Xènia Roviralta és estudiant de l'últim curs del grau en Enginyeria de Bioprocessos Alimentaris de la Universitat Rovira i Virgili. A la vegada és representant al Consell d'Estudiants d'Aurora, que dona suport i assessora l'alta direcció de les universitats que formen part de la xarxa Aurora per impulsar els objectius col·lectius

Xènia Roviralta és estudiant de la Universitat Rovira i Virgili. Té 24 anys i està en l’últim curs del grau d’Enginyeria de Bioprocessos Alimentaris. A la vegada és representant al Consell d’Estudiants d’Aurora, que dona suport i assessora l’alta direcció de les universitats que formen part de la xarxa Aurora per impulsar els objectius col·lectius.

Quin va ser el teu primer contacte amb el projecte Aurora?

Vaig rebre un correu de la Universitat però vaig dubtar molt sobre si apuntar-m’hi perquè pensava que hi hauria molta gent interessada, ja que em semblava un projecte xulíssim. I vaig pensar: què és el pitjor que podria passar? Que no m’agafin. Així que vaig omplir tots els formularis que demanaven i vaig entrar-hi.

En què consisteix la teva tasca com a representant del Consell d’Estudiants d’Aurora?

Estic introduint-me en aquest rol perquè jo no formava part del projecte Aurora, sinó que vaig participar de l’Aurora Student Design Thinking una activitat que consisteix en treballar junt amb estudiants d’altres universitats d’Aurora, que tenen diferents antecedents, experiències i cultures, per desenvolupar solucions innovadores sobre un repte específic en poc temps. Vaig decidir formar-ne part i va ser molt interessant. A partir d’aquí em va interessar el tema i he entrat a formar part del projecte. Farem esdeveniments com el que vam fer al novembre passat a Tarragona, al voltant de les experiències internacionals que tenen els estudiants, propostes educatives… hi ha molts temes a tractar.

Quina és la utilitat d’aquest consell del que formes part?

Som un grup d’estudiants de vuit universitats, coordinats per l’Alma Ágústsdóttir, de Universitat d’Islàndia, que és la presidenta. Fem reunions cada mes i es debaten les perspectives futures que hi ha a la xarxa i quines són les maneres de tractar els vincles amb el professorat, ja que no només es tracta dels estudiants cap a estudiants, sinó que el que es fa en aquest consell integra tota la xarxa universitària. Parlem de tots el reptes que encara té la universitat per endavant.

Què t’aporta formar part d’aquest projecte?

Com que no havia tingut cap experiència internacional universitària, formar-ne part m’ha obert un món. També m’ha ofert la possibilitat de fer les pràctiques en un altre país en el futur. Per mi és un suport i un projecte que m’ha permès conèixer gent increïble, amb moltes idees, amb molta creativitat i amb una sensibilitat molt gran.

Quina petjada personal voldries deixar en el projecte?

És una pregunta una mica difícil. Sobretot que els estudiants de la Universitat Rovira i Virgili entenguem que és un projecte que t’ofereix moltes coses a nivell personal, laboral i fins i tot acadèmic, que és molt potent tot i que encara està naixent. En aquesta organització hi ha gent molt vàlida al capdavant i pot ser molt transformadora.

Com animaries els estudiants de la URV a sumar-se al projecte?

Sobretot que no tinguin por de provar-ho i que busquin fer un forat a la vida universitària, que a vegades és molt complicat. Que s’informin, preguntin i es posin en contacte amb altra gent que ja ha participat a l’Aurora perquè els resolguin els dubtes. Crec que els propis estudiants poden tenir un poder molt més gran que els professors per apropar aquesta organització als universitaris.