Investigadors de l'ETSA analitzen la conservació i rellevància de les construccions amb noves tecnologies i fan formació per assegurar la continuïtat d'aquesta tècnica de construcció

L’art de la pedra seca, que consisteix a aixecar construccions amb pedres de l’entorn sense cap tipus de ciment o morter que les uneixi, va ser inscrita a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO el passat 28 de novembre. Es tracta de construccions que formen part del paisatge de diverses zones d’Europa, entre les quals Catalunya, i que donaven resposta a diferents necessitats en el moment que es van bastir (se’n té constància des del segle VI aC), com ara canalitzar l’aigua, resguardar-se o estructurar els camps en bancals. El conjunt de coneixements i tècniques per a la construcció de la pedra en sec s’ha transmès bàsicament de forma oral de generació en generació, però la seva utilització ha minvat en la mesura que ho han fet els modes tradicionals d’explotació dels entorns rurals. Per aquest motiu l’aprenentatge és fonamental per a la supervivència i el manteniment del paisatge de Catalunya.

És per això que amb l’objectiu d’analitzar les construccions i assegurar el manteniment i pervivència de la pedra seca, l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSA) té oberta una línia de recerca per a l’estudi d’aquests elements patrimonials i imparteix formació junt amb la Fundació El Solà de la Fatarella. Cèlia Mallafrè, doctorand de la URV, estudia la conservació i rellevància d’aquestes construccions amb l’ús de tècniques digitals que presenten avantatges sobre les tècniques tradicionals. Mallafrè utilitza la captura massiva de dades per generar models en tres dimensions de les construccions, la qual cosa permet, d’una banda, posar en relació l’exterior i l’interior d’aquests elements, i, de l’altra, analitzar com és l’estructura i com es comporta. Fins ara les mesures només es prenien a mà i s’elaborava una planta aproximada i l’alçat de la construcció a partir de poques fotografies. La tesi de Mallafrè podrà ajudar a valorar les construccions a nivell arquitectònic, ja que no existeix cap tractat d’arquitectura que tracti les construccions de pedra seca.

A més de la recerca, els investigadors de l’ETSA treballen des de l’any 2015 amb la Fundació el Solà de la Fatarella, que promou la difusió i conservació del patrimoni de la pedra seca. Anualment, organitzen cursos per explicar l’ús de la pedra en sec, en què investigadors de l’ETSA imparteixen el contingut teòric i els margers de la Fatarella s’encarreguen de la part pràctica.

L’ETSA va donar suport a la candidatura de la pedra en sec com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat a nivell català. La inclusió a la llista de la UNESCO no és només un  reconeixement, sinó que suposa també el desenvolupament d’unes normes i mesures de protecció de les construccions i el foment de la preservació de les tècniques per part de les administracions corresponents. La candidatura conjunta va ser conjunta de vuit estats europeus: Xipre, Grècia, Croàcia, Eslovènia, Suïssa, Itàlia, França i Espanya. A l’Estat, es poden trobar construccions de pedra seca a Galícia, Astúries, Extremadura, Aragó, Canàries, València, Andalusia, Castella-Lleó i Catalunya. Aquí se’n compten unes 19.000, i una part important són a la demarcació de Tarragona, sobretot a l’Alt Camp, el Priorat, la Terra Alta i el Baix Ebre, on s’hi poden trobar eminentment cabanes, marges i elements de canalització d’aigua.