Els experts intervindran en una superfície de 557 m2 situada dins de domini portuari, al costat de l’àrea ja excavada per l’Ajuntament de Salou. Els treballs arqueològics començaran aquest agost i duraran uns 5 mesos

El Port de Tarragona i la URV col·laboren per iniciar una nova campanya arqueològica al poblat de La Cella situar al terme municipal de Salou. El Port de Tarragona finança els treballs que desenvoluparà l’empresa derivada de la Universitat, IBER,  en una àrea de més de 550 m2 del jaciment que es troba en terrenys portuaris adjacent a la part ja excavada i consolidada sota responsabilitat de l’Ajuntament de Salou. Els treballs començaran el proper mes d‘agost, tindran una durada de 2 mesos aproximadament i tenen un pressupost de més de 40 mil euros. La coordinació arqueològica de la intervenció anirà a càrrec de linvestigador del Departament d’Història i Història de l’Art, Jordi Diloli Fons i la direcció tècnica dels treballs arqueològics que realitzarà IBER Arqueologia, Patrimoni i Turisme S.L., anirà a càrrec de l’arqueòleg Ivan Cots Serret.

Els treballs s’iniciaran amb una fase de neteja i desbrossament superficial dels 557 m2 del sector meridional del jaciment que tindran una durada d’una setmana. A continuació, es procedirà a l’excavació en la mateixa extensió de 557m2 amb un gruix mig de 35 cm durant uns 35-40 dies laborables. Durant l’excavació i al final es procedirà a documentar fotogràficament les estructures arqueològiques localitzades i s’aixecarà la seva planimetria corresponent en suport digital; així com els nivells estratigràfics exhumats que també seran degudament acotats.

Els materials arqueològics que apareguin seran netejats i siglats, i el seu estudi també comprèn el seu inventari, la quantificació la valoració tipològica i cronològica i el dibuix de les troballes més significatives. A més a més s’efectuaran totes les analítiques pertinents per extreure les dades més significatives sobre el jaciment i la gent que el va habitar. Així es preveu, entre d’altres, fer anàlisis de pastes de les ceràmiques exhumades i, si escau, del seu interior per saber que contenien. Aquest apartat s’inscriu en una línia de recerca que lidera Diloli des del Grup de Recerca Seminari de Protohistòria de la Universitat Rovira i Virgili (GRESEPIA-URV) i que ja ha permès confirmar la presència de vi en alguns dels recipients localitzats a l’indret, fet que ens podria indicar la seva producció a l’assentament.

La previsió total per als treballs de camp seria d’uns dos mesos per la neteja, desbrossament i excavació en extensió amb l’objectiu principal de poder treure a la llum tots els àmbits que es troben delimitats, així com també poder documentar noves restes arqueològiques. Posteriorment, l’equip d’arqueòlegs realitzarà el processament de dades i redactaran una memòria final. Aquests treballs s’efectuaran en el termini de 15 dies laborables a partir de la finalització del treball de camp.

L’actuació arqueològica permetrà doblar la part excavada i confirmar o descartar algunes de les preguntes que encara planen sobre l’origen, formació i funcionament del poblat de la Cella. Un dels descobriments que es volen corroborar són les particularitats urbanístiques del poblat que es va fundar a partir d’un repartiments en lots de terra seguint dos tipus de quadrícules predeterminades i també si es mantenen els mateixos paràmetres que en la part nord ja excavada: les cases tindran la mateixa grandària? Mantindran la mateixa distribució interna? També es vol esbrinar si un edifici en particular que sembla tenir un dibuix esquemàtic tripartit, respon a un ús no habitacional, ja que fins ara a la Cella no s’han tret a la llum espais culturals o d’emmagatzematge.

Finalment, una de les preguntes que també s’espera poder respondre o almenys trobar més indicis és saber qui van ser els fundadors? D’on surt la iniciativa de fundar una ciutat com aquesta des d’un esquema igualitari amb habitants d’estatus social alt: és local o forana, com apunten tots els indicis? I si és així, d’origen grec o cartaginès?

Planimetria acurada en 3D

Una vegada excavat tot el sector meridional, l’equip d’arqueòlegs efectuarà una extensa documentació fotogràfica i fotogramètrica de les estructures exhumades amb l’objectiu de mantenir una reproducció fidel i detallada de tots els paraments originals, preveient una possible consolidació i adequació dels mateixos per a la seva socialització, en un futur proper.

Les tècniques fotogramètriques actuals permeten reproduir en 3D les estructures arquitectòniques i/o arqueològiques, creant models virtuals exactes a la realitat. L’objectiu principal d’aquesta documentació és obtenir una planimetria acurada, fidel i representativa de l’estat actual d’aquest sector meridional del jaciment.

Un poblat amb una cronologia poc habitual

La Cella és un jaciment singular en tota la vessant mediterrània peninsular. És un assentament complex, diferenciat del conjunt d’altres poblats protohistòrics de la Cessetània, tant per algunes singularitats constructives, com per una cronologia inhabitual, que abasta des d’ inicis del segle IV a.n.e. fins a mitjans del III a.n.e. És a dir, ni la seva fundació ni abandonament responen als paràmetres més habituals en aquesta regió en època ibèrica. En aquest sentit, la construcció de la Cella es pot concebre com a un fet aïllat, seguint paràmetres d’organització territorial particulars, responent a necessitats de control d’ un espai geogràfic, d’uns recursos precisos o d’una funcionalitat determinada en un moment concret.

L’abandonament també és diferent. S’han valorat factors naturals com la insalubritat del territori, l’esgotament i conseqüent manca de recursos, epidèmies, etc. però també s’han plantejat motius polítics, com poden ser reestructuracions territorials o l’aparició de noves formes de govern, com per exemple la proximitat de Tarrakon–Kesse i la seva evolució política i econòmica durant el segle III a.n.e.

La Cella sembla va estar poblada per habitants de diverses cultures: ibers, grecs i púnics, principalment, i va ser una ciutat eminentment comercial en la qual l’activitat principal va ser el comerç, l’intercanvi econòmic i social, i la representació dels interessos dels diferents actors del port natural situat entre l’antiga Tarrakon-Kesse i el Cap de Salou. La Cella era un vertader “Port of Trade” amb relacions comercials internacionals amb importants assentaments de la Mediterrània occidental com per exemple, les colònies gregues de Massàlia (Marsella), de Magna Grècia (Sicília i Sud d’Itàlia), però sobretot amb Ebussus (Eivissa), una important colònia púnica que actuava com a vertader “hub comercial” que connectava el nord d’Àfrica, el Sud Peninsular amb la resta de la Mediterrània occidental.