Ignasi Pagès ha estat guardonat per la proposta de reutilització d’edificacions industrials excedents en ubicacions estratègiques entre el Camp de Tarragona i la Conca de Barberà, i Júlia Valero ha estat finalista de la mateixa categoria

La XV Bienal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme ha premiat Ignasi Pagès, estudiant de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV (ETSA), pel seu Projecte de Fi de Grau i Màster, “El Quart Paisatge. Continuïtats territorials al llevant de les Muntanyes de Prades. El riu Glorieta com a estructura de revisió crítica i contraproposta del planejament urbanístic d’Alcover”. Ha estat un dels vuit guanyadors en aquesta categoria, entre els 251 projectes que s’hi havien presentat. A més a més, Júlia Valero, també estudiant de l’ETSA, ha quedat finalista en la mateixa categoria de Projectes de Fi de Grau i Màster, juntament amb deu propostes més.

El projecte d’Ignasi Pagès diagnostica excedents construïts, com granges, magatzems i tallers dels anys 70 i 80 que, progressivament, perden l’activitat després de la instal·lació dels polígons industrials als municipis situats sobre l’eix que uneix la Conca de Barberà amb el Camp de Tarragona. Actualment, són construccions que queden en sòl urbanitzable però no industrial, uns 110.00m² en total i en ubicacions estratègiques. Paral·lelament, estudia la vertebració d’aquest territori a través de cursos d’aigua i camins i com aquests s’encreuen amb vies de comunicació, definint quatre cruïlles territorials. Pagès va fer una proposta sobre la que presentava més riquesa i complexitat, la del riu Glorieta al seu pas per Alcover.

Va fer-ne una revisió del POUM, en concret, dels polígons urbanístics amb major probabilitat d’execució, concloent que si es reutilitzen els recursos urbans existents i s’activen els excedents construïts que els complementen s’evitaria una dispersió urbanística innecessària. Aquesta proposta és extrapolable als municipis de la Selva del Camp, Montblanc i l’Espluga de Francolí, que comparteixen condicions amb Alcover: són enclavaments estratègics, d’encreuament de camins, aigua i infraestructures, delimiten sòl urbanitzable amb planificació urbanística aprovada i s’hi mantenen excedents construïts residuals a l’espera de ser reactivats.

Júlia Valero, finalista en la mateixa categoria, també elabora una proposta d’aprofitament de recursos existents però en un àmbit diferent en el seu Projecte de Fi de Grau i Màster, “96 ecosistemes vernaculars oblidats: Riudecols com a patró estratègic de rehabitabilitat territorial”. Responent a la necessitat d’habitatge de protecció oficial, que es preveu en el Pla d’Habitatge de Reus, l’ara arquitecta proposa tractar com una única àrea urbana la ciutat i els municipis de la falda de les muntanyes de Prades, on hi ha parc d’habitatge desocupat suficient.

Un acord entre propietaris, administració i llogaters permetria als propietaris d’habitatges buits cedir els immobles per a lloguer a canvi de fer-hi millores de rehabilitació. D’aquesta manera es resoldria la necessitat urgent d’habitatges de protecció oficial i la rehabilitació d’immobles en nuclis despoblats.

Els comissaris de la Bienal veuen en els projectes de fi de grau seleccionats “una perspectiva molt optimista del futur de l’arquitectura del nostre país; un panorama molt divers que es fonamenta tant en els diferents enfocaments de les escoles d’arquitectura com en una bona capacitat tècnica en pro dels valors socials, culturals, ambientals, espacials i constructius de l’arquitectura i l’urbanisme”.

Per als dos estudiants, el premi ha suposat, gairebé més que un reconeixement, una manera de tancar i celebrar junts el final d’estudis en una situació tan excepcional com és una pandèmia.