Un audiovisual recull històries anònimes viscudes al Monestir de Poblet

“El patrimoni, més enllà del seu valor estètic, promou la memòria col·lectiva de les persones i les comunitats, la identitat cultural i la cohesió social”, afirma l’equip de la Càtedra UNESCO de Diàleg Intercultural a la Mediterrània de la URV. Per aquesta raó han donat a conèixer el Monestir de Poblet a través de les històries anònimes viscudes per persones que hi han tingut relació a través del projecte SCENARIO “Història, cultura i tecnologia per a l’educació d’adults al patrimoni de la UNESCO”, finançat per la Comissió Europea a través de l’Erasmus+.

Les diferents institucions participants en el projecte han analitzat, destacar i proposat noves oportunitats per als llocs i monuments declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO amb la creació d’un storytelling digital. La Càtedra UNESCO de la URV ha escollit el Monestir cistercenc de Poblet i, per promoure’n el valor i utilitzar-lo en l’educació d’adults, s’explica al món des dels records de la gent gran i la mirada curiosa d’un grup de joves migrants sols.

Com s’ha desenvolupat el projecte?

“Perquè creiem en el valor social de la recerca, vam voler que les veus que expliquessin el nostre lloc UNESCO fossin veus silenciades. Veus menystingudes a qui sovint s’ha fet creure que no tenien res a dir”, afirma Lourdes Rubio, directora de la Càtedra. Per això s’han escollit les veus de la gent gran i les dels joves migrants sols. La veu més tradicional l’ha posat la gent gran. Persones que havien tingut alguna relació vital amb Poblet són les que n’han fet un relat oral. Els joves migrants sols, en canvi, han rebut l’encàrrec de fer la traducció artística d’aquest relat, ja fos mitjançant la música, la pintura, la fotografia o qualsevol altre mitjà d’expressió amb finalitat estètica.

“El projecte s’ha desenvolupat a foc lent, amb la dedicació que demanen les relacions humanes”, explica Rubio. S’han dut a terme un seguit de trobades entre gent gran de la residència Jaume I de l’Espluga de Francolí, les seves famílies, i els joves migrants. La trobada final al Monestir ha fet brollar les històries de la gent gran i ha alimentat la inspiració dels joves artistes.

En acabar aquestes trobades, la Càtedra Unesco s’ha posat d’acord per definir el Monestir de Poblet com un lloc de jocs infantils, de celebracions familiars i de feina. Un lloc, en què, dia rere dia, s’hi van teixint relacions entre la comunitat religiosa i la gent de la zona, entre la gent de la zona i la geografia generosa que els obsequia el bosc, entre la vinya i el complex monumental. “Es tracta de relacions entre la història del lloc i el rastre de les generacions que, a base d’anys i anys, s’han fet seva la història”, explica Rubio.