L’estudi d’altres regions del coneixement permet identificar casos de bones pràctiques en altres àrees. Aquest recull pretén focalitzar-se en l’àmbit de la governança com a aspecte per a la gestió i la planificació regional

La necessitat d’articular un sistema de presa de decisions estratègiques a escala regional ha donat lloc a l’estudi de regions que gaudeixen d’institucions concretes per a tal fi que compten amb les competències administratives per incidir en matèria de governança regional. Tampere, Cantàbria o Twente han estat algunes de les regions que s’han analitzat tenint en compte la seva complexitat i singularitat en diferents àmbits.

Tampere

En primer lloc, la regió de Tampere (Finlàndia) configura un cas d’estudi particular, perquè esdevé un exemple paradigmàtic d’evolució en termes de regió del coneixement o especialització intel·ligent. Així, i concretament en termes d’organització governamental, el seu nucli es troba en el Council of Tampere. És interessant matisar que el sistema finès està organitzat en consells regionals formats per autoritats municipals estatutàries que funcionen d’acord amb els principis d’autogovern local i com autoritats de desenvolupament i planificació regional. D’aquesta manera, els consells, finançats a partir de subvencions estatals per al desenvolupament regional i pels municipis integrants de la regió, són els responsables d’establir les directrius evolutives de les regions. Aquestes s’organitzen a partir de planificacions i anàlisis concretes, principalment a través d’exercicis de prospectiva, els quals permeten determinar les necessitats i els interessos dels agents de la regió i fonamentar l’estratègia per donar resposta a les necessitats de la societat.

Però, com s’estructura aquest sistema?

El model assembleari amb representats escollits democràticament és el sistema en què s’estableix la presa de decisions. L’assemblea del Consell Regional està integrada per regidors de diferents municipis i es reuneix bianualment.

A partir d’aquest model, el sistema finès estableix dos òrgans d’existència obligatòria:

1. The Board: és l’òrgan executiu i administratiu, els membres del qual són escollits entre els integrants de l’assemblea. El consell es reuneix amb caràcter mensual.
2. The Region Mayor-President: presideix el consell executiu i administratiu. A més, encapçala activitats de desenvolupament regional i vetlla pels interessos dels municipis membres.

A més, la regió de Tampere compta amb una agència de desenvolupament econòmic, Business Tampere, que promou inversions, atrau talents i crea un bon ambient per als negocis a la regió.

Cantàbria

Cantàbria representa un exemple en l’àmbit espanyol, amb unes particularitats concretes pel seu caràcter uniprovincial. Així, tot i que les seves dades socials i econòmiques l’encabeixen dins de la divisió de NUTS3, en realitat la regió aglutina competències pròpies d’una NUTS2 a causa de la seva condició de comunitat autònoma.

Una entitat fomenta i cohesiona la idea de regió del coneixement dins del sistema regional de Cantàbria. El Cantàbria Campus Internacional (CCI) és una agrupació liderada per la Universitat de Cantàbria i la Universitat Internacional Menéndez Pelayo i que es crea amb l’objectiu de garantir un desenvolupament intel·ligent i cohesionat entre els diferents agents, així com per aconseguir l’excel·lència en recerca i transferència. El projecte l’integren també altres entitats regionals i nacionals, entre les quals destaquen els governs regionals i locals, la xarxa hospitalària, el Port, fundacions, instituts, cambres de comerç, etc.

La governança s’articula al voltant dels actors d’innovació socials, tecnològics i polítics en una estratègia que monitoritza i avalua l’impacte. Concretament, s’han creat dues estructures específiques: la Comissió d’Innovació Regional i el Fòrum d’Innovació Regional. El primer és el cos executiu que s’encarrega de promocionar, planificar i coordinar totes les activitats d’R+D+I. Aquest òrgan integra líders polítics i directors executius provinents de diversos sectors, amb l’objectiu d’executar una política mixta basada en el feedback i el learning process entre agents. D’altra banda, el Fòrum d’Innovació és un espai participatiu dirigit a tots els agents i membres de l’ecosistema d’innovació.

A més, Cantàbria també compta amb una agència de desenvolupament regional, SODERCAN, l’objectiu de la qual és el foment d’activitats d’R+D+I en sectors industrials amb l’objectiu de generar riquesa a les empreses de l’entorn.

Twente

L’últim exemple és el cas de Twente (Països Baixos) que parteix d’una organització de caràcter provincial localitzada a Overijssel. L’any 2007, el govern nacional va traslladar competències en matèria de desenvolupament econòmic regional a les províncies. Així, aquesta legislació va promoure la creació d’una estructura de govern basada en la col·laboració entre el govern provincial i una representació dels municipis integrants (Coalition Agreement Overijssel 2015-2019). La col·laboració entre institucions fa que la regió de Twente pugui gaudir de competències pròpies d’una NUTS2, mentre que tècnicament és una NUTS3.

Com en els casos anteriors, Twente compta amb el Twente Board, que vetlla per la inversió en investigació que fomenti l’educació tecnològica.

Conclusions

L’estudi de les governances particulars de cada regió dona lloc a un sistema governamental de models diferents adaptats als territoris i les seves complexitats en diferents nivells. En el fons, tots parteixen del mateix objectiu: el foment d’activitat basada en el coneixement. Però el més interessant és la base teòrica sobre la qual se sustenten els sistemes de govern i que es reconeix amb més o menys profunditat: el sistema de la triple hèlix,[1] concepte impulsat per Etzkowitz (1993) amb la voluntat de conduir a la societat cap al coneixement.

A més, cal fer especial referència a les característiques territorials de Tampere i Twente, que, malgrat que estan catalogades com a NUTS3, la política regional interna dels seus països els permet actuar com a NUTS2, fet que possibilita l’exercici de competències i dona lloc a regions més cohesionades i, per tant, més intel·ligents. De fet, un element diferenciador força interessant que es repeteix en els tres casos és l’existència d’agències de desenvolupament regional que vetllen per garantir la distribució d’inversió en els sectors econòmics representats en el territori.

Quin hauria de ser doncs el model de governança de la Catalunya Sud? No es pot plantejar una conclusió ferma en aquesta qüestió, sinó que seria positiu basar-se en l’anàlisi de la situació existent, en el diàleg i cohesió entre els diferents agents i en la planificació estratègica cap a una regió del coneixement que doni resposta a les necessitats de la seva societat.

___________________________________

[1] El concepte de triple hèlix sosté les relacions triàdiques entre universitat, govern i sector industrial. Aquest trinomi planteja una nova manera de prendre decisions orientades a l’especialització i el desenvolupament intel·ligent per fomentar una societat basada en el coneixement.