El complex subterrani de la Cova de la Vila conserva un dels conjunts d’art postpaleolític més importants de l’Arc Mediterrani. Està format per més d’un centenar de gravats que s'associen al món funerari durant el procés de neolitització

Aquest matí s’ha fet pública la descoberta de la Sala dels Gravats del sistema càrstic de la Cova de la Vila, en el terme municipal de la Febró, comarca del Baix Camp. El conjunt està format per més d’un centenar de gravats prehistòrics, del període calcolític-bronze, disposats en un panell de 8 metres de llarg que són excepcionals tant per la seva singularitat com per l’excel·lent estat de conservació en el que es troben. La troballa s’ha produït en una petita cova que ha estat trobada intacta fins a la data del descobriment i que la converteix una de les poques representacions d’art esquemàtic subterrani de tot l’Arc Mediterrani. Segons l’equip investigador, es tracta d’una composició relacionada amb la cosmovisió de les societats agricultores i ramaderes del territori.

La presentació de la descoberta ha anat a càrrec de la directora dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultural, Lurdes Malgrat; l’alcaldessa de la Febró, Lourdes Martorell i el director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), Robert Sala Ramos. També han participat a la presentació els espeleòlegs responsables de la descoberta Julio Serrano, Montserrat Roca i Francesc Rubinat, així com responsables del projecte de recerca Josep Vallverdú, Antonio Rodríguez-Hidalgo, Diego Lombao, investigadors de l’IPHES-CERCA-URV-USC i l’expert en art rupestre prehistòric Ramon Viñas.

La descoberta: “Una emoció indescriptible” 

El 13 de maig del 2021 marcarà una fita històrica per a l’arqueologia prehistòrica de Catalunya. En el transcurs d’unes exploracions i treballs topogràfics per part d’un grup d’espeleòlegs a la zona coneguda com el Barranc de la Cova del Corral, troben la Cova de la Vila, una cavitat que havia estat excavada per Salvador Vilaseca durant els anys quaranta i que sembla ser que se n’havia perdut la seva ubicació.

A través d’una de les seves entrades al sistema subterrani aconsegueixen obrir un accés en un petit forat entre blocs i sediments que els va portar a una sala oval de més de 90m². El primer a entrar va ser Juli Serrano, i la seva sorpresa va ser quan, a sobre d’una de les parets de la sala, veu un mural ple de ratlles i figures. Malgrat no saber-los interpretar, sí que se’n va adonar que allò que veia podia ser molt antic. Segons recorda, “quan vaig veure els gravats, vaig sentir una emoció molt gran que me l’emportaré per tota la vida”. Acabava de descobrir un dels conjunts d’art rupestre prehistòric més importants de Catalunya.

Després de rebre algunes fotografies de l’indret, de parts dels espeleòlegs, Ramon Viñas, investigador i col·laborador de l’IPHES-CERCA, visita la cova juntament amb Josep Vallverdú, investigador de la mateixa institució i un dels responsables del projecte de recerca arqueològica que es duu a terme en aquesta zona des del 2012. Després de certificar l’autenticitat dels gravats, ho notifiquen al Departament de Cultura.

Un conjunt de gravats molt singular i excepcional  

El conjunt d’art rupestre de la Sala dels Gravats del complex càrstic de la Cova de la Vila és un conjunt completament inèdit que, malgrat no haver-se iniciat la seva fase d’estudi, tot sembla indicar que figurarà entre les millors composicions d’art esquemàtic i abstracte subterrani postpaleolític de tot l’Arc Mediterrani.

En una de les parets de la cova s’ha identificat un ampli conjunt de representacions esquemàtiques-abstractes. El panell de gravats, d’uns 8 metres de longitud, està configurat a partir de cinc línies horitzontals, una a sobre de l’altra i, en cada una d’elles hi ha diferents figures gravades que tenen el seu propi significat i simbolisme. Segons Viñas, “aquesta composició del panell de la Sala dels Gravats és absolutament insòlita i ens està indicant una cosmovisió per part de les poblacions del territori durant el procés de la neolitització”.