S'han descobert durant aquesta campanya a la Unitat TD8 i tenen una antiguitat pròxima a 600.000 anys, un període caracteritzat a Europa per una notable absència de poblament humà

Dues eines de quarsita trobades a la unitat TD8 del jaciment de Gran Dolina permeten documentar per primera vegada presència humana a la Sierra de Atapuerca (Burgos) fa sobre 600.000 anys, un període del qual no hi havia encara evidències en aquest sentit en cap de les cavitats d’aquest complex arqueopaleontològic. A més, es constata d’aquesta manera presència humana ininterrompuda a la Sierra de Atapuerca al llarg d’1,4 milions d’anys. Aquestes dues peces, a les quals cal sumar-hi un fragment d’una tercera de sílex neogen, han estat descobertes per membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV) durant la campanya de excavació d’aquest mes, molt determinada en temps i nombre de participants per les limitacions que imposa la Covid-19.

Amb aquesta troballa es pot afirmar que ha estat una campanya clau per a la comprensió de la seqüència d’ocupació humana del jaciment de Gran Dolina, ja que s’han aportat dades sobre una fase relativament desconeguda a tot Europa occidental, i amb un innegable interès científic: la situada entre les intenses ocupacions documentades en la unitat TD6 (900.000 anys d’antiguitat) i les que es corresponen amb el gran impacte registrat a la Sierra de Atapuerca en moments ja de l’Axelià (representat al jaciment per la unitat TD10, a partir de fa uns 450.000 anys).

En la mateixa unitat de TD8 abans esmentada s’han identificat abundants restes de macromamífers, entre els quals destaquen l’ós, la hiena o el jaguar, a més d’herbívors com el rinoceront, el cavall o els cèrvids. Això ha permès ampliar la col·lecció de restes de carnívors, el grup més desconegut d’aquest jaciment.

D’altra banda, a la Sima del Elefante i Cueva Fantasma, els esforços s’han centrat en condicionar els jaciments per poder-hi desenvolupar amb plenes garanties el mètode científic que imposa el treball de camp de l’arqueologia. Així, a Elefant, per exemple, s’han retirat grans blocs de l’interior de la cova de part del sostre que va caure fa sobre 1,4 milions d’anys. Dit enfonsament es va produir quan els sediments argilosos del nivell 7, l’estrat més antic conegut fins al moment a la Sierra de Atapuerca, ja estaven dipositats a l’interior de la cavitat.

En aquest nivell s’han recuperat restes de tortuga, ós i castor, que reforcen la hipòtesi que les condicions mediambientals d’aquesta serralada fa 1,4 milions d’anys eren més temperades i humides que les d’ara.

A Cueva Fantasma, s’ha dut a terme el perfilat del front oriental de l’excavació, que ha consistit en regularitzar l’important desnivell provocat per una intrusió de l’activitat de l’antiga pedrera, i obtenir un perfil que permeti establir correlacions estratigràfiques entre diversos sectors d’aquest jaciment.

En el sector superior això ha afectat tot just a 1 m de superfície, on es documenta el ric nivell fossilífer de Sala Fantasma descobert el 2019 (SF30). En aquests nivells predominen les restes d’èquids, amb pràcticament representació de tots els elements de l’esquelet, seguits de restes de bòvids, cèrvids i suids. Entre els carnívors s’han recuperat restes de hienes, óssos, cànids (llop i guineu), teixó i linx. Aquesta unitat ha proporcionat al sector pròxim a Cueva Fantasma diverses ascles de sílex, que evidencia l’ús d’aquest espai per part dels neandertals, seguint la pauta descrita en el sector d’entrada de Cueva Fantasma.

A la part inferior del perfilat, destaca la unitat 21 per l’abundància de restes fòssils de hiena, i copròlits d’aquest animal, que indiquen el possible ús d’aquest espai com latrina. En aquest nivell, a més, s’han recuperat restes d’èquids, bòvids, cèrvids i rinoceronts. També s’han obtingut restes d’altres grans carnívors com el lleó, pantera i ós. Per la seva banda, la unitat 20, es caracteritza per un nivell cimentat de conglomerats i bandes d’argiles que contenen restes fòssils d’herbívors (èquids, bòvids, rinoceronts i especialment cérvols) i carnívors (pantera, hiena, ós).

Finalment, els treballs duts a terme per membres de la URV-IPHES en altres jaciments de la Sierra de Atapuerca inclou la troballa d’un fragment de crani humà procedent de la Sima de los Huesos (450.000 anys), on aquest any els treballs han estat puntuals. A més, s’està treballant en un nou jaciment, l’entrada a la cavitat Galería de las Estatuas, el sostre de la qual va col·lapsar fa 50.000 anys. Diversos instruments de quarsita, sílex i sorrenques mostren grans similituds amb el complex Musterià, de manufactura Neandertal, com són igualment les ocupacions que en els últims anys s’estan excavant en el mateix jaciment, però dins de la cavitat, a la qual actualment s’hi accedeix pel Portalón de Cueva Mayor.