El Diccionari de perífrasis verbals. Descripció i remarques d'ús, elaborat pel professor Xavier Rull i publicat per l'editorial sevillana AulaMagna, va aparèixer al setembre del 2021

El diccionari és un repertori exhaustiu de les perífrasis verbals del català ([haver + de + infinitiu], [estar + gerundi], [anar + gerundi], [soler + (a/de) + infinitiu]…). Té una visió àmplia i per això recull [haver + participi] i [ser + participi], construccions que, estranyament, en la tradició gramatical catalana (i romànica en general) mai no s’han considerat perífrasis verbals (malgrat ser-ho). L’obra, per tant, s’acosta més als paràmetres europeus en la descripció de les perífrasis verbals.

El diccionari indica tot lo referent a les perífrasis verbals: se n’indica l’estructura, tot seguit hi va la definició, immediatament després hi han els exemples i, finalment, en alguns casos hi han remarques, amb comentaris addicionals sobre l’ús, informació històrica (per exemple, com s’ha generat una perífrasi verbal), comparació amb altres llengües o dades sobre el grau de perifrasticitat d’aquella construcció. Pel que fa als exemples, alguns s’han creat expressament per a il·lustrar de la millor manera possible l’ús d’una perífrasi verbal; però també s’han posat molts exemples reals, extrets de fonts diverses, per a il·lustrar-ne la vitalitat.

L’obra recull les perífrasis verbals usuals en la llengua pública; però també d’altres d’ús restringit geogràficament: [cuidar + (a) + infinitiu] (Catalunya Central), [continuar + a/de + infinitiu] (Catalunya Nord), [ser + a + infinitiu] (Priorat), [envelar-se + a + infinitiu] (Menorca). Igualment, en recull algunes que, malgrat ser genuïnes i d’ús general, han estat il·lògicament bandejades de la llengua pública, com [tenir + de + infinitiu] (una construcció d’allò més genuïna, contràriament al que solen a dir els professors de català). També consigna les variacions geolectals (per exemple, [tornar + (a) + infinitiu], que a les Illes es diu sense partícula d’enllaç). Al diccionari fins i tot s’hi troben perífrasis verbals creades molt recentment, com [venir + a + infinitiu] significant ‘tindre la intenció de’ (Vinc a dir-vos que… en una piulada de Twitter, per exemple). L’obra supleix en aquest camp el Diccionari d’ús dels verbs catalans, que pràcticament no dona informació sobre aquest ús dels verbs.

El diccionari s’adreça a professors de llengua, estudiants universitaris de filologia o traducció (tant del país com estrangers), redactors, guionistes, periodistes, editors i correctors. Per això, la redacció de les definicions s’ha fet tenint present que els usuaris del diccionari tenen d’entendre-les; en aquest punt es diferencia del seu equivalent castellà (Diccionario de perífrasis verbales, Gredos, 2006), adreçat exclusivament a professors universitaris de lingüística, de manera que les definicions que hi apareixen no són comprensibles per a altres perfils laborals.

Finalment, cal dir que la introducció no tan sols informa sobre com s’organitza la informació al diccionari, sinó que també és un miniassaig sobre els límits del concepte de perífrasi verbal. Al final de la introducció hi ha la classificació de les perífrasis verbals segons el seu significat.

Xavier Rull ha publicat diverses obres sobre llengua catalana: Configuració de l’estàndard oral lleidatà (Lleida: Pagès, 2021); Els límits en la fixació gràfica dels topònims en català (Seattle: Amazon, 2021); Per què dels colors en diem com en diem? El món cromàtic des d’una òptica lingüística juntament amb Hajar el Housaini (Cornellà del Terri: MMV Edicions, 2020); Més enllà de l’acronímia: la confixació. Els confixos, una nova classe de morfemes en català (Saarbrücken / Balti: Publicia, 2017) ―que descriu una de les troballes més importants en neologia a nivell europeu―; The behavior of prefixed, suffixed and compound nomina actionis in Catalan with regard to conversion: a sign of underspecification? (Aachen: Shaker Verlag, 2016); la Base de dades de formants (Castelló de la Plana: Xarxa Vives, 2015); La defensa de la llengua i la difusió del fabrisme al Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta als anys vint i trenta del segle XX mitjançant la premsa local (Valls: Cossetània, 2015); Repertori andorrà. 300 joies del vocabulari del Principat d’Andorra (La Seu d’Urgell: Salòria, 2014); El parlar d’Andorra dels segles XVII i XVIII (Andorra la Vella: Govern d’Andorra, 2010); La composició culta en català (Palma: Moll, 2009); Els estrangerismes en català (Tarragona: Publicacions URV, 2008); La formació de mots. Qüestions de normativa (Vic: Eumo, 2004); Diccionari del vi (Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999).