La URV organitza el Congrés de Física Estadística FisEs 2026, que estudia com les interaccions entre molts elements poden explicar fenòmens tan diversos com les epidèmies, les inundacions o el comportament de les multituds

Més de 200 investigadors i investigadores participen fins a aquest divendres a Tarragona en el Congrés de Física Estadística FisEs 2026, una trobada científica que aborda alguns dels grans reptes actuals com el canvi climàtic, la intel·ligència artificial, la salut o els fenòmens meteorològics extrems, des de la perspectiva de la física estadística i els sistemes complexos. El congrés, que se celebra al Palau Firal i de Congressos, està organitzat pel grup de recerca Alephsys Lab de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

La conferència inaugural ha anat a càrrec de Juan Manuel Rodríguez Parrondo, catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid i conegut internacionalment per la paradoxa que porta el seu nom, segons la qual la combinació de dos jocs perdedors pot donar lloc a un joc guanyador. Des d’ahir i fins aquest divendres, compartiran el seu coneixement investigadores i investigadors d’universitats i centres de recerca de l’Estat espanyol.

La física estadística és una disciplina desenvolupada originalment per estudiar el comportament de la matèria i les seves fluctuacions, però que actualment té aplicacions en molts altres camps del coneixement. Les seves eines permeten comprendre com les interaccions entre un gran nombre d’elements poden donar lloc a comportaments col·lectius inesperats. Aquesta perspectiva, vinculada a l’estudi dels sistemes complexos, s’aplica avui a qüestions relacionades amb la protecció dels ecosistemes, la salut humana, la intel·ligència artificial o el funcionament de les societats.

Un dels àmbits de recerca que s’aborden al congrés és l’impacte del canvi climàtic sobre els ecosistemes mediterranis. Diversos treballs estudien com l’augment de la temperatura afecta les praderies marines, com es pot predir la seva resiliència i com optimitzar-ne la restauració. També es presenten investigacions relacionades amb la biodiversitat i els ecosistemes.

La intel·ligència artificial i el funcionament del cervell constitueixen un altre dels àmbits destacats. El congrés aborda les connexions entre la física estadística i l’aprenentatge automàtic, així com l’organització de les xarxes neuronals, la memòria i l’anàlisi de dades cerebrals. Entre els treballs que s’hi presenten hi ha investigacions sobre l’aplicació de la intel·ligència artificial a la detecció de la malaltia d’Alzheimer.

Els fenòmens meteorològics extrems també formen part del programa científic. Es presenten estudis sobre la resiliència de les infraestructures i la coordinació de recursos per reduir el risc d’inundacions, amb aplicacions a la DANA que va afectar València l’any 2024.

En l’àmbit de la salut, el congrés inclou investigacions sobre la immunoteràpia del càncer, la dinàmica de les infeccions, l’evolució dels virus i les comunitats bacterianes. Aquests treballs utilitzen models matemàtics i eines de física estadística per estudiar aquestes qüestions.

El comportament de les multituds i les xarxes socials també tenen protagonisme. Entre els fenòmens que s’estudien hi ha per què empènyer més fort pot alentir una evacuació, o com les interaccions socials condicionen la propagació d’opinions i la presa de decisions col·lectives.

Més enllà d’aquestes aplicacions, el congrés també aborda algunes de les grans qüestions de la física, com el temps, la irreversibilitat i l’origen de la complexitat.