Berna, referent en la innovació de la dansa tradicional aragonesa, anima els futurs mestres a perdre la por i aprofundir en l’autoconeixement a través del ball

La dansa ajuda a conèixer el propi cos i a connectar amb el jo intern. “Sempre estem buscant fora, quan en realitat el que necessitem ho tenim dintre”, apunta Miguel Àngel Berna, ballarí i coreògraf saragossà que s’ha convertit en tot un referent nacional i internacional en la innovació i la projecció contemporània de la jota dansada. Berna va participar ahir en una classe magistral al campus Terres de l’Ebre de la URV, adreçada principalment als estudiants de quart curs dels graus d’Educació Infantil i d’Educació Primària que cursen l’assignatura de Didàctica de la música i de la dansa a Infantil i Primària, que imparteix la professora Margarita Celma.

L’objectiu d’aquesta sessió magistral, que portava per títol “Aplicació didàctica de la dansa tradicional “jota” a l’aula d’Infantil i Primària: innovació i fusió”, ha estat que els estudiants del campus ebrenc poguessin aprofundir d’una manera diferent en el coneixement de la jota. Així Berna, a banda d’ensenyar-los alguns ritmes més tècnics de la jota, els va animar també a perdre les seues  pors a l’hora de ballar i de mostrar-se davant dels seus futurs alumnes. “Penseu que els xiquets i xiquetes us faran d’espill i que vosaltres també aprendreu d’ells. Ballar és també això: aprendre dels altres”, va explicar.

“La jota és una dansa que està molt viva a les Terres de l’Ebre, per això ens ha semblat interessant treballar-la i fer-ho a través d’una figura cabdal com és Miguel Àngel Berna”, ha explicat per la seua banda, la professora de l’assignatura, Margarita Celma. “És bo que els estudiants portin dins l’aula elements de fora, presents al seu entorn, i a les Terres de l’Ebre, la jota n’és un”, ha afegit.

“Ha estat molt interessant. És cert que mentre fèiem la coreografia m’he sentit insegur, però m’ha quedat molt clar que davant els xiquets i xiquetes has de tenir confiança en tu mateix”. “Havia ballat jota alguna vegada en trobades populars mirant com ho feien els altres. M’ha anat molt bé aquesta classe perquè he après alguns ritmes que no acabava de tenir clars.” “Realment, la por et bloqueja i per a ballar i treballar la dansa a l’aula necessites soltar-te”, reflexionaven alguns estudiants després de la classe.

La sessió magistral va durar una hora i mitja. En una primera part, els estudiants van poder fer preguntes al ballarí sobre la seua trajectòria professional i sobre la seua percepció al voltant de la dansa tradicional. “Jo vaig començar a ballar com una manera d’expressar-me, en aquell moment hi havia la jota, ara segurament hauria ballat hip hop. La jota tradicional està allí, jo no he canviat res perquè continua sent-hi, però sí que l’he transformat per crear alguna cosa nova adaptada als nous temps”, va apuntar.

En una segona part, el ballarí els va ensenyar ritmes i moviments de la jota, així com l’ús de castanyoles. I finalment, els estudiants van mostrar dos coreografies que havien preparat per impartir en una classe d’infantil i en una de primària, que el ballarí va supervisar i comentar.