20/03/2018 Entrevista
Azael Fabregat Llangostera, director campus Terres de l'Ebre
“Tenim condicions des del punt de vista econòmic i sociològic per evolucionar com a regió del coneixement”
Quines són les fortaleses actuals del campus Terres de l’Ebre?
Des de la seva fundació, el campus Terres de l’Ebre ha servit per fomentar la tercera missió de la Universitat Rovira i Virgili, que impulsa el desenvolupament regional de les comarques meridionals de la Catalunya Sud. Tant és així que aquesta percepció ha estat cabdal en la consolidació del campus, donat que la fortalesa més evident rau a seguir les demandes de la societat: escoltar-les i donar l’oportunitat de dur-les a terme. D’aquesta manera, podem parlar de la Universitat com a element aglutinador del territori.
Quins són els reptes de futur més immediats que cal afrontar al campus Terres de l’Ebre?
Mantenir la idea de la Universitat com una institució oberta, intuïtiva i imaginativa que acompanyi les persones en el seu camí cap al coneixement. A més, a les Terres de l’Ebre celebrem que el territori ha donat suport a qualsevol activitat impulsada fruit de les demandes socials. Exemples d’aquest model els trobem reflectits en la Universitat d’Estiu, el Fòrum d’Ocupació, els Dijous al Campus, les jornades i debats del Grup 2027.
Com es pot valorar des de l’òptica de les Terres de l’Ebre o, en concret, des del punt de vista universitari, el projecte d’implantar una regió del coneixement a la Catalunya Sud?
Molt positivament. Tant el campus Terres de l’Ebre com la Universitat, en general, són institucions disposades a afrontar els reptes que se’ls plantegen actualment. En aquest sentit, val a dir que el campus Terres de l’Ebre es pot considerar una mena de “planta pilot”, és a dir, un laboratori que ve aplicant aquesta concepció de regió del coneixement des de la seva fundació.
Quins són els beneficis per a les Terres de l’Ebre de ser partícips d’una regió del coneixement?
L’oportunitat de col·laborar i mesclar diferents disciplines i institucions fomenta la interrelació i dona lloc a iniciatives noves. Un bon exemple d’això és l’emergència d’empreses emergents (start-up) del sector tecnològic que han sorgit fruit del caràcter aglutinador i divers que desprèn el campus.
Quin paper hauria d’assumir el campus Terres de l’Ebre a la regió Catalunya Sud?
Les transformacions socials del territori ens obliguen a fer recerca científica, però també sociològica i cultural, per cercar eines que ens permetin avançar a tots cap a una identitat i realitat compartida. Aquest és i ha de ser el paper principal del campus i la Universitat.
Quin impacte tindria per al campus Terres de l’Ebre formar part activa de la regió del coneixement?
Les idees i objectiu del campus Terres de l’Ebre estan alineades amb les de la Càtedra Universitat i Regió del Coneixement.
Dins del sistema de governança regional que s’ha de dissenyar, quin paper hi hauria de tenir la universitat?
La Universitat ha d’anar per davant de la societat, donant resposta a necessitats, que potser no s’han plantejat de manera directa, amb l’objectiu de suplir carències. En tot cas, no es tan important parlar de mecanismes o ens concrets, ja que la millor governança és aquella que pràcticament no existeix, és quelcom que ha de ser natural. Aquest és l’èxit del campus Terres de l’Ebre.
Quines propostes col·laboratives suggeriria per implicar-hi els diferents agents?
Les Terres de l’Ebre sempre han obert canals de participació entre diferents agents, amb els ajuntaments, amb les cambres de comerç, amb l’Hospital Verge de la Cinta, i amb els territoris propers. Aquesta idea de col·laboració s’aplica de forma natural a les Terres de l’Ebre. El Grup 2027 és l’exemple més clar de coordinació per fomentar canvis. També el projecte de Reserva de la Biosfera ha estat un èxit de cooperació entre agents amb un objectiu comú.
Des d’una perspectiva econòmica, quins sectors destacaria a les Terres de l’Ebre? Quins creu que es podrien potenciar des del punt de vista de l’economia del coneixement?
Cada part del territori que configura l’àrea geogràfica Catalunya Sud té unes característiques concretes que ha de desenvolupar i potenciar, amb l’objectiu de complementar el conjunt i esdevenir, així, més competitius. En concret, les Terres de l’Ebre tenen un caràcter marcadament definit pel riu. Així, esdevé un referent en agroindústria, la qual cosa suposa que el 80% de l’oli produït s’elabora al territori. A més, disposen de les dues cambres arrosseres més importants de Catalunya. Per tant, cal reforçar i enfocar els recursos per potenciar les fortaleses que ens caracteritzen. Igualment, s’han de mencionar els sectors del moble i l’energia, dels quals també hi ha una representació àmplia.
Podem parlar d’una evolució de la Catalunya Sud com a regió del coneixement?
N’estic plenament convençut. Tenim condicions des del punt de vista econòmic i sociològic per evolucionar com a tal. La Universitat es troba en un estadi inicial de desenvolupament i es configura com una mena de laboratori de projectes; per tant, ha de ser impulsora d’aquest model per, com dèiem, donar resposta a les necessitats que ens planteja la societat.