Ha estat convidat per la Comissió Europea en una sessió de treball de 80 experts per avaluar el funcionament de la Directiva 2001/42/EC

El professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSA) de la URV, Alfons Civit, va participar el 6 de desembre en una sessió de treball d’experts per estudiar l’estat del funcionament de la Directiva 2001/42/EC al llarg dels seus anys de vigència, i analitzar de quina manera es pot millorar aquest funcionament. Aquesta directiva tracta l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient. Els resultats de la sessió de treball i de les enquestes prèvies als països es publicaran el pròxim febrer i han de definir quin és el futur de la directiva, així com quines millores o modificacions pot necessitar.

La reunió, convocada per la Comissió Europea a través de la consultoria jurídica Milieu i la consultoria ambiental Collingwood, va congregar una vuitantena d’experts, d’entre els quals una quinzena formaven part de l’àmbit universitari, i la resta eren enviats pels governs dels seus països o per les diverses associacions de defensa ambiental o d’activitats que tenen impacte ambiental. Anteriorment, s’havia fet una ronda d’enquestes als països de la UE, amb una participació total de 249 persones i dues sessions de treball d’experts (d’unes 76 persones cada sessió).

La Directiva  2001/42/EC es percep com una eina vàlida per a la defensa del Medi Ambient, ja que obliga a plantejar-se quins són els impactes dels plans i programes estratègics. El fet que la Unió Europea estigui formada per cultures i tradicions diverses, implica que en alguns llocs la Directiva es vegi com una eina restrictiva mentre que en altres es considera que no hauria estat necessària donada la consciència de les pròpies poblacions. En la seva transposició legal i aplicació es percep també una major necessitat de rigidesa en alguns llocs i de flexibilitat en altres, ja sigui perquè les exigències dels organismes ambientals són massa laxes o perquè són massa estrictes – lligat també a les cultures i tradicions de cada lloc.

Es considera que la Directiva ha estat una eina més útil per a plans i programes de caràcter local i regional, mentre que no ho ha estat per als plans i programes més abstractes i de jerarquia més elevada. En això, el professor Civit considera que la possibilitat d’esquivar legalment el compliment de les avaluacions ambientals per als plans i programes declarats “d’interès general de l’Estat” pot causar danys irreparables i és una de les qüestions que va proposar. No va poder parlar, però, dels efectes transfronterers de petits plans d’àmbit local o regional que legalment no necessiten ser informats a l’altra banda dels límits administratius on s’apliquen – aquesta inquietud serà traslladada a l’equip avaluador abans que tanquin el seu informe.

Igualment, en el tipus d’avaluació, la Directiva és més eficaç en els plans i programes més tangibles, com poden ser els de tipus urbanístic, i costa més d’entendre i de ser percebuda com una eina amiga quan cal aplicar-la a plans i programes de caràcter intangible i, sobre tot, de llarg termini.

En la sessió de treball hi va haver acord en el fet que un bon pla o programa té en compte tots els paràmetres i fa molt més fàcil l’avaluació, que no sol proposar modificacions. Igualment, que en la majoria de casos es demana l’avaluació quan els projectes es troben molt avançats, com si es demanés directament que els justifiquessin positivament –que no pot ser en la majoria de casos- i que caldria coordinar millor l’elaboració de plans i programes amb l’avaluació constant; als Països Baixos la llei que transposa la Directiva farà un pas més enllà i, a partir de 2020, demanarà una constant reavaluació dels impactes durant tota la vigència de les implementacions dels plans, fins i tot els de llarg termini.

Cal considerar també la més gran consciència sobre els efectes dels plans i programes sobre la salut i la qualitat de vida de les persones, per part dels països centreeuropeus, mentre que els països occidentals mantenen una visió econòmica dels impactes i de les solucions. La pregunta “com puc calcular i justificar la quantitat de granotes que mataré amb el meu projecte?” va anar canviant al llarg del dia fins a “puc implementar el meu projecte sense que causi víctimes entre les granotes?”.

Finalment, es considera que la Directiva  2001/42/EC pot ser encara una bona eina per limitar els efectes antròpics que provoquen el canvi climàtic, així com per establir mesures pal·liatives dels efectes del canvi climàtic durant el pròxims anys, sempre i quan l’avaluació ambiental estratègica deixi de considerar-se un tràmit i es consideri una part més, i nuclear, dels plans, programes i projectes.

Els experts presents a la sessió de treball provenien principalment de Bèlgica, Flandes, Valònia, Polònia, Alemanya i diverses universitats portugueses. Hi destacaven també Romania, Hongria, i el nord d’Itàlia. El professor Alfons Civit va ser l’únic representant català.

Civit compartirà el resultat de la trobada amb els membres de la Facultat de Ciències Jurídiques que treballen en el tema, a través del Centre d’Estudis de Dret Ambiental, així com també amb el Departament de Geografia i amb els responsables de Medi Ambient i d’Avaluació Ambiental de la Generalitat.