El patrimoni cultural ebrenc és un eix estratègic per projectar el territori i un valor clau per elaborar productes turístics. Aquesta va ser una de les principals conclusions de la jornada "El passat com a futur", organitzada el 28 de gener per la Càtedra d'Economia Local i Regional de la URV i el Col·lectiu 2027 al Museu de Tortosa

Èxit de participació a la jornada “El passat com a futur”. El patrimoni cultural com a factor de desenvolupament al territori, que la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV i el Col·lectiu 2027 van organitzar el 28 de gener al Museu de Tortosa i va reunir una vuitantena de persones.

Una de les principals conclusions va ser que el patrimoni cultural ebrenc és un eix estratègic per projectar el territori, així com un valor clau per elaborar productes turístics. Per aquest motiu, cal projectar-lo cap a l’exterior i completar així la imatge que actualment es té de les Terres de l’Ebre com a territori d’alt valor natural. Per fer-ho és necessari que els agents i actors del territori treballin de manera conjunta i amb una visió estratègica.

Al marge d’això, la jornada també va posar de manifest que per tal que el patrimoni cultural esdevingui una autèntica eina de desenvolupament local necessita d’un model de gestió orientat a les persones i que és necessària una estratègia global de comunicació enfocada a la sensibilització i educació dels diversos tipus de públics: escolars, grups familiars, col·lectius de gent gran, visitants ocasionals. “No hi ha cap legislació tan eficaç com el compromís del públic”, van apuntar els organitzadors. És una de les línies a les què es va referir l’arqueòleg i especialista en interpretació del patrimoni, Manel Miró, en la seua conferència.

Com una de les persones que van participar en la redacció del Pla Estratègic per a l’Empresa i l’Ocupació a les Terres de l’Ebre (PEEOTE) , la professora del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV, Núria Gil, va recordar que aquest pla contempla tota una sèrie d’actuacions orientades a millorar l’ús social i econòmic del patrimoni cultural, com ara la promoció del turisme cultural basat en els elements històrics, l’estructuració de propostes recreatives al voltant dels valors tradicionals; la creació de nous espais museístics; la utilització d’edificis històrics i de valor patrimonial; l’impuls de la recerca sobre el patrimoni o la creació de xarxes i portals de cultura,…. En el marc de la jornada es va insistir en què cal un impuls per al desenvolupament d’aquestes actuacions recollides al PEEOTE.

Finalment, també es va apuntar que el lideratge en matèria de gestió i comunicació del patrimoni cultural l’ha d’exercir l’administració pública encara que es contemplin models de gestió público-privada, que el repte actual és veure aquest patrimoni com un objecte econòmic al qual se li pot treure un rendiment econòmic i social, i que el patrimoni cultural ajuda a l’autoconeixement i a la configuració de la identitat territorial. També es considera patrimoni cultural el paisatge resultant de la integració de l’activitat humana amb el seu context biofísic. La singularitat de cada paisatge dóna un valor afegit i en aquest sentit és clau el paper de la Reserva de la Biosfera, tal com va assenyalar el director tècnic del COPATE, Josep Aragonés, que va precisar que des de la Reserva de la Biosfera es treballarà per la conservació i difusió del paisatge de les Terres de l’Ebre.

En la jornada també es van donar a conèixer diverses experiències que conjuguen desenvolupament econòmic i patrimoni a les Terres de l’Ebre a càrrec de Pepa Subirats, del Museu de la Pauma del Mas de Barberans; Agustí Vericat del Centre d’Interpretació d’Art Rupestre d’Ulldecona, Maite Hernández de l’empresa Terra Enllà, especialitzada en la difusió dels espais històrics de la Batalla de l’Ebre; i Josep Moragrega, agent cultural i expert en creació de producte turístic.

Donat l’interès que va generar la jornada els organitzadors Es van comprometre a organitzar noves sessions al voltant d’aquesta temàtica.

D’altra banda, la conferència “Patrimoni cultural com a factor de desenvolupament del territori”, que havia de pronunciar la conservadora honorària del Patrimoni Nacional de França i comissària d’exposicions, Joséphine Matamoros, es va haver de suspendre per indisposició de la ponent i es tornarà a programar més endavant.