L'Informe d'Economia Local i Regional 2023 de la URV mostra la consolidació de la recuperació econòmica. Destaca el manteniment del creixement de l’ocupació malgrat la reducció en construcció i del sector primari i l’estabilitat en la indústria

Les Terres de l’Ebre han registrat un creixement de l’ocupació durant l’any 2023 del 2,1%, similar al del 2022, segons revela l’Informe d’Economia Local i Regional elaborat anualment per la Càtedra d’Economia Local i Regional (CELiR) de la Universitat Rovira i Virgili (URV). La presentació de l’informe, que ha tingut lloc aquest dijous a càrrec del director de la CELiR, Miquel Àngel Bové, subratlla la superació de la crisi provocada per la pandèmia de la Covid-19 i l’impacte de les crisis geopolítiques actuals. Aquest 2023 “ha estat marcat per la consolidació de la recuperació econòmica, amb una tendència positiva en diversos indicadors econòmics respecte als anys anteriors”, explica Miquel Àngel Bové.

Malgrat les crisis geopolítiques, com la guerra d’Ucraïna i el conflicte a la Franja de Gaza, l’economia mundial ha aconseguit un creixement aproximat del 3% durant el 2023. Aquest creixement és notable tenint en compte l’impacte negatiu d’aquestes situacions sobre els preus dels aliments i l’energia, així com l’augment dels tipus d’interès. Durant el 2023, el nombre d’afiliacions a la Seguretat Social (del Règim General més dels Autònoms) a les Terres de l’Ebre ha augment un 2,1% (per sota del 2,7% del conjunt de Catalunya), fet que ha contribuït a una reducció de la taxa d’atur en 1,8 punts percentuals respecte a l’any anterior. “Aquest augment de l’ocupació és deguda al bon comportament de les activitats del sector serveis que augmenta en un 3,4%, mentre que han disminuït el nombre de treballadors a la construcció, a l’agricultura i a la indústria. D’altra banda, podem destacar que la Valor Afegit Brut (VAB) del 2022, va créixer un 4,2% impulsat per l’activitat del sector serveis i per la construcció, però va quedar força per sota del VAB català que va augmentar un 5,2%”, detalla el director de la CELiR.

Evolució dels sectors econòmics

Pel que fa a l’evolució dels sectors econòmics, el sector primari, tot i ser rellevant a les Terres de l’Ebre, ha experimentat una disminució generalitzada.  A Catalunya, l’ocupació en agricultura ha caigut un 0,3% i a les Terres de l’Ebre l’ocupació ha caigut un 0,6%.

El valor afegit brut primari a les Terres de l’Ebre també ha disminuït, amb una caiguda més pronunciada en les comarques de la Ribera d’Ebre (-22,3%), Terra Alta (-18,6%) i Montsià (-14,3%). “El Baix Ebre, tot i una disminució del -9,5%, ha estat l’única comarca ebrenca amb una reducció menor en comparació amb el conjunt de Catalunya (-13,9%)”, explica Bové. Les comarques ebrenques mantenen un elevat per de les activitats en el sector primari, amb una representació significativa del sector agrícola, ramader i pesquer, i una diversitat de produccions com l’oli d’oliva, l’arròs, els cítrics i la fruita dolça.

En relació amb la indústria, aquesta ha patit dificultats el 2023 a causa dels efectes persistents de la guerra a Ucraïna, amb increments de costos, ruptures en les cadenes de subministrament i problemes amb el transport internacional. Aquestes condicions han conduit a un estancament en la recuperació del sector, especialment en la manufactura. El director de la CELiR precisa que, no obstant això, “en comparació amb el 2022, es destaca una clara recuperació en el mercat laboral per als treballadors assalariats de la indústria i per als treballadors autònoms, tant en el context de la indústria com en l’economia global”. Les dades de la Seguretat Social mostren que els treballadors del sector industrial representen un 21,10% de l’ocupació total a les Terres de l’Ebre, però amb molt poc augment (0,14%) durant l’any 2023.

