Una recerca de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) ha estudiat les pautes de suplementació i els nivells d’aquestes vitamines en dones embarassades, la manca de les quals és un factor de risc per la salut de mares i infants

La Unitat de Medicina Preventiva i Bioestadística de la URV i l’IISPV ha dut a terme un estudi per conèixer els patrons de suplementació de les dones embarassades del Camp de Tarragona i els seus nivells de folat i vitamina B12. Després d’estudiar 831 embarassos, han determinat que només un 36% de les dones segueixen les recomanacions de suplementació amb l’àcid fòlic i han detectat nivells baixos de folats i vitamina B12 en gairebé la meitat de les dones en algun estadi del seu embaràs. Les deficiències en aquestes vitamines, essencials pel desenvolupament del fetus, poden provocar avortaments, malformacions i altres problemes de salut en mares i infants.

L’àcid fòlic i la vitamina B12 són nutrients essencials per un embaràs exitós i una salut maternal i infantil òptimes. El primer és un suplement artificial que conté folats, és a dir, vitamina B9. Els folats es troben en verdures de fulla verda, llegums, fruita seca i algunes carns i són crucials per al correcte funcionament del sistema nerviós, cardiovascular i pels processos de divisió cel·lular, determinants durant l’embaràs. La vitamina B12, o cobalamina, també té un paper clau en el funcionament del sistema nerviós i en la síntesi de l’ADN, entre d’altres. Tant l’una com l’altra són vitals per tot el procés de desenvolupament fetal, des de la concepció fins al naixement. Una manca de qualsevol d’aquestes vitamines es considera un factor de risc per la salut de la mare i l’infant, que pot causar avortament involuntari, malformacions fetals greus, deficiència i anèmies al final de l’embaràs i salut infantil adversa.

“Tot i que es recomana a les embarassades prendre suplements d’àcid fòlic, sovint no reben aquest consell fins la seva primera revisió prenatal”, assenyala Michelle Murphy, investigadora del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la URV i coautora d’aquesta recerca. Les pautes d’atenció prenatal inclouen la recomanació de prendre’n 400µg diaris des d’un mes abans de la concepció fins el final del primer trimestre de l’embaràs. No obstant això, la primera visita mèdica de la gestació pot tenir lloc, en alguns casos, setmanes o inclús mesos després de la concepció. “Partim de la idea que aquest factor evita que moltes dones coneguin la importància d’aquests suplements abans de quedar-se embarassades”, diu Murphy.

L’estudi Reus-Tarragona Birth Cohort (RTBC) és la recerca sobre nivells de folat i B12 en embarassades més gran que s’ha fet mai en un país d’ingressos alts. L’equip investigador va controlar els nivells d’aquestes vitamines en 831 dones, que feien el seguiment del seu embaràs a l’Hospital Sant Joan de Reus i a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, des de les primeres etapes de l’embaràs fins el naixement. Per tant, la recerca va recollir dades sobre els patrons de suplementació de les dones i va mesurar els nivells de B12 i àcid fòlic en cinc moments durant l’embaràs.

Hi ha dues maneres de determinar els nivells de folat en una persona: mesurant els folats plasmàtics, és a dir, el nivell de B9 en sang; o bé mesurant els folats eritrocitaris, que indiquen la quantitat d’aquesta vitamina que ha arribat a l’interior dels glòbuls vermells. En el primer cas, el nivell de folats plasmàtics és susceptible a fluctuar, degut a canvis en la dieta, en qüestió d’hores. En el segon cas, els nivells de folats eritrocitaris ofereixen una idea més fidel de la presència de B9 a l’organisme a llarg termini. L’estudi ha revelat que el 47% de les dones embarassades de la mostra tenia nivells de folats eritrocitaris per sota del llindar que recomana l’OMS per prevenir anomalies en el desenvolupament del fetus. Mesurant el folat plasmàtic, l’equip investigador va identificar nivells molt baixos d’aquesta vitamina en un 5% de les dones al principi de l’embaràs, i en un 25% al final de la gestació.

A més, els investigadors van detectar que més d’un 16% de dones de la mostra tenien la forma variant d’un polimorfisme genètic que s’associa amb un augment dels requisits d’àcid fòlic. Aquesta particularitat genètica, comú al sud d’Europa, fa que les dones —i també els homes— siguin més propenses a tenir baixes reserves d’aquesta vitamina tan important en el procés de gestació. “Sense alarmar a ningú, el missatge és que no podem prendre’ns a la lleugera la suplementació amb àcid fòlic”, defensa Murphy. Paral·lelament, els resultats de l’estudi revelen que tot i que el 80% de les dones de la mostra van planificar l’embaràs, només el 36% va prendre suplements d’àcid fòlic abans de quedar-s’hi.

Pel que fa a la vitamina B12, se’n van detectar deficiències en un 7% de les embarassades a la primera revisió. Aquesta proporció va augmentar dràsticament en els registres posteriors, arribant a un 44% de dones amb nivells baixos de cobalamina al final de l’embaràs. “Històricament, l’explicació als nivells baixos de B12 en embarassades ha estat justificada pel consum elevat d’aquesta vitamina en la formació de la placenta i el fetus”, explica Murphy. No obstant això, la investigadora de la URV puntualitza que aquesta explicació només reflecteix el 35% dels casos amb baix nivells de la vitamina a finals d’embaràs. La investigadora alerta del fals sentiment de seguretat que hi ha en països amb adherència a la dieta mediterrània: “Hem demostrat que hi ha deficiències generalitzades en aquesta vitamina”.

La suplementació vitamínica en l’embaràs és tan important per prevenir anomalies del desenvolupament fetal que, a més de vuitanta països d’arreu del món, les administracions obliguen a enriquir la farina amb àcid fòlic per garantir el subministrament d’aquesta vitamina a totes les dones. Els països europeus no han implementat aquesta política, però tampoc han intensificat les campanyes per conscienciar a les dones en edat reproductiva de la importància d’aquests suplements. Michelle Murphy posa de manifest que cal més recerca en aquest àmbit i reivindica la importància de les campanyes de comunicació per sensibilitzar a la població en la importància de la suplementació en gestants: “No són perfectes, perquè mai arriben a tothom, però està demostrat que en altres llocs del món funcionen”.

Referència: Santos-Calderón LA, Cavallé-Busquets P, Ramos-Rodríguez C, Grifoll C, Rojas-Gómez A, Ballesteros M, Ueland PM, Murphy MM. Folate and cobalamin status indicators, modulators, interactions and reference ranges from early pregnancy until birth. The Reus-Tarragona Birth Cohort. Am J Clin Nutr 2024; Sep 24: doi: 10.1016/j.ajcnut.2024.09.015.