Constata l'àmplia distribució comarcal i la gran diversitat i descriu l'evolució de la seva articulació

El grup de recerca ISOCAC de la URV ha desenvolupat el projecte “Societat digital i infraestructures socials” sobre l’associacionisme contemporani a la demarcació de Tarragona, amb el suport de la Diputació de Tarragona. Aquest estudi facilitarà l’abordatge de l’associacionisme avui, així com dels reptes als que s’enfronta en l’actualitat i en el futur. El projecte ha estat dirigit pel professor Ramon Arnabat, del Departament d’Història i Història de l’Art, i ha comptat amb la col·laboració dels historiadors Carlos Moruno y Manuel Camafort.

Els investigadors han fet una aproximació historiogràfica a l’associacionisme de la demarcació de Tarragona al llarg de l’època contemporània (1800-1983). L’estudi planteja, a partir d’informació de caràcter qualitatiu, quin era el teixit associatiu d’aquest territori, fent especial incís en les diverses tipologies, l’evolució de la seva articulació i establiment per la demarcació. El resultat s’ha integrat a la Base de dades de l’Associacionisme català contemporani.

Àmplia distribució comarcal i gran diversitat, característiques de les associacions de la demarcació

Durant l’estudi, s’han documentat un total de 5.132 associacions a la demarcació de Tarragona durant els segles XIX i XX. Aquestes associacions mostren una àmplia distribució comarcal, ja que les deu comarques de la demarcació tenen un nombre considerable d’associacions que va de les 204 de la Terra Alta o de les 292 de la Ribera d’Ebre, a les 945 del Baix Camp i les 939 del Tarragonès. Amb tot, si es pondera pel nombre d’habitants, les majors densitats associatives es donen al Priorat, l’Alt Camp, la Conca de Barberà i el Baix Penedès.

Ramon Arnabat explica que l’àmplia distribució és una característica de l’associacionisme català contemporani: “no es queda a les viles o ciutats, sinó que s’estén per la majoria de pobles del país. I això es deu, fonamentalment a la nova estructura econòmica, social i cultural de Catalunya des de principis del segle XIX.” Són les comarques de Tarragona i les de Barcelona “les que mostren una expansió més gran de l’associacionisme, en el primer cas lligat a l’expansió de l’agricultura comercial, vitivinícola, fonamentalment, i a una creixent urbanització de la població, pobles de més de 1.000 habitants; en el cas barceloní per la industrialització i la urbanització.”

Una altra característica de l’associacionisme de la demarcació de Tarragona és la gran diversitat: des d’ateneus i casinos, a societats de socors mutus i cooperatives, passant per societats recreatives, sindicals o religioses. Hem conformat quatre grups d’associacions en base a la seva funció: polítiques i religioses, que representen un 34% del total; sindicals i professionals, un 25%; culturals i recreatives, 21%; mutuals i cooperatives, un 18%; i territorial i altres, un 2%.

La diversitat associativa és una característica de la contemporaneïtat arreu, apunta Arnabat. “En això no hi ha diferències, el que caracteritza l’associacionisme català i tarragoní és l’equilibri entre els quatre grups d’associacions”, hi afegeix.

Pel que fa a la cronologia, la creació de noves associacions experimenta un gran creixement a partir de la Llei d’Associacions de 1887 i fins la dictadura de Primo de Ribera (1923-1930) que es modera, per tornar a créixer durant el període republicà en pau (1931-a 1936). Dos mil noves associacions entre 1887 i 1923 i mil més els anys republicans, mostren aquests períodes com els mes fructífers a nivell associatiu: es constitueixen dues de cada tres associacions de tot el període.

L’estudi té continuïtat amb la recerca que actualment està duent a terme l’equip encapçalat per Ramon Arnabat sobre les associacions i el món digital.