocupa un edifici singular a la vora del riu Ebre.

Una aposta estratègica construïda per persones

La creació del campus va ser la continuació d’una lògica inscrita en l’ADN de la URV des del seu naixement. Lluís Arola, rector entre 1998 i 2006 i responsable institucional de la seva creació, situa la decisió en un context que va més enllà de la simple oferta educativa: “L’educació superior fa que les persones tinguin unes habilitats i competències que no tindrien sense aquest tipus de formació. No només a nivell professional, sinó en general per anar per la vida. Aprendre és important per ser una persona i per ser lliure.” El campus, però, no va néixer del no-res: els estudis d’Infermeria ja existien des del 1983 i els de Ciències Empresarials des del 1997, ambdós com a centres adscrits. La integració del 2005 va donar-los l’estructura universitària que necessitaven.

El 2011 tot va canviar quan el campus estrenava un edifici de 10.000 metres quadrats a la vora del riu. Azael Fabregat, primer director entre 2004 i 2018, descriu l’obra amb una expressió que ha quedat gravada: “L’obra es va acabar abans del temps programat, va costar menys diners dels previstos i, finalment i més important, va estar ben acabada. Per tant, és un triple miracle el campus.”

Darrere del miracle hi havia persones. “Si els que hi ha al davant no tenen al darrere una colla de gent que col·laboren, les coses no van bé. I allà tot funcionava bé perquè tots érem pit i avant”, diu Fabregat. Montse Villó, coordinadora del campus des dels seus inicis, ho confirma des de la proximitat del dia a dia: “Som un campus molt marcat pel territori i per aquest sentit de pertinença i de fer gran el territori. Ens estimem aquestes terres i volem el millor per a elles.”

Les persones que el campus va canviar

Jordi Caballé va deixar la fàbrica per matricular-se a Ciències Empresarials quan la URV va arribar a Tortosa. La proximitat del professorat —els professors els diu pel nom de pila— i la flexibilitat horària que li va permetre compaginar estudis i feina van ser decisives. “El fet que el Campus Terres de l’Ebre coincidís en el moment en què jo vaig decidir accedir a la universitat va ser crucial a la meva vida”, diu. Avui és doctor en Economia Aplicada. Maria Cinta Cugat, de les primeres promocions d’Educació Infantil, treballa avui com a docent a la comarca i ho recorda com un punt d’inflexió col·lectiu: “Era supernecessari. Terres de l’Ebre ens mereixem això i molt més.” Pilar Mauri, que va estudiar Infermeria al campus i posteriorment hi va ser professora associada, ho resumeix en una frase: “El campus m’ha donat ales per poder viure com jo volia viure.”

L’impacte, però, va més enllà de les trajectòries individuals. En salut, Sara Romaguera, sotsdirectora del campus entre 2005 i 2018, constata el resultat d’una aposta que va construir vincles estrets amb tots els centres sanitaris de la demarcació: “Avui dia, carències d’infermeres en el territori no en tenim. Tenim molta gent que va a estudiar i es queda treballant.” En empresa, Josep Miró, coordinador dels estudis d’ADE des de l’any 2011, explica que l’oferta de pràctiques ha duplicat sistemàticament la demanda: “La implicació del territori sempre ha estat molt intensa. Mai hem tingut el problema de no saber on ubicar un estudiant en pràctiques.” En educació, Josep Holgado, coordinador dels estudis des dels inicis, fa el balanç amb una frase que resumeix dues dècades de feina: “Sé com entren i sé com surten. Quan els vaig a visitar als centres educatius i veig que estan en llocs de responsabilitat, em sento molt orgullós d’ells i d’elles.”

Vint anys de creixement i un futur ambiciós

El campus va néixer amb prop de 360 estudiants i tres titulacions; avui en supera els 900, amb sis titulacions. Més enllà de la docència, ha construït eines de projecció territorial: la Càtedra d’Economia Local i Regional, que publica anualment un anuari econòmic de les Terres de l’Ebre, i la Càtedra d’Innovació i Simulació en Salut (CISTE), primer centre acreditat de Catalunya per la Society for Simulation in Healthcare. Ambdues càtedres compten amb el suport de la Diputació de Tarragona.

Els reptes de futur són ambiciosos. Pallarès apunta als estudis de Medicina i a les oportunitats de la Gigafactoria de Móra d’Ebre: “L’objectiu és que l’Hospital Verge de la Cinta sigui un hospital de referència, que la societat de les Terres de l’Ebre tingui un hospital de referència.” Xavier Farré, director del campus, marca l’ambició: “El que volem és ser la gent que lideri determinades accions de canvi en innovació i en transformació de les empreses.” I Fabregat, que ho va posar en marxa, ho fonamenta amb una convicció que continua sent vàlida: “Al segle XXI no es pot imaginar el desenvolupament d’un territori sense la col·laboració del coneixement.”

“Quan entro tinc una il·lusió, una pau i un orgull”, diu Sara Romaguera. “Ho hem de cuidar, ho hem de valorar, ho hem de voler.” Pallarès tanca el cercle: “L’èxit del Campus Terres de l’Ebre serà l’èxit de les Terres de l’Ebre.” Dues dècades de trajectòria compartida apunten en la mateixa direcció.

Aquest reportatge ha estat elaborat a partir d’entrevistes realitzades amb Lluís Arola (rector URV, 1998-2006), Azael Fabregat (director del Campus Terres de l’Ebre, 2004-2018), Josep Pallarès (rector URV), Xavier Farré (director del Campus Terres de l’Ebre), Montse Villó (coordinadora del Campus), Josep Holgado (coordinador dels estudis d’Educació), Josep Miró (coordinador dels estudis d’ADE), Sara Romaguera (sotsdirectora del Campus, 2005-2018, i coordinadora dels estudis d’Infermeria en els inicis), Maria Cinta Cugat (primera promoció d’Educació Infantil), Jordi Caballé (primera promoció de Ciències Empresarials) i Pilar Mauri (primera promoció d’Infermeria).