La mostra de curtmetratges documentals realitzats per l’alumnat tercer curs de Comunicació Audiovisual de la URV ofereix una mirada jove i que posa en relleu la importància de l'audiovisual com a eina de reflexió sobre la realitat

Les històries no necessiten aparèixer als grans titulars per generar empatia ni per ser rellevants. Aquest ha estat precisament el repte que ha afrontat l’alumnat de tercer curs del grau en Comunicació Audiovisual de la Universitat Rovira i Virgili: narrar, a través de curts documentals, històries arrelades al territori amb una mirada jove i compromesa amb la societat actual. La cinquena edició del Cicle En primer pla, impulsat per la Conselleria de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona i el Departament de Comunicació, s’ha consolidat com un espai per visibilitzar la feina documental feta durant el curs. L’objectiu és destacar el paper de l’audiovisual com a eina de mediació i reflexió sobre la realitat, i valorar la capacitat de l’alumnat per promoure el diàleg social.

El projecte, desenvolupat en el marc de les assignatures Narrativa i Guió Audiovisual i Gèneres i Formats Audiovisuals, combina l’aprenentatge narratiu après a guió i els coneixements de producció assolits a l’assignatura de gèneres. L’estudiantat ha produït un total de sis curtmetratges documentals que aborden qüestions tan diverses com la salut mental, la figura de la mestressa de casa, la desconnexió digital, la resiliència davant de fenòmens climàtics extrems o la construcció de la identitat a través de l’art.

Els documentals van tractar diferents temàtiques

El primer dels curts, “Lo Pedrís: La vida de Vilaplana en paper” d’Aïda Serra, Martina Roig, Jordina Nebleza, Nicole Ríos, Rut Solano i Lucia Medina, explica la història de la revista local “Lo Pedrís” de Vilaplana a partir de la veu de l’Aïda, vinculant-se amb els habitants d’aquesta comunitat rural que tenen especial protagonisme en la revista.

“DANA: un duelo en tres fases” d’ Àlex Moya, Xavi Vilanova, Roger Prats, Laura Guasch, Gabriel Martínez, Adrià Salort i Eloi Frias, dóna veu a tres negocis de Massanassa per explicar com van viure la DANA i com s’estan reconstruint, travessant les tres fases del dol: negació, ira i acceptació. A través dels seus testimonis, descobrim no sols l’impacte de la tempesta, sinó també el procés emocional i material que afronten per tirar endavant els respectius negocis.

A continuació, “Desconnectats” de Gemma Elias, Martí Sans, Laura Herrera, Alejandro Purcalla, Eva López i Pol Reig, va oferir una anàlisi crítica de la relació dels joves amb les xarxes socials i la identitat digital a través del testimoni d’un noi que ha decidit abandonar les xarxes i l’ús del telèfon per tornar a connectar amb ell mateix.

El documental “Cosiendo heridas” de Nadia Ferré, Alejandro da Silva, Emma Zaera, Laura Povedano, Aina Jaume i Júlia Povill tracta dels problemes vitals que ha enfrontat Benjamín, a qui la seva pròpia família va rebutjar. Ell va triar estimar i crear pels que mai no li van tancar la porta. Després d’anys de solitud, Benjamí, a través de la moda, reforça vincles amb aquells que sí que mereixen ser anomenats família.

A “Mija” de Natalia Rodríguez, Martí Nicolau, Aina Fort, Biel Rovira, Ángel de la Morena i Andrea Gil, Adela i la seva neta protagonitzen una conversa intergeneracional marcada per l’experiència vital de l’àvia, que va deixar la seva terra natal i va començar una nova vida a la ciutat de Reus. Així, s’acompanyarà a la protagonista en un dels seus dies mentre explica a la seva neta les dificultats que ha tingut (i té encara) a la seva vida.

En últim lloc, “Lluna” de Mariona Casanovas, Paula Carnerero, Yaiza Grassot, Aina Sevé i Nil Castellano, ens parla del testimoni personal d’una jove de 21 anys, la Lluna, sobre la seva experiència amb la psiquiatrització durant l’adolescència i la seva identificació com a malalta, així com els canvis vitals que va patir en entrar al psiquiàtric.

La projecció es va dur a terme a l’Espai Jove Kesse de Tarragona  i va comptar amb la participació de l’alumnat, les professores del departament, familiars i persones protagonistes dels documentals. Durant el col·loqui, es va crear un espai de diàleg entre la comunitat universitària i el teixit social del territori, posant en relleu el cinema documental com a eina de conscienciació social.