Clou la primera edició del màster interuniversitari d’un sector emergent amb alta demanda de professionals

La primera edició del màster interuniversitari en tecnologies de l’hidrogen s’ha tancat amb la valoració positiva dels titulats. En destaquen el potencial en el context de la descarbonització i en un sector en constant creixement. És el cas de Maria Antònia Santacreu, una enginyera amb deu anys d’experiència professional en el sector del petroli que, després de moure’s cap al sector de l’hidrogen, ha participat en la primera edició del màster per familiaritzar-se i conèixer millor les tecnologies i els professionals que s’hi dediquen i dedicaran.

Per a Santacreu, “l’hidrogen té i tindrà un paper rellevant en els actuals i futurs processos industrials del polígon petroquímic de Tarragona i la mobilitat en tot el territori català i europeu. Per tant, és necessari continuar formant professionals en aquest àmbit”.

L’estudiant afirma que animaria a altres estudiants a cursar-lo ja que “es tracta d’una formació per a professionals molt completa per les pràctiques, els punts de control de totes les assignatures, les visites a empreses i el treball final”. Apunta a que “necessita força dedicació” ja que “proporciona coneixements extensos de les tecnologies d’hidrogen i aquells aspectes rellevants de tota la cadena de valor.”

Segons Alberto Coronas, catedràtic del Departament d’Enginyeria Mecànica i coordinador acadèmic de la seu tarragonina del màster, “la col·laboració entre les universitats, centres formatius i de recerca i empreses del territori ha estat clau en el desenvolupament d’aquest programa”, centrat en proporcionar als estudiants les competències necessàries per a desenvolupar, gestionar i liderar les tecnologies de l’hidrogen i les seves aplicacions a la indústria, en línia amb les estratègies europees de descarbonització.

Jesús López, enginyer tècnic i alumne del màster, valora molt positivament l’enfocament interdisciplinari al voltant de l’hidrogen. “Coneixia l’hidrogen com a producte, però no l’havia tractat des d’aquesta perspectiva industrial i ara tinc uns coneixements globals que puc aplicar.” També ha destacat que la modalitat virtual de la major part del programa li ha facilitat el seguiment de les sessions.

Un dels principals avantatges de la URV és la proximitat amb l’entorn industrial, tal i com explica Coronas: “Aquí hi tenim un dels majors productors d’hidrogen i tota la indústria que s’hi aplega al seu voltant és singular i estratègica. Tenim un gran complex industrial a prop, diverses empreses s’han involucrat en aquest màster, tant per les sessions pràctiques com en els treballs de fi de màster.”

Els perfils de l’alumnat són ben diversos. Hi predominen els enginyers però també hi han participat operaris i tècnics d’altres àmbits. Coronas destaca que aquest tipus de màster és també una oportunitat per a nous graduats que volen especialitzar-se en un sector emergent amb gran potencial de creixement, ja que la indústria necessita especialistes que coneguin els processos i tecnologies al voltant de l’hidrogen i, per tant, compta amb una alta ocupabilitat.

“Estic convençut que l’hidrogen formarà part de les nostres vides, sí o sí. Tot i que segurament arribarà molt més tard del que se l’espera. És una aposta necessària i fonamental, a la qual la industria necessita adaptar-se”, afirma Jesús López. I assenyala que els aprenentatges assolits durant el curs li han permès desenvolupar una opinió pròpia que li ajudi a comprendre l’actualitat del sector. La Universitat Rovira i Virgili ofereix ja la tercera edició d’aquest màster, que començarà a l’octubre. D’aquesta manera, demostra el compromís amb la formació de professionals capaços de liderar la transició cap a un futur energètic sostenible i reafirmant el paper de Tarragona com un punt clau estratègic en la formació d’experts en el camp de l’hidrogen.

Aquest màster està avalat per cinc universitats estatals: Mondragon Unibertsitatea, Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Saragossa, juntament amb sis centres formatius i de recerca més: el Centre Integrat de Formació Professional Somorrostro, l’Institut Comte de Rius de Tarragona, l’Institut Escola del Treball de Barcelona, ​​el Centre Públic Integrat de Formació Professional Piràmide , l’Escola d’Organització Industrial i la Fundació de l’Hidrogen d’Aragó, i la col·laboració de diverses empreses.