El sector públic a les Terres de l’Ebre ha continuat sent una part rellevant del sector serveis, representant el 26% de l’activitat, superior al 22% que ocupa a Catalunya. Aquesta importància del sector públic es reflecteix en el notable augment de l’ocupació, que ha crescut un 58,6% des de l’inici de la crisi econòmica del 2008. Aquesta expansió contrasta amb els augments més modestos en el sector privat (+15,6%) i l’agricultura (+5,5%), mentre que altres sectors com la indústria i la construcció han experimentat caigudes importants en ocupació (-4,9% i -44,6%, respectivament).

En termes d’evolució del valor afegit brut dels Serveis Col·lectius el 2023, la tendència positiva observada el 2022 s’ha mantingut, amb creixements destacats en serveis com la Sanitat i l’Educació. La estabilitat del sector públic en termes d’ocupació i creixement econòmic ha augmentat la seva importància relativa en el mercat laboral de les Terres de l’Ebre, amb un increment del 44% en el pes dels llocs de treball al sector públic en comparació amb el 2008. En canvi, els altres sectors han vist reduccions significatives en la seva contribució a l’ocupació, ressaltant la resiliència i el creixement continu del sector públic en aquest territori.

En el sector turístic, les Terres de l’Ebre han vist un increment significatiu en la demanda turística, amb un creixement del 19% en el nombre de turistes internacionals a Espanya i un augment del 5,5% a Tarragona, superant els nivells de 2019. Encara que els viatgers allotjats en establiments hotelers a les Terres de l’Ebre van disminuir un 4% respecte a 2019, les pernoctacions han augmentat un 14,8%, millorant l’estada mitjana hotelera.

En el segment dels càmpings, les Terres de l’Ebre han experimentat un notable creixement del 21% en la demanda de viatgers des de 2019, amb un increment del 4,7% en viatgers internacionals i una disminució en la demanda domèstica. A més, l’augment de llocs de treball en el subsector de l’hostaleria confirma la recuperació sectorial, amb un augment del 12,5% respecte a 2021. En aquest sentit, les Terres de l’Ebre han consolidat la seva posició com a destinació turística atractiva.

La demografia consolida la tendència positiva

Bové destaca que “el 2023 ha marcat un any de consolidació del creixement demogràfic a les Terres de l’Ebre, amb una població que ha augmentat fins als 184.497 habitants, trencant la tendència de disminució dels anys anteriors”. Aquest creixement ha estat generalitzat a totes les comarques, destacant especialment el Baix Ebre i el Montsià amb increments importants tant en termes absoluts com relatius. Les comarques han experimentat un creixement més homogeni, amb una notable contribució dels fluxos migratoris, incloent l’augment dels refugiats ucraïnesos.

Malgrat l’optimisme pel creixement demogràfic, amb una població en augment, Bové subratlla que “els nivells educatius a les Terres de l’Ebre continuen sent inferiors a la mitjana catalana, amb una alta proporció de residents amb estudis primaris o inferiors i un baix percentatge amb estudis universitaris”. A més, el sector primari, amb un pes significatiu a les comarques ebrenques, encara presenta resultats negatius que indiquen la necessitat de mesures efectives per afrontar els reptes del canvi climàtic i garantir la seva viabilitat econòmica.

L’Informe d’Economia Local i Regional Terres de l’Ebre 2023 s’ha presentat aquest dijous a l’Aula Magna del Campus Terres de l’Ebre de la URV, en un acte en el qual hi ha intervingut també el director del Campus Terres de l’Ebre, Xavier Farré, i el vicepresident de la Diputació de Tarragona, Enric Adell.

L’informe es pot consultar al web de la Càtedra d’Economia Local i Regional.

Premi de fotografia

L’acte de presentació de l’informe ha inclòs el lliurament dels premis del IX Concurs de Fotografia de la Càtedra d’Economia Local i Regional. El primer premi, valorat amb 300 euros, ha estat per la fotografia “A vista d’ocell”, de Laia Mola; el segon premi, de 200 euros, per a “Els estrets de la Fontcalda”, de Mayte Barberà; i el tercer premi, valorat en 100 euros, per a “Nostàlgia en el port pesquer”, de Gemma Luis.