Un estudi de la URV analitza per primera vegada 29 substàncies en productes comercials venuts a Tarragona i conclou que els nivells detectats no representen un risc significatiu per a la salut 

Els plats preparats a base de peix i marisc poden ser una via d’exposició a contaminants químics presents en el medi ambient o que arriben als productes durant el processament i l’envasat. Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha analitzat per primera vegada la presència d’un ampli grup de substàncies químiques d’alt volum de producció en plats preparats a base de peix i marisc venuts en establiments de Tarragona. 

L’equip investigador va buscar 29 compostos pertanyents a diverses famílies químiques —ftalats, organofosfats, benzotiazoles, i fragàncies sintètiques— i en va detectar la majoria en almenys una de les mostres estudiades. Els ftalats van ser els contaminants predominants en la major part dels plats, especialment en dues mostres elaborades amb lluç, mentre que en els musclos hi va destacar una presència més elevada d’organofosfats. Tot i aquesta presència, l’avaluació del risc conclou que els nivells detectats no representen un risc significatiu per a la salut en les condicions estudiades. 

La recerca, publicada a la revista Analytical and Bioanalytical Chemistry, ha estudiat 18 productes comercials precuinats, frescos, refrigerats o congelats, elaborats amb algunes de les espècies més consumides a Catalunya: calamar, salmó, musclo, gamba, sardina, lluç i bacallà. L’objectiu era determinar si aquests aliments contenien compostos químics d’ús molt estès en la indústria i en productes de consum, i avaluar si la seva ingesta podia representar algun risc per a la salut. 

Les 29 substàncies analitzades es fan servir en àmbits molt diversos, com ara plàstics, materials d’envasat, tèxtils, pintures, recobriments, productes de cura personal o de neteja. Algunes poden arribar al medi aquàtic i acumular-se en organismes marins, però també poden migrar cap als aliments a partir dels materials d’envasat, especialment durant la conservació, la cocció o el reescalfament.

Els resultats indiquen que els nivells trobats en els plats preparats són, en general, lleugerament superiors als descrits en estudis previs sobre peix i marisc cru de la mateixa zona. Segons els autors, això suggereix que altres factors com “el processament industrial i l’envasat poden contribuir a incrementar la presència d’aquests contaminants en els aliments”, però apunten que, tot i així, l’estudi no permet atribuir la contaminació a una única font. Hi poden intervenir diversos factors, com l’origen del producte, el tipus d’espècie, el contingut de greix, el procés de cocció, el sistema de conservació i els materials de l’envàs. 

El tipus d’espècie i el greix també hi influeixen 

La recerca també va analitzar si el contingut en greix de les espècies influïa en la presència d’aquests compostos. Els organofosfats, els mescs sintètics i les benzensulfonamides es van trobar en concentracions més elevades en espècies amb més contingut lipídic, una dada coherent amb la seva tendència a acumular-se en teixits grassos. En canvi, els ftalats van ser més abundants en espècies amb menys greix, especialment en plats de lluç, fet que reforça la hipòtesi que hi poden intervenir fonts externes, com el contacte amb materials plàstics o processos d’elaboració i conservació. 

Per estimar l’exposició de la població, l’equip investigador va calcular la ingesta potencial d’aquests compostos en sis grups de població: homes i dones adults, nois i noies de 10 a 19 anys, i homes i dones de més de 65 anys. Els homes grans van ser el grup amb una exposició més elevada, principalment perquè, segons les dades de consum utilitzades a l’estudi, són el grup que menja més peix i marisc. Els plats de lluç van ser els que més van contribuir a l’exposició, tant per les concentracions detectades com perquè el lluç és una de les espècies més consumides. 

Nivells per sota dels llindars de preocupació 

Malgrat la presència d’aquests contaminants, l’avaluació del risc conclou que els nivells detectats no representen un risc significatiu per a la salut. Tant per als compostos avaluats com a no cancerígens com per als classificats amb potencial carcinogènic, els valors calculats es van situar molt per sota dels llindars considerats de preocupació. En l’escenari més desfavorable, el valor més elevat de risc no carcinogènic es va observar en un plat de lluç al vapor amb arròs i gambes en salsa, però encara es va mantenir clarament per sota del nivell de referència. 

L’equip investigador remarca que aquests resultats no qüestionen els beneficis del consum de peix i marisc, que forma part d’una dieta saludable per l’aportació de proteïnes de qualitat, vitamines i àcids grassos omega-3. Però sí en destaquen la importància d’estudiar els aliments tal com arriben al consumidor. Fins ara, la major part de treballs s’havien centrat en productes crus, però els hàbits alimentaris actuals han incrementat el consum de plats preparats. Analitzar aquests productes, doncs, permet obtenir una visió més realista de l’exposició real de la població a contaminants químics. 

Referència bibliogràfica: Borrell, L., Borrull, F., Aguilar, C. et al. High production volume chemicals in pre-cooked seafood-based meals consumed by inhabitants of Tarragona (Catalonia, Spain): presence and risk assessment. Anal Bioanal Chem (2026). https://link.springer.com/article/10.1007/s00216-026-06521-2#citeas