Acadèmiques i expertes reflexionen sobre la representació del rural, pel·lícules com Alcarràs (Simó, 2022) i As bestas (Sorogoyen, 2022), el paper de la cultura o les claus d'un periodisme de proximitat compromès amb el territori

El projecte de recerca Ruralim, que lidera l’investigador Enric Castelló del Departament d’Estudis de Comunicació, ha completat una sèrie d’entrevistes sobre ruralitat, mitjans de comunicació i cinema que és fruit del seminari “Imaginaris del rural: Cultura, cinema, periodisme ”. Acadèmiques i expertes reflexionen sobre la representació del rural, pel·lícules com Alcarràs (Simó, 2022) i As bestas (Sorogoyen, 2022), el paper de la cultura o les claus d’un periodisme de proximitat compromès amb el territori.

Helena Miguélez-Carballeira, catedràtica d’Estudis Hispànics de la Bangor University, reflexiona sobre la discapacitat al cinema rural i ofereix una reflexió sobre la significació d’As bestas (Sorogoyen, 2022). L’estudiosa indica que la pel·lícula suposa un canvi en la tradició espanyola de la representació de la discapacitat al cinema rural. Miguélez advoca pel documental com un bon format per donar veu a les comunitats rurals, ja que representa allò social i allò polític.

A la seva anàlisi de la pel·lícula Alcarràs (Simón, 2022), la professora dels Estudis de Comunicació de la URV, Anna Fonoll, assenyala dos aspectes destacables pel que fa a la innovació del film. El primer aspecte és el mode de producció; quant a temps fílmic, el ritme i el temps real perquè tenen un paral·lelisme amb el treball agrícola. I el segon aspecte destacat són les estratègies de representació. Fonoll apunta que per a la directora Carla Simón, mostrar una pel·lícula el més real possible va ser necessari un càsting en què es va buscar persones que tinguessin un vincle real amb la terra per representar els personatges amb la màxima versemblança i fugint de la caricaturització.

Vanessa Freixa: “Podem ruralitzar-nos allà on estiguem”

Igual que la resta de ponents, Vanessa Freixa, activista rural i autora del llibre Ruralismes, també fa referència a la necessitat de divulgar la ruralitat vinculada als problemes reals, a les necessitats i interessos de les comunitats locals. “Podem ruralitzar-nos allà on estiguem”, assenyala Freixa, qui a més, emfatitza en la necessitat de generar un altre punt de consciència de com actuem, ens relacionem i les conseqüències directes que això té al nostre mitjà amb la finalitat de fer-nos conscients de la nostra supervivència. La codirectora del documental El no a l’ós (Camps i Freixa, 2021) també va indicar la importància de l’educació i actualment treballa en un llibre infantil perquè els nens “puguin imaginar aquests imaginaris que existeixen per veure’ls com una possibilitat”.

Benito Burgos, coordinador del programa Ciudadania y ruralidad  del Ministeri de Cultura i Esport, va reflexionar sobre la producció cultural. Per a Burgos, “l’art en els contexts rurals ha d’ubicar-se en primer lloc al voltant de les problemàtiques específiques que afecten un territori, aquesta comunitat a aquest àmbit rural. I a partir d’aquí generar pràctiques, processos, imaginaris i representacions específiques”. Per a Burgos els mitjans de comunicació de masses i la indústria cultural reprodueix un imaginari més estereotipat i generalment molt allunyat de la realitat. Contraposa aquesta narrativa al missatge que comuniquen les pràctiques artístiques més minoritàries i vinculades al territori.

Avui dia estem davant d’un medi rural urbanitzat, segons explica Sergio Andrés, professor de la Universitat de la Rioja. Andrés ofereix una reflexió sobre què considerem ruralitat i explica que si ho considerem una manera de vida, aquesta ja ha desaparegut. Els imaginaris d’idealització han generat dissonàncies en relació amb les realitats del món rural, segons l’expert. L’autor del llibre La España en la que nunca pasa nada (2021) assenyala l’existència d’una doble via de divulgació de la ruralitat, una més tradicional i una altra més idíl·lica, i insta a evitar la dicotomia entre allò rural i allò urbà. Aquesta doble via reflecteix que la realitat propera al que és la ruralitat tradicional clàssica, marcada per l’activitat econòmica productiva del sector primari, ha quedat relegada a la divulgació d’una idealització del medi rural on conviuen diferents personatges i amb diferents maneres de viure.

A l’entrevista, l’experta en comunicació de l’agricultura regenerativa Ada Navarro explica que els nous imaginaris agrícoles expliquen un model holístic que engloba la mirada del terra juntament amb la part ecosistèmica. Navarro assenyala l’existència cada cop més gran de públics que conformen la complexitat del mapa d’actors i com es passa d’un model passiu a un molt actiu en què tots els actes comuniquen i influeixen en el nostre entorn. Navarro va comentar sobre diversos documentals i nous formats com el podcasting: “És un mitjà diferent que arriba d’una altra forma a l’oient. És una forma més agradable i simpàtica per transmetre noves idees i projectes ”.

Annabel Roda: “La fórmula és molt simple, és explicar el que és rural des del rural”

A la conversa amb Annabel Roda , cap de redacció de la revista Salvatge, subratlla que la gent de poble no ha tingut la mateixa capacitat de definir-se a si mateixa perquè s’ha mostrat una identitat a partir de l’imaginari creat des de la ciutat. “La fórmula és molt simple, és explicar el que és rural des del rural”, va indicar Annabel Roda. La periodista va llançar un al·legat específic de suport i reivindicació de les dones grans que viuen als pobles i es va mostrar esperançada en l’existència de nous imaginaris i iniciatives de comunicació en entorns rurals: “Hi ha un auge i un interès per conèixer aquestes diferents realitats que existeixen més allà de la ciutat”.

Tots els participants van remarcar la necessitat d’explicar allò rural en primera persona o per algú amb un fort vincle amb el medi rural. Aquesta necessitat ve generada a partir d’una vocació de canvi de l’imaginari col·lectiu, i de permetre que siguin les mateixes persones vinculades amb el medi rural les que tinguin l’oportunitat de definir la seva pròpia identitat.