Unes 200 empreses del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre han assenyalat, com a causes, la falta de pols de desenvolupament i d'infraestructures de transport. L'informe, realitzat per la Confederació d'Empresaris de la Província de Tarragona, CEPTA, i la URV, s'ha presentat el dilluns 19 de setembre a Tortosa

El vicerector de Transferència i Innovació de la URV Miquel Àngel Bové i el president de l’Associació d’Empresaris de les Comarques de l’Ebre (AECE), Daniel Cortijo, han presentat a la seu de l’Associació a Tortosa les principals conclusions de les II Jornades Comarcals Empresa i Territori. Aquest és el títol d’un informe impulsat per la CEPTA que s’ha elaborat amb la participació d’unes 200 empreses de la demarcació, amb l’objectiu de definir actuacions concretes que ajuden al desenvolupament econòmic i empresarial a partir d’una diagnosi comarcal i comparativa entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

L’informe ha comptat amb el suport de la Diputació de Tarragona i per elaborar-lo s’ha fet una enquesta paral·lela als empresaris de les comarques tarragonines i ebrenques a càrrec de l’empresa CERES. D’acord amb aquesta enquesta, els empresaris de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona puntuen a la baixa i fins i tot suspenen el compliment dels factors que ajudarien a les empreses del territori a ser més competitives. Les notes més baixes són per a la disponibilitat de pols de desenvolupament i d’infraestructures de transport i també per la disponibilitat de treballadors qualificats. Un punt en què l’empresariat dels dos territoris coincideix. La principal diferència és a l’hora de valorar la situació econòmica fa un any, a l’actualitat i en un futur. En aquest punt, els empresaris ebrencs són molt més pessimistes que els del Camp de Tarragona. Un 24% veuen dolenta o molt dolenta la situació econòmica de la seua comarca, cap considera bona la situació actual i un 33% creuen que en el futur encara pot empitjorar. A més a més, els empresaris ebrencs també assenyalen com un dels factors que frena el creixement és la manca de visió territorial.

En base aquestes dades, les mesures transversals que s’hauran d’implementar són la de millorar les dotacions d’espais empresarials i impulsar polítiques d’atracció empresarial integrades. “Polígons com el Catalunya Sud o el del Molló s’han de potenciar i passar de polígon industrial a parc empresarial”, apunta Josep Maria Piñol, tècnic de Desenvolupament de la URV. També s’assenyala la necessitar d’impulsar una oferta formativa més adaptada a les empreses, potenciant entre altres la formació dual; impulsar els mecanismes de governança territorial amb visió integral i cooperativa; i impulsar la dinamització turística i la seua vinculació amb el sector comercial, entre altres.

Comparativament amb el Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre estan per sota de la renda familiar disponible per càpita, i del 2011 al 2013 aquesta situació encara ha empitjorat. Si al Camp de Tarragona es troba pràcticament igual que al 2011, en un 90,8% respecte a la mitjana catalana, en el cas de l’Ebre, al 2011 la renda familiar era de gairebé d’un 78% i el 2013 havia baixat al 75%. “Una dada preocupant que posa de manifest que s’ha de treballar per canviar la situació”, apunta el director de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV, Juan Antonio Duro.

s’han presentat els resultats globals a Terres de l’Ebre d’aquest informe i les properes setmanes es faran les presentacions comarcals específiques a les 7 comarques tarragonines participants, amb les mesures específiques a aplicar per cadascuna d’elles.