L’Informe de política lingüística constata que un terç de les queixes és per canvi en la llengua anunciada de docència

La URV té una especial preocupació per fer de la política lingüística un element transversal, com queda palès al Pla de política lingüística 2023-26 aprovat el mes de febrer passat i, més recentment, als plans específics derivats, que es proposen reforçar l’acollida en català de les persones de fora del domini lingüístic, enfortir el coneixement i la consciència lingüística dels futurs mestres, incrementar el català a la recerca i millorar les competències en terceres llengües.

En la sessió del Claustre d’aquest 23 de novembre, el comissionat de Política Lingüística i Publicacions, José Antonio Moreno, va presentar l’Informe de política lingüística 2023, que fa una radiografia dels usos lingüístics en els diversos àmbits d’actuació, especialment en la docència i la recerca.

En retrocés als màsters

Moreno va explicar que els indicadors sobre llengua de docència anunciada mostren que el català és la llengua prioritària als graus de la URV. De fet, juntament amb les universitats de Girona i Lleida, la URV és la universitat que presenta un percentatge més alt, proper al 80%. Tanmateix, el comissionat va advertir que s’ha produït un lleuger retrocés respecte a cursos anteriors i que és fonamental millorar la fiabilitat de les dades.

Pel que fa als màsters, en la majoria hi predominen l’anglès i el castellà (en els darrers cinc anys s’ha passat del 37,6% al 18,8% de la docència en català), per bé que el català es manté com a llengua prioritària (al voltant del 85%) als màsters habilitadors o professionalitzadors.

La posada en marxa del pla pilot de l’aplicació iLlengua, per millorar l’obtenció d’informació sobre la llengua de docència, juntament amb la gestió de les queixes lingüístiques, posen de manifest que la llengua de docència anunciada a la guia docent no sempre es la llengua efectiva a l’aula degut a diferents circumstàncies, com ara la presència d’estudiants de mobilitat o procedents de fora del domini lingüístic català, grups amb més d’un docent o canvi de professorat. De fet, de les 55 queixes gestionades els últims tres cursos, el 34% s’han produït per canvi de llengua (classes anunciades en català i impartides en castellà), mentre que un 31% han estat per poca docència en català i un 31% per l’absència del català als usos institucionals no docents.

Preponderància de l’anglès en la recerca

En recerca, l’informe constata les dificultats del català per créixer en aquest àmbit, on l’anglès és la llengua preferent en les tesis (al voltant del 60%), en les publicacions en revistes científiques (87,50%) i en les publicacions de congressos (50,3%), al costat també d’una presència rellevant del castellà i menor del català.

A les edicions de Publicacions URV, el català és la llengua majoritària en els llibres (75% de les publicacions), mentre que el castellà és la més emprada a les revistes (76% dels articles). Pel que fa a les activitats de divulgació científica que organitza la URV,  la llengua vehicular és el català.

Formació en terceres llengües

Pel que fa a les terceres llengües, les proves de nivell d’entrada en anglès evidencien que un 55% dels estudiants de nou ingrés de la URV tenen assolit un nivell B1 i només un 24% tenen un nivell B2 o superior. No obstant això, l’informe senyala que, tot i l’esforç per incrementar l’oferta formativa i d’acreditació en terceres llengües, un percentatge molt baix d’estudiants s’acaben matriculant en un curs oferts pel Servei Lingüístic i de Publicacions de la Universitat. D’altra banda, és rellevant que més de 200 membres del PDI i del PTGAS hagin fet algun curs de terceres llengües.