25/02/2025
Estudiants d’enginyeria posen a prova la seva capacitat innovadora amb reptes empresarials reals
A l’assignatura d’Innovació i Emprenedoria, estudiants de la URV busquen solucions a problemes plantejats per empreses i institucions del territori

A l’assignatura d’Innovació i Emprenedoria, estudiants de la URV busquen solucions a problemes plantejats per empreses i institucions del territori
Aportar solucions que responguin a les necessitats de la societat és una de les missions de la Universitat. La transferència de coneixement i la transferència tecnològica implica una relació estreta entre el món acadèmic i el teixit productiu que normalment es fa en aquesta direcció, de la universitat a l’empresa, però per trobar respostes als desafiaments actuals, la relació també pot ser a la inversa.
És el que aquest quadrimestre s’han proposat a l’assignatura d’Innovació i Emprenedoria que cursen els estudiants de quart curs del grau en Enginyeria Biomèdica i del grau en Enginyeria de Sistemes i Serveis de Telecomunicacions. Empreses i institucions públiques del territori els han plantejat reptes reals per als quals hauran de crear innovacions que hi donin resposta.
“El curs passat, en aquesta assignatura van sortir idees molt interessants, però no tenien continuïtat. Enguany, per tal que el treball que fem a l’aula pugui tenir un impacte real, hem convidat administracions públiques i empreses, algunes emergents, perquè ens plantegin els seus reptes i hi trobem solucions”, explica Maria Santos, professora a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE).
Cada grup d’estudiants treballa en un repte concret, i una persona mentora de l’empresa en fa un seguiment perquè la proposta s’ajusti a les necessitats reals. L’objectiu final de l’assignatura és que cada grup creï un producte mínim viable que resolgui el problema i que, a la llarga, es pugui desenvolupar. “Han de ser solucions tangibles, que es puguin implementar i, fins i tot, que ho puguin fer els mateixos estudiants, ja que aquest treball pot ser el seu primer repte professional”, assegura Santos.

Els estudiants ja han mantingut la primera trobada amb els seus mentors, i ara han de trobar solucions a reptes diversos. Per exemple, com engegar una nova línia de negoci relacionada amb el cultiu d’insectes, trobar la manera més òptima per preveure l’ús del transport a la demarcació de Tarragona i poder fer previsions més reals que afavoreixin la mobilitat, o com la tecnologia pot millorar el benestar de les persones majors de 55 anys en entorns rurals, entre d’altres.
Saül Garreta és un dels mentors d’aquesta iniciativa, i el repte que ha plantejat als estudiants està vinculat al que defineix com “evolució de la llar”, un sistema en què l’habitatge s’adapti a les persones i cobreixi les necessitats de cada etapa vital. “La inquietud de la joventut i les seves idees són necessàries per trobar solucions als problemes complexes d’avui dia”, assegura.
Des de l’Agrupació per a la Promoció del Port de Tarragona (APPORTT) també s’hi han implicat i han reptat els estudiants a trobar solucions per al seu projecte d’economia blava. “No havíem participat mai en una proposta així, però és molt encertat que el talent que tenim a Tarragona intervingui i el fem partícip dels nostres projectes”, afirma el gerent d’APPORTT, Marc Roca.
“Amb un treball així comprovem com nosaltres com a tècnics podem influir des de la nostra professió a donar resposta a serveis o necessitats socials”, apunta Issam Oudriss, un dels estudiants. La seva companya Esther Quijada afegeix: “Ens apropa als diferents camps que hi ha en el món de l’emprenedoria, i tot i que no és una cosa que contemplava, ara em resulta més atractiu.”