L'estudiantat de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la URV torna a celebrar un festival pensat per compartir projectes i aprenentatges

Els estudiants dels últims cursos del grau en Arquitectura han recuperat el Festival d’Arquitectura de Reus (FAR) després de vuit anys, i s’ha celebrat aquest divendres a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSA) de la URV. Aquesta jornada conjuga joc, arquitectura, memòria i comunitat per reivindicar els espais comuns com a llocs d’aprenentatge, transmissió i identitat compartida dins de l’escola d’arquitectura.

El FAR s’ha convertit en un lloc de trobada on l’estudiantat ha mostrat els seus projectes sense la pressió de l’avaluació, i posant en valor el temps, l’esforç i la implicació que hi ha darrere de cada treball. L’objectiu del festival era, doncs, generar un espai fet per i per a l’estudiantat, que compartís l’arquitectura des d’una dimensió menys acadèmica i més humana.

Florencia Barceló, una de les estudiants impulsores, explica que la idea va originar-se “arran d’una conversa amb una professora que havia viscut un festival similar anys enrere i del desig de recuperar aquella manera d’habitar l’Escola: més oberta, col·lectiva i connectada amb l’experiència real dels estudiants”. Hi afegeix que aquesta voluntat de reviure el FAR es projecta cap al futur perquè ha de ser una pràctica a repetir i a transmetre.

La jornada ha combinat exposicions de treballs amb dinàmiques participatives, recorreguts pels tallers i jocs col·lectius. S’hi han exposat maquetes —algunes d’elles a escala real—, plànols i altres formats que permeten explicar els projectes de manera directa i tangible, reforçant la relació entre idea, construcció i espai.

Projectes a la memòria col·lectiva

La iniciativa vol contribuir a crear memòria col·lectiva d’aquests projectes, dels quals molts estudiants se senten especialment orgullosos, i que sovint desapareixen un cop finalitzat el curs. A més a més, la presència d’estudiants internacionals ha ampliat aquesta experiència compartida, incorporant altres contextos i maneres d’entendre l’arquitectura.

Un dels jocs centrals ha estat el “Panell d’alleujament Amor/Odi”, un repte col·lectiu on els estudiants han pogut expressar allò que els entusiasma i allò que els pesa del seu pas per l’escola. Aquest recull de vivències, records i sensacions no queda com un acte efímer, sinó que es conserva en forma de càpsula del temps, destinada a circular entre generacions d’estudiants i futures edicions del festival, construint una memòria viva i acumulativa.

Les exposicions i els recorreguts pels tallers han permès conèixer els resultats del treball fet durant el curs en l’assignatura Urbanisme i Projectes, present en diferents cursos del grau, però, a més, els estudiants han pogut explicar com han viscut els processos.

La jornada ha culminat amb un dinar col·lectiu per reforçar els vincles de la comunitat de l’Escola d’Arquitectura i tancar un dia de convivència.