Sophia Berlin és tècnica d’acollida de refugiats a Landau (Alemanya)

Sophia Berlin (1988) treballa en l’acolliment de refugiats a la ciutat alemanya de Landau, de 46.000 habitants, després d’haver cursat el màster en Migracions i Mediació Social de la URV entre els anys 2012 i 2014. Abans s’havia graduat en Etnologia/Africanística i Llengua i Cultura Francesa a Magúncia.

Com va anar l’experiència amb la URV a Tarragona?

Molt bé! Van ser dels millors temps de la meva vida. Aquí em van donar totes les facilitats possibles, els professors de la URV em van ajudar molt, sempre podia demanar ajuda… En realitat em vaig trobar en família. Hi vaig trobar menys distància que a la universitat alemanya. I la ciutat, també. La gent és genial. Simplement, m’ho vaig passar molt bé.

Ha trobat la feina actual gràcies a aquest màster?

Diria que sí. Vaig tenir sort perquè en acabar el màster justament es buscava gent amb el meu perfil i amb la crisi dels refugiats en necessitaven molta, de gent. Amb aquest màster tothom em volia, perquè era una especialització en l’àmbit de la immigració i la mediació social que ara m’ajuda molt i m’ha permès poder triar el lloc de treball que més m’agradava.

Treballa com a tècnica d’un ajuntament alemany. En què consisteix la feina exactament?

Faig una mica de tot. Al meu poble cada setmana arriben sol·licitants d’asil i jo sóc la que els rep quan arriben a l’oficina d’immigració, després els porto als pisos, els dono el meu número de telèfon perquè puguin contactar amb mi per qualsevol problema… Els ensenyo què s’ha de fer i què no s’ha de fer, els indico on poden aprendre alemany, com poden portar els nens a l’escola. També faig de mediadora si hi ha un problema amb els veïns o quan hi ha baralles entre els mateixos refugiats.

I en quina situació està la gent amb qui treballeu?

Hi ha molta gent de Síria i l’Afganistan, molts d’ells estan traumatitzats. Alguns han viscut la guerra i d’altres han pogut fugir a temps. L’experiència que han tingut marca molt el seu estat, que va des d’estar molt contents a viure una situació de por permanent. Hi ha moltes famílies, però també hi ha molts homes joves que vénen sols. Les famílies estan juntes i no estan tan desesperades com els homes que han deixat la família a Síria,

Quina ha estat la rebuda que han tingut quan han arribat a Alemanya?

Molt bona. Hi ha molta gent que em truca i em pregunta què pot fer per ajudar els refugiats.

Com valora la situació general a Europa sobre el tema dels refugiats?

Hem de fer la integració molt bé, perquè si no, d’aquí a uns anys, tindrem problemes greus. Al meu poble estem preparats logísticament per rebre més gent, tenim l’espai, però encara no tenim clar el concepte d’integració. I no tenim temps de preparar-ho, perquè ve tanta gent que els portem als pisos i, un cop instal·lats, arriben els següents. No tenim temps de preparar una bona integració a les aules, per exemple. O a les classes d’alemany, que la gent espera durant mesos perquè no tenim prou professors.

Com creu que Europa hauria de plantejar la distribució dels refugiats?

No sé com seguirem ni quina serà la situació, perquè cada setmana és una sorpresa. El que veig és que els refugiats no volen quedar-se a Grècia, no volen anar a Itàlia, volen venir a Alemanya. I aquí encara tenim capacitat, però potser s’hauria de distribuir una mica perquè així podrem agafar més gent. Tot i que això no és la solució. El poble sirià ja ha marxat, no sé qui hi queda. Si no s’acaba la guerra, Déu meu!

Per l’experiència que té, creu que han vingut provisionalment, que tornaran al seu país quan les condicions millorin?

Depèn. Jo diria que gran part dels refugiats vol tornar a Síria, però depèn molt del seu origen. Els afganesos vénen i no volen marxar. Busquen feina i volen quedar-se, tot i que tampoc és clar si poden fer-ho.

Hi ha diferència entre el refugiat i l’immigrant econòmic?

La diferència és que si tu ets refugiat el Govern et dóna diners i si tu ets immigrant normal, no. Llavors, si algú ve a Alemanya per motius laborals, s’ha d’espavilar perquè el Govern no li dóna res. Si tu ets refugiat i no vols treballar, doncs no passa res perquè et pagarem igualment perquè ets refugiat. Hi ha refugiats que volen treballar i d’altres que diuen que no, perquè creuen que podran tornar aviat, i treballar a Alemanya no és fàcil si no tens un títol.

Per què fa por la immigració?

La gent que no sap què és un refugiat, només veu persones de pell negra o dones amb vel. Hi ha gent que té recel i té por, i també cal tenir en compte la religió, perquè la majoria de refugiats són musulmans. Jo no he viscut males experiències, però la gent no em pregunta. La ciutadania pensa que ve molta gent a qui donem diners i després busquen problemes. El que sí que és un problema és l’habitatge, perquè l’Ajuntament lloga pisos normals i els dóna als refugiats. És a dir, l’Ajuntament fa un contracte amb el propietari del pis i després el subcontracta amb el refugiat. El preu és el d’un lloguer normal i, és clar, el propietari el lloga a l’Ajuntament perquè sap que cobrarà passi el que passi. Què passa? Doncs que al meu poble ja no hi ha pisos barats per a la gent alemanya perquè tots els tenim llogats a l’Ajuntament. Les famílies alemanyes o autòctones ho tenen molt difícil per trobar un pis a un preu assequible, i això és un problema que posa molt nerviosa la gent.

És optimista de cara al futur?

Jo sí. Conec els refugiats, però el que no tinc gaire clar és què passarà amb aquests partits de dreta, és imprevisible. Jo seria optimista, però no sé què farà aquesta gent dolenta.

Des de que va acabar el màster veniu sovint a Tarragona. Manté contacte amb professors, amb la Universitat o amb companys?

És una mica complicat perquè, és clar, tampoc no tinc temps. Però amb la Universitat tinc molt bon contacte i intento venir més d’un cop l’any.

Acolliment i integració