Una recerca de la URV, basada en dades de més de 33.000 estudiants de l’Estat espanyol, relaciona aquest comportament amb l’ús problemàtic d’Internet, el consum de substàncies, el conflicte familiar i algunes conductes sexuals de risc

Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha analitzat quins factors estan més associats a l’ús de pornografia durant l’adolescència. Els resultats mostren que el sexe és la variable amb més capacitat predictiva, seguida de l’ús problemàtic d’Internet, el consum de cànnabis i alcohol, el conflicte familiar i algunes conductes sexuals de risc. La recerca, publicada a la revista Computation, s’ha fet a partir de l’enquesta ESTUDES 2023 i ha treballat amb una mostra de 33.543 adolescents. L’objectiu era determinar quines variables personals, familiars, digitals i conductuals contribueixen més a predir si un adolescent declara haver vist o utilitzat pornografia durant els 30 dies anteriors.

“El nostre objectiu no era assenyalar adolescents individualment, sinó entendre millor quins factors tendeixen a aparèixer associats a aquest comportament”, explica Jorge de Andrés-Sánchez, investigador del Social and Business Research Laboratory de la URV i coautor de l’article.

Intel·ligència artificial per detectar patrons

L’estudi combina la regressió logística, una tècnica estadística convencional, amb tres models d’aprenentatge automàtic —XGBoost, LightGBM i CatBoost— i tècniques d’intel·ligència artificial explicable. Aquestes eines permeten detectar relacions complexes entre variables i conèixer quin pes té cadascuna en les prediccions.

Els quatre models utilitzats van obtenir resultats similars. Els sistemes d’aprenentatge automàtic van millorar lleugerament alguns indicadors, però les diferències respecte de la regressió logística van ser petites. Els autors remarquen, per tant, que els models més complexos no han de substituir automàticament les tècniques estadístiques tradicionals. “La intel·ligència artificial ens ajuda a veure que aquest comportament no apareix de manera aïllada, sinó dins d’un perfil més ampli de factors digitals, familiars i conductuals”, assenyalen els autors.

El sexe i l’ús problemàtic d’Internet, els factors amb més pes

El sexe és, amb diferència, la variable que més pesa en les prediccions, amb una probabilitat d’ús de pornografia més elevada entre els nois. L’edat també hi està associada, però té una importància predictiva menor.

Després del sexe, el factor més rellevant és l’ús problemàtic d’Internet, que inclou comportaments com tenir dificultats per deixar d’estar connectat, dormir menys per estar en línia, descuidar obligacions o utilitzar Internet per escapar de preocupacions o emocions negatives. Els investigadors puntualitzen, però, que aquest indicador no equival a un diagnòstic clínic d’addicció a Internet.

A continuació apareixen el consum de cànnabis i alcohol i el conflicte familiar. També hi tenen un pes menor algunes conductes sexuals de risc, com haver mantingut relacions sense preservatiu o haver tingut una relació sexual de la qual l’adolescent es penedís l’endemà. En canvi, el control parental mostra una contribució molt més limitada quan totes les variables s’analitzen conjuntament.

L’estudi també detecta diferències entre nois i noies. Entre els nois, el consum d’alcohol és el predictor més important un cop exclòs el sexe de l’anàlisi, mentre que entre les noies ho és l’ús problemàtic d’Internet. També varia el pes del conflicte familiar. Les diferències segons l’edat, en canvi, són més reduïdes.

Una prevenció més global

L’equip investigador insisteix que els resultats mostren associacions i patrons predictius, però no permeten establir relacions de causa i efecte. Per això, els models no s’han de fer servir per diagnosticar, etiquetar o sancionar adolescents concrets, sinó per entendre millor el fenomen i orientar polítiques educatives i preventives.

Les conclusions, diuen, apunten cap a programes que combinin educació afectivosexual, alfabetització digital, reflexió crítica sobre els continguts pornogràfics, prevenció del consum de substàncies, promoció de pràctiques sexuals segures i reforç de la comunicació familiar.

“La pornografia no s’hauria d’abordar com un fenomen desconnectat de la resta de dimensions de la vida adolescent. Forma part d’un ecosistema més ampli de pràctiques digitals, relacions familiars, consum de substàncies i educació sexual”, resumeixen els autors.

El treball ha estat realitzat per l’equip investigador format per Jorge de Andrés-Sánchez, del Departament de Gestió d’Empreses de la URV, i Ángel Belzunegui-Eraso, Inma Pastor-Gosálbez i Anna Sánchez-Aragón, del Departament d’Història i Història de l’Art, tots membres del Social and Business Research Laboratory.

Referència bibliogràfica: De Andrés-Sánchez J, Belzunegui-Eraso Á, Pastor-Gosálbez I i Sánchez-Aragón A. (2026). Predicting Pornography Use Among Adolescents in Spain: Findings from Ensemble Tree Models and Explainable Machine Learning. Computation, 14, 177